Han passat mesos fins a poder escriure sobre la mobilitat a la Badia de Sant Francesc, la Bay Area com la coneixen a l'estat de Califòrnia. Tot i pertànyer als Estats Units, aquesta zona presenta unes característiques més acostades a Europa que la resta del país. Sigui per herència cultural, o pels condicionaments físics, el patró americà presenta una escala més propera a la persona, i més accessible a tothom, permetent unes alternatives prou reals a l'ús central de l'automòbil.
Per fer-nos una idea del territori, heu de pensar en una vall enorme en la qual la fractura per l'estret del Golden Gate, permet que l'oceà Pacífic negui la part interior formant un estuari fantàstic. Aquest fenomen dibuixa una costa amb molts entrants i diferents illes que salpebren aquesta badia. Penseu que fins a la construcció al segle XX del pont del Golden Gate, cap la nord, i del pont que connecta amb la ciutat d'Oakland, a l'est, la comunicació terrestre feia tota una volta molt gran. Des de Sant Francesc, d'ací la seva riba fins enllà les altres, el transport es feia gràcies als vaixells de cabotatge.
Els mitjans de transport a la Badia giren al voltant d'aquestos ponts que connecten la ciutat de Sant Francesc amb les altres poblacions d'acord amb els estàndards americans de transport motoritzat. Grans ponts i autopistes enormes, de sis carrils de circulació molt més amples que aquí. Els embussos també són habituals a les hores punta, però no trobareu cap concert de clàxons arreu. La conducció és activa, però no agressiva. Pobre de tu si passes la velocitat establerta. Això val per a cotxes, camions i autobusos. La xarxa de transport públic d'autobusos i tramvies és prou bona, amb tarifes ajustades al nivell de vida de la regió. El cost de la vida és molt alt, però el transport no és lo més car, i els bitllets es poden fer servir entre les diferents línies de l'Àrea Metropolitana, tan dins de la ciutat com interurbà. Funcionen amb una targeta recarregable, i es paga en funció del trajecte, segons la zona.
La mateixa targeta es fa servir a la xarxa ferroviària. És coneix amb el popular nom de Bart, que no és pel Bart Simpson, sinó per l'abreviatura de Bay Area Rapid Transit. És un tren dissenyat per circular com a metro, dintre de la ciutat, com a rodalies, fora d'ella, de manera semblant als Ferrocarrils de la Generalitat. Acostumen a ser trens llargs, normalment de sis vagons, amb prou capacitat per desplaçar-se còmodament. La xarxa presenta una x o una forma d'estrella que s'estreny quan creua la badia per un llarg túnel subterrani entre Oakland i Sant Francesc. La línia segueix la riba interior de la ciutat fins a l'aeroport i Millbrae. I per l'altre costat de la badia, el nus de transbordaments es troba a Oakland. Allà dos o tres estacions permeten seguir la costa cap al nord, a Berkeley i Richmond. Cap a l'est i l'interior fins a la ciutat d'Antioch, i cap al sud fins a l'aeroport d'Oakland, fins a Dublin i Warm Springs, al sud.
Bé, pensareu que anar a peu i en bicicleta per aquest territori tan gran ha de ser molt difícil. El cas és que no ho és més que aquí, perquè presenta algunes coses que faciliten molt els desplaçaments no motoritzats. Per una banda, les voreres acostumen a ser amples, proporcionades a la mida del carrer. I per altra banda, es pot pujar la bicicleta al tren sense pagar sobrecost, és gratuïta igual que aquí, i amb espais reservats als trens. I pel que fa als autobusos, encara millor, perquè la majoria porten un suport al davant amb la capacitat de dues o tres bicicletes que es porten ben subjectes. Als ferris sí que toca pagar un suplement, però tampoc no és massa car. A més a més, trobareu un sistema de bicicleta pública a la regió, la Bay Wheels. L'associació local de ciclistes ha fet una bona tasca, la Sant Francesc Bicycle Coalition.
La política mediambiental de l'estat de Califòrnia afavoreix una bona xarxa de rutes en bicicleta, ben senyalitzades i en bon estat de manteniment. La mentalitat fa que si està senyalitzat puguis estar segur que és la millor opció per circular-hi. No et trobaràs sorpreses com en alguns dels carrils bici o rutes dissenyades a Catalunya. A més a més, l'educació viària és present a tothora. Podeu estar més segurs anant per allà, amb carrils amples, amb cotxes que respecten gairebé sempre la distància de seguretat, i que fins i tot, et deixen travessar el carrer malgrat que ells tinguin la preferència. Només cal vigilar que al segon carril o tercer no et vingui un vehicle massa ràpid i no t'hagi vist.
En resum, és una agradable sorpresa poder comprovar que fins i tot a l'imperi del cotxe tens l'opció i el dret de circular amb un mitjà de transport com la bicicleta. Quan parlem de mobilitat global, podeu ben bé pensar que això ho tenen ben ficat al cap. No és el paradís, però en segons quines coses està millor que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Guaiteu les fotos, també podeu preguntar al Pau Gasol, o fins i tot a Gaspar de Portolà, i la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, que van fundar la ciutat de Sant Francesc, segur que van deixar la petjada catalana per aquells verals. És una mica com si a Califòrnia us trobéssiu una mica com a casa.
