PONT DE SANT BOI MALAGUANYAT

Sóc la Marta Pombo Sallés, membre de l'associació  Bici Baix Llobregat, integrada a la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta. La nostra associació, que promou l'ús de la bicicleta a Sant Boi i a tot el Baix Llobregat, vol exposar el següent problema i proposta de solució:

El pont de l'Alcampo ens permet accedir des del municipi de Sant Boi al Parc Agrari. Aquest mes de desembre ha estat renovat, però hem anat enrera pel que fa a la mobilitat sostenible. Està pensat només per als cotxes. Les dues voreres laterals són pràcticament inexistents. Gairebé NO HI PASSA NI UNA SOLA PERSONA A PEU! Malauradament, les obres que s'han fet en aquest espai han empitjorat la situació. No s'han tingut en compte per res les al.legacions que hem fet des de fa molts anys, ni compleix amb el Pacte ni el Pla de Mobilitat aprovat pel mateix ajuntament. 

Per tant, des de Bici Baix us demanem que s'ampliïn aquestes dues voreres per poder accedir al parc agrari caminant amb seguretat. Que tot tipus de vianant hi pugui accedir (persones de mobilitat reduïda, cadires de rodes motoritzades o no, cotxets de nen petit, etc.) Demanem que aquestes dues voreres es dissenyin de tal manera que també hi hagi espai per a un carril bici, tal i com s'ha fet en el pont de l'autovia que va a Castelldefels. Aquest travessa el riu comunicant L'Hospitalet amb El Prat, tant a peu com amb bicicleta. És un tipus d'obra que esperem veure també molt aviat al pont de la C-245 comunicant Cornellà i Sant Boi de manera segura per a vianants i bicicletes.

SOBRE EL LLIBRE "LES BICICLETES I ELS DIES"

Cal celebrar l'aparició del llibre "Les Bicicletes i els Dies" del Jordi Romeu. Editat per Eumo Editorial aquest 2024 ha rebut el IV Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana. Amb el subtítol d'"Història, Cultura i Representació d'un Artefacte Revolucionari" ens exposa clarament quins són els objectius i el contingut del llibre. El text comença amb unes idees generals que anirà desenvolupant més endavant. Per als que ja estem al cas de la història de la bicicleta, aquest inici és un bon repàs al voltant d'aquest vehicle, tot i que de vegades, es fa una mica reiteratiu. Per sort, els temes posteriors estan més ben enfocats: la importància social, les repercussions en la mobilitat tant en l'àmbit rural com urbà, el paper en l'alliberament de la dona, i la projecció cultural que es concreta en diferents personatges destacats del segle XX.

En aquest llibre trobarem un posicionament més aviat neutral sobre el paper de la bicicleta enmig de la societat. Certament els condicionaments ideològics han incidit en el desenvolupament o expansió de l'ús de la bicicleta, per a bé i per a mal. Tot i ser un mitjà de transport eficient i de virtuts provades per tothom, els interessos en la seva contra continuen ben presents. A més d'estar sotmesa al maquillatge i la manipulació per part del poder i les administracions públiques.  És evident que la consideració i respecte pel que fa la mobilitat personal és un símptoma de la qualitat de la societat democràtica. 

En el llibre no trobarem models de mobilitat, ni la jerarquitzada dels estats del sud de la Unió Europea, ni el model global que apliquen als estats del centre i nord del continent. Això donaria per a un o més volums, i encara es podrien trobar moltes altres experiències actuals que ens relliguen l'urbanisme, la qualitat de l'aire, la salut personal, per exemple.  La principal virtut d'aquest llibre és que fa una mena de reportatge al voltant de la bicicleta, i fa una recerca ben documentada del seu ús per part d'un ampli ventall de protagonistes. Des del punt de vista esportiu, des de l'àmbit cultural i de les arts, de les comunicacions en temps de pau i de guerra, etc... Per això, seria mereixedor d'un reportatge televisiu del tipus del 30 Minuts o Sense Ficció que fan a la TV3, amb permís de la Montse Armengou, qui segurament també coneix prou bé aquest tema.

