L’Ignacio ja portava temps amb aquesta idea, la de fer una sardinada a la platja, una “moraga” com diu ell. Així que abans de que s’acabés l’estiu, vam organitzar-la pel divendres 7 de setembre. Les 7 de la tarda era l’hora de la quedada a la Plaça de l’Ajuntament. Vam anar arribant poc a poc amb les bicis. Dels nostres amics de Barcelona van venir el Carles, la Montse, l’Àngela, que van ser els primers en arribar. Després la Feli. el Jordi i jo, més tard l'Ignacio i per acabar la Marta amb el Lewis (un americà afincat al nostre poble). També va venir la Adela, però ella es va quedar amb el Sergi a veure un concert dels Pets, organitzat pel festival de l’ Altaveu d’aquest any.
Prop de les vuit vam sortir de la Plaça camí de la platja. El recorregut va transcorrer pels camins del Parc Agrari, fins a arrivar al nou carril bici que estan fent per anar a la platja de Viladecans. Així que nosaltres vam fer la nostra inauguració particular abans d’acabar-lo.
En arribar ja era ben fosc, i l’Ignacio va començar a fer el foc de seguida, perque s’anessin fent les brases i poder coure les sardines. Allà ens vam trobar amb alguns amics, que per algun motiu no van poder venir amb la bici i ho van fer amb cotxe. El Francesc va venir amb el Toni de Barcelona i l’Arnau, el fill de l’Igancio. També van venir la Miriam amb el Hibi i la Maite amb el Joan. En total n’erem 16.
Quan el foc gairebé ja era a punt, vam tenir un ensurt, doncs un cotxe amb llums de la policia, es va aturar a l’entrada de la platja i va començar a avançar en la nostra direcció. Per un moment vam pensar que ens farien apagar el foc, i adéu a la sardinada, però no, no era la poli, era el camió que neteja la platja!, així que vam continuar amb els preparatius.
Les sardines les vam fer tal i com va dir l’Ignacio que ho havia vist a fer a Andalussia. Punxant les sardines en unes canyes, que es claven a la sorra pel voltant del foc i així es van couent. Mentrestant els altres vam preparar la resta de menjar que portàvem, l’amanida, el pa amb tomàquet, la empanada gallega feta a casa... Hi va haver qui va preferir coure carn de xai o salsitxes de tofu. Bé, però això ja va anar al gust de cadascú. Per beure una "mica" de ví, aigua i refrescos i de postres, raïm de casa.
Havent sopat i després de que alguns es fessin un refrescant bany, va ser l’hora de fer un rom cremat. Així que vam començar amb el “cerimonial” : el fogonet, la cassola de fang, el rom amb la resta d’ingredients i au!, a remenar... i a cantar Havaneres. El Joan es un mestre fent cremats i li va sortir bonííííssim. El vam saborejar acompanyant-lo amb un tallet de “tarta de Santiago” que va portar la Feli, inoblidable. Després, amb la música, que la Marta es va encarregar de portar, i els focs artificials al fons, de la festa major de Viladecans , vam acabar de passar una vetllada tranquil·la i molt divertida.
Eren quarts de dues quan vam decidir aixecar el campament, recollir tot l’escampall i molt ben equipats amb llums i reflectants, vam tornar cap a Sant Boi amb les bicis pels camins agraris, que no semblaven els mateixos de sempre, doncs era una nit sense lluna i eren mes foscos que una gola de llop. A les 3 del matí arribàvem a la Plaça de l’Ajuntament, una plaça silenciosa però a la que encara se li notava que havia estat de festa... I com és habitual en les meves cròniques, no podia faltar-hi un resum amb imatges, si ho voleu veure aquí teniu l’enllaç: FOTOS.
M. Àngels
