dimarts, 30 d’agost del 2011

CIRCULEU AMB SEGURETAT I QUE NO US ROBIN LA BICICLETA!

Si feu servir la bicicleta sovint per a les coses de cada dia, seguiu els nostres consells per circular i aparcar amb seguretat:  https://sites.google.com/site/bicibaixa/consells-de-circulacio-i-seguretat

Eviteu que us robin la bicicleta per no acabar com el protagonista d'aquest vídeo:


dilluns, 22 d’agost del 2011

Voltant la Borgonya - II

Bé, després d'un any anem a completar els articles sobre la volta per la Borgonya l'estiu del 2010! Ara us explicaré una mica la primera setmana que vam fer la Marta i jo per la zona de Montbard i Avalon. Passat Dijon, el tren va més al nord per rodejar al Parc de Morvan i girar cap a París. Nosaltres feiem parada a Montbard, antiga residència dels Ducs de Borgonya, i vam visitar aquesta petita però atractiva població, que gira al voltant del seu turó, on hi havia el castell, i que està banyada pel canal de la Borgonya que ve de Dijon. Aquest canal està ben senyalitzat per fer en bicicleta pels seus marges, i el verd l'acompanya tothora. 
Des de Montbard vam agafar l'autobús que ens portava a Avalon, just a l'entrada nord del parc natural. Ens tornem a trobar amb un centre històric molt destacat, prou ben conservat, i que és la seu de l'esglèsia de Sant Salvador. A la ciutat també trobarem l'estàtua del cèlebre arquitecte militar borgonyó Vauban, al servei de Lluís XIV, i que ens feia força la punyeta als catalans. Al final també se les va tenir amb el seu rei, ja que veia que se li'n anava la mà. Des d'allà el verd dels boscos s'estenia fins a l'horitzó dels seus turons. Per cert, l'hotel dels Caputxins és molt recomanable, pel menjar, l'habitació i estar aprop de l'estació de tren i de bus.
D'allà surt el cotxe de línia fins a Vezelay, l'inici d'un dels camins de Sant Jaume de Compostel.la, i que aplegava la gent de la Germània i del nord europeu. El temple dedicat a Santa Magdalena és la cirereta d'un nucli medieval que va enfilant-se per un turó. Des de dalt podeu esplaiar la vista contemplant un paisatge suau i acollidor. I si podeu encetar el camí, baixeu fins a Sant Pere, el poble que es troba als seus peus, i a la vora del riu. Allà trobareu una antiga esglèsia, tant o més maca que la de Vezeley, amb unes estranyes inscripcions. A la vora també hi ha una antiga estació termal d'època antiquíssima, explotada per gals i romans. Per a nosaltres, els catalans, Sant Pere ens interessa molt doncs és l'antiga residència de Gerard de Rosselló, protagonista de la cançó èpica. 
L'endemà vam agafar les botes, i cap a l'abadia de Fontenay, de l'orde cistercenc. Aquest monestir va ser molt famos pel Bernat de Claravall i altres coses de la predicació de les Croades. Però també per la seva aigua, i per tenir una farga molt activa que els va donar molts ingressos econòmics. El guia explica que ells van inventar la primera farga, i jo li vaig comentar en privat que els primers vam ser nosaltres amb la farga catalana, ja que de fet, al monestir ja tenien posat el mall, i només els hi faltava el bufador? Bé, va callar com un mort, ja se sap que qui tingui ulls que vegi.... Tot aquesta sortida la vam fer amb els trens i els busos, tot i que no massa abundants per a fer ruta entre els pobles. Amb bicicleta també es podia haver fet el camí, enlloc del bus. Però els companys ja ens esperaven a Dijon.

Sergi


diumenge, 21 d’agost del 2011

Porto Amunt, Porto Avall

Porto-Nord de Portugal
Una setmana per a visitar Porto, al nord de Portugal, i els seus voltants donen per a molt, però encara et quedes amb ganes de tornar. Si voleu agafar al bicicleta us recomano que estigueu una mica preparats per a pujar i baixar pels seus turons. I fins i tot, una bona bicicleta elèctrica! Aquesta ciutat a la vora del riu Douro i a la desembocadura amb l'Atlàntic és com una balconada encarada al riu, i al davant, ens trobarem Vilanova da Gaia, on hi ha els famosos cellers de seu vi dolç. Riu amunt i avall veureu les antigues barques per a transportar les tines, ara més aviat com a decoració. De fet, i com sempