PERSONATGES FORASSENYATS

Aquesta setmana de finals d'agost s'ha celebrat a la localitat alemanya de Friedrichshafen una de les més importants fires de la bicicleta: Eurobike 2015. Aquesta aplega una gran quantitat de companyies al voltant de la bicicleta, i de tot el sector econòmic que se'n deriva. Cada dia aquest va creixent més, fins i tot algun santboià conegut hi ha hagut de passar per aquesta població a la vora del Bodensee, anomenat també com el llac de Constança, o fins i tot, el mar de Suàbia. En fi, la ciutat és important a nivell industrial i comercial de la regió de Baden-Württemberg, però no és tant maca com les que l'envolten. El motiu és que durant la Segona Guerra Mundial va ser bombardejada degut a la gran concentració de fàbriques al seu voltant. No debades, era, i és, la seu d'una gran companyia, molt coneguda per una de les seves creacions de principis del segle XX: Zeppelin. El vaixell de l'aire, com es tradueix directament de l'alemany, va ser un d'aquelles invencions humanes que es va crear per al progrés de l'home, i la conquesta del cel.  El desenvolupament posterior de l'aeronàutica fonamentada en els motors d'aviació i la velocitat, més que en la lleugeresa de la construcció, va portar els zepelins a l'arraconament. Avui dia, els models més nous són molt millors, més petits i manejables, però s'utilitzen més per al turisme o la publicitat. La silueta d'aquestes aeronaus es pot contemplar des de molts punts a la vora del llac, i podeu fer un passeig ben especial per la regió.
Us recomano que algun dia visiteu el Museu Zeppelin que es troba al centre de la ciutat, i ben a tocar del seu port. Està tot molt ben explicat, i ben ensenyat, des de l'estructura metàl.lica que el conformava, fins a la zona de transport de passatgers i el comandament. A la seva època va ser tot un avenç, podia travessar l'oceà Atlàntic en tres dies, quan un vaixell marítim trigava més d'una setmana... una de les rutes anava cap al sud-oest, i sobrevolava Catalunya i la ciutat de Barcelona. Algunes fotos donen fe, així com les cartes de navegació. Potser algun dia, quan sigui més important l'estalvi d'energia que la velocitat, tornarem a trobar-nos la seva silueta solcant els cels per tot arreu. Us semblarà que l'aventura dels Zeppelins va ser un fracàs, o que va anar a parar a un cul de sac, però si mireu al vostre voltant, observareu que d'aquella tecnologia es van anar desenvolupant altres invencions que han permès subsistir a l'empresa matriu: Zeppelin continua present en sectors mecànics, industrials, de manera puntera. El seu fundador, Ferdinand von Zeppelin, encara n'estaria orgullós de tot això.
Entre els elements destacables del museu, vam descobrir un altre personatge forassenyat: Gustav Mesmer. No hauríem de confondre'l amb un altre personatge històric, Franz Mesmer, metge que al segle XVIII va treballar en el camp del magnetisme aplicat a la salut humana. Aquest doctor controvertit a la seva època té una vida atzarosa, però va tirar endavant malgrat tots els obstacles. Potser en Gustav va heretar una mica d'aquesta vida atzarosa, però en condicions molt més precàries. Al segle XX el van prendre literalment per boig, i la meitat de la seva vida va passar internat en diferents psiquiàtrics, no obstant va sobreviure al nazisme i a la guerra. La seva gran passió, o follia, era aconseguir volar mitjançant la força humana aplicada a diferents mecanismes. És a dir, agafava unes bicicletes i els hi posava ales. En una societat tant organitzada i estructurada com l'alemanya, no era d'aquell món. Però precisament per això, valoren els personatges fora de lo comú, respecten la follia com un signe de la força de la seva voluntat. Per aquesta escletxa se'ls hi va colar l'Adolf Hitler, i gairebé tots el van seguir amb els ulls tancats.
Gustav Mesmer va tirar endavant malgrat tot, no es creu ningú que pogués volar amb les seves bicicletes. Però els mecanismes i les tècniques que va desenvolupar van permetre aplicar-les en altres camps. Res no és mesquí, diu el poeta Salvat-Papasseït, i ben cert que fins i tot, els més bojos, com Ramon Llull, apellat Ramon lo Foll, tenen una missió, un sentit i un espai en la nostra vida. Si Mesmer volia volar pel cel amb les bicicletes, nosaltres amb les bicicletes volem per la nostra terra. Poseu-les a punt de rodar, que el nou curs escolar comença ben aviat.

Sergi

NOVETATS AL VOLTANT DEL BICIBOX

Aquest mes d'agost s'ha fet una actualització de programari a les estacions de Bicibox. Es va aprofitar un cap de setmana per estalviar al màxim els inconvenients als usuaris. La nova versió presenta algunes novetats i millores en el servei, com ens va explicar el nostre company Jordi Guibernau. La possibilitat de reobrir per un parell de minuts la porta per recollir algun objecte que ens hàgim deixat al guardar la bicicleta; poder escollir en quina porta volem desar la bicicleta, de manera que si està en mal estat, ja no ens trobarem esperant els deu minuts de seguretat, i alguna altra més que no em ve al cap. També s'ha presentat un nou tipus de disseny del Bicibox que presenta millores respecte a l'actual: més protecció contra la climatologia, i per reforçar les portes contra vandalisme i robatoris. 

El cas és que el dijous, 22 d'agost, vam quedar amb el periodista del diari estatal El País, per parlar sobre el servei del Bicibox a Sant Boi mateix, i fer algunes fotos. Al diari veureu la foto del Jordi aparcant o treient la bicicleta. Tant a la rotonda del carrer Girona com al bicibox de la plaça Mercè Rodoreda. Vam estar aproximadament una hora i una mica més, i com podreu comprovar per la dimensió de l'article, moltes coses es van quedar pel camí. 

Per això, repescant la nostra hemeroteca, us poso una foto del dia de la presentació oficial del Bicibox l'any 2010 a Sant Joan Despí. En ella podeu veure al Sr. Poveda, alcalde i president de l'AMB, acompanyat de l'Albert Garcia de la CCUB. Han passat ja cinc anys, i el volum d'usuaris del servei va incrementant el seu nombre, però encara no ha arribat a tenir una massa crítica suficient al nostre parer. Com que el Bicibox va ser un substitut més barat que la possible ampliació del servei tant car del Bicing a Barcelona, es va anar implantant gradualment. Hem de dir que s'ha anat millorant la distribució dels aparcaments, tot i que encara falta proximitat als nusos de comunicació de transport públic, i sobretot, tal com vam fer notar al seus inicis, la millora de la xarxa de comunicació entre tots els pobles de l'àrea metropolitana. Aquest 2015, sembla ser que es millorarà la infraestructura de carrils bici d'acord amb els treballs realitzats per l'AMB, i que es difonen mitjançant mapes a l'abast dels ciutadans des de diferents punts de distribució com ajuntaments o estacions de transport públic. Però tot va més lent de lo que voldríem, i el pas de fer servir la bicicleta com a mitjà de transport diari encara ens queda lluny. 

Sergi

EL DOCUMENTAL DEL MES: "BICICLETES VERSUS COTXES"

Aquest mes de juny ha arribat a Catalunya el documental "Bicicletes Versus Cotxes". S'ha projectat a Barcelona, entre d'altres llocs. La gent de Bicibaix vam poder anar a Sant Feliu de Llobregat a la sala CineBaix aquest dissabte 13 de juny al vespre. Al final es va fer un petit col.loqui amb Ricard Riol de la PTP. Alguns van anar en bicicleta, que van poder aparcar dins del vestíbul, per gentilesa del cine, que a més oferia crispetes de franc. Altres vam arribar en cotxe, es pot dir, compartit, és clar. 

El documental dura una hora i mitja, està prou ben fet, de factura sòbria, tot i que de vegades es fa una mica llarg per a la gent que ja estem al cas del tema que tracta. El títol vol plantejar el documental com un cas judicial, amb dos oponents, bicicletes contra cotxes. D'aquesta manera es vol mostrar la tensió dramàtica pels conflictes que es presenten cada dia als nostres carrers, en l'àmbit de la mobilitat. Això podem fer pedagogia del tema de la bicicleta entre la gent del carrer, i en aquest sentit és força divulgatiu.
Malgrat que de vegades cau en uns quants tòpics. Com el del taxista de Copenhague, per exemple. La rivalitat entre el taxista i el ciclista es fa palesa, però no anem més enllà. És el problema del maniqueisme, o de les falses dualitats. El taxista, i tots els taxistes, s'haurien d'adonar que la gent que va en bicicleta evita els monumentals embussos que es produeixen en les ciutats i megalòpolis del nostre món. Facilitant la circulació del transport en superfície. Precisament, la majoria de gent que va en bicicleta no té un vehicle privat, i per tant, són els potencials clients del taxista. No ho seran pas la gent que té un vehicle privat qui agafarà un taxi. 

Durant el torn de preguntes finals vam rebre l'anunci positiu d'un nou gual que es farà al Llobregat, entre Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei, previst per a l'any 2016. Tot i que no és una solució ideal, ajudarà a la interconnexió entre les dues ribes. 

L'experiència i els coneixements apresos durant aquestos anys ens han fet veure que cal una aproximació global de la mobilitat actual. Cal tenir en compte tots els mitjans de transport, i a tots els usuaris de la via pública, per solucionar els greus problemes generats pel vehicle privat, el qual ha esdevingut el càncer de la nostra societat. Canviant l'esquema cultural i compartint el cotxe aconseguiríem tenir una gran part resolta. Certament existeixen tendències o etiquetes polítiques sobre l'ús de la bicicleta, però crec que això perverteix el debat i desvia l'atenció de l'objectiu de millorar la mobilitat.

En fi, el documental és bo per a poder encetar o il.lustrar un bon debat sobre aquest tema. Per desgràcia, som conscients que el diàleg avui dia és d'un nivell qualitatiu pobre, quan no està rebaixat a les escombraries dels programes de safareig, on dir-los que criden com a verduleres seria encara fer-los un honor. No tinguem por. Cal fer molta pedagogia, però el millor exemple sempre serà anar a peu i en bicicleta.

NOU VÍDEO REIVINDICATIU DE BICI BAIX LLOBREGAT

Hem decidit fer aquest vídeo veient que l'ajuntament de Sant Boi no arregla els problemes que tenim quan circulem en bicicleta pel carrer Marià Girona de Sant Boi de Llobregat. Esperem que serveixi com un nou toc d'atenció després de portar ja molt de temps reivindicant millores en aquest carrer.

Marta