CRÒNIQUES DE SANT BOI RESPIRA + VERD

Aquest dimarts, 28 de maig del 2024, es va presentar a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Sant Boi el nou procés de Participació Ciutadana anomenat Sant Boi Respira Més Verd. Va ser un acte on es van congregar molts santboians i que mostra l'interès pel medi ambient de la nostra ciutat. Tots ells van respondre a la invitació feta del regidor Javier López. També hi estava present el regidor César Thovar. Els acompanyaven llurs tècnics municipals i els de les empreses que gestionaran els procés participatiu. Es titula SBR+V, projecte estratègic i transformador per incrementar el verd a la ciutat. De fet, aquest projecte rep finançament de la Unió Europea amb els Fons Next Generation, i Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica. També compta amb la col.laboració de la UPC, Creaf i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

L'Ajuntament continua desenvolupant el lema de "saludable i sostenible". Són tot bones paraules per a un projecte de ciutat que vol arribar als 100.000 habitants, doncs a partir d'aquesta xifra rebran més diners de l'estat central. I la campanya de Sant Boi Respira Més Verd rep diners de la UE per poder invertir en l'anomenat verd urbà. De fet, són una inversió extraordinària per cobrir les inversions ordinàries en els parcs i arbrat de la població. El públic va fer palès les queixes per la manca de manteniment durant anys dels espais verds actuals. Està bé aprofitar l'ocasió per aconseguir diners d'aquestos fons, però el projecte no n'amplia cap espai més. Excepte per la cessió d'espais públics amb motiu de la urbanització dels terrenys, com és el cas del Parc del Llor, el qual aprofita la cessió privada per la urbanització de la zona. I aquest nou Parc del Llor, no tindrà cap afectació sobre l'explanada que serveix d'aparcament massiu a la zona del Llor. Com deia una dona del Molí Nou, compte que tocarem al lobby del motor!.

De fet, la paraula mantra més repetida va ser "renaturalització". Hom aprofita espais verds existents, o els recintes escolars per fer-los més amigables. Però no se'n fan més. Adès tot està dirigit i acotat per fer una fotografia final, on l'Ajuntament no prengui pas gaire mal. Ni es fan entorns escolars lliures de cotxes contaminants, ni es planteja declarar una aturada per episodis de contaminació ambiental, tantes com n'hem tingut aquest hivern. A més a més, l'espai verd privat està penalitzat a nivell de l'Ibi perquè es vol que passi a ser edificable. És a dir, s'ha incentivat que els patis i jardins que eren els pulmons de les cases particulars vagin desapareixent per aixecar blocs i ruscos. Si es fa una estadística honrada, l'espai verd real de tota la ciutat ha anat minvant durant les últimes dècades, insostenibles en tots els sentits. 

Al torn obert de preguntes es van exposar molts dubtes. Els ciutadans estan molt desenganyats per experiències prèvies. Els propers mesos es podran presentar les propostes, amb la previsió d'acabar l'any 2025. La nota divertida la va donar un tècnic al qual se li va escapar per un lapsus la data del 2050. Tots vam riure, qui sap si encara estarem tots vius?, per més propaganda de l'any 2030 que facin. Mai tant!. I la gent ja veu que les empreses privades i les administracions públiques fan passar bou per bèstia grossa. En aquest camp, tots ells són uns mestres de la pintura verda. Ho fan per dibuixar murals a les parets mitjaneres de les cases edificades a la ciutat. Aquestos sí que són uns artistes, i no pas els alternatius "grafiters".

SABER ANAR PER LA DRETA - I

Quan parlem de mobilitat, hauríem de seguir unes normes bàsiques d'educació. Una d'elles és la de saber anar per la dreta, sigui a peu, en patins, en bici, en moto, en cotxe, etc... És una de les normes més elementals. Aquesta norma presenta excepcions en països que circulen per l'esquerra com a norma general, els quals acostumen a ser països que pertanyen a la Commonwealth, o d'altres, com el Japó. 

Quan sortim al carrer hem de compartir l'espai públic amb els altres conciutadans. I avui dia aquest espai públic sembla un espai privat, és a dir, la gent va pel seu compte, i això converteix la convivència pacífica en una mena d'atzar, de vegades sotmesa a llei de la selva. Normalment la gent va força tranquil·la, però cada dia veiem que les incidències i accidents van creixent. Tothom veu que molts van estressats i nerviosos, i que més val apartar-se per no tenir raons, perquè amb aquesta gent no es pot enraonar, només baralles que no saps mai com acabaran. La conseqüència és que el valor pedagògic de l'esmena es va diluint per totes bandes, i que acaba imposant-se la llei del més fort. 

Tant és que hom sigui un vianant com que vagi amb algun vehicle, motoritzat o no. Si no se saben les normes bàsiques de circulació: anar per la dreta, com respectar al més feble en ordre de categories, ... L'espai públic es vol regular amb moltes senyals, prohibicions, semàfors, pals, etc... per part de les administracions públiques. Són pedaços que fan cada dia més complicada aquesta circulació, i que produeixen una sensació abassegadora sobre els usuaris de la via pública. 

Al final, l'ideal de la pacificació del trànsit s'acaba convertint en una utopia irrealitzable per part de les mateixes persones implicades Siguin vianants, o conductors, de tota mena: amb patinet, bicicleta, moto, cotxe, furgoneta, camió... etc... i quan posin els drons al carrer serem molt moderns, però tot serà una jungla d'asfalt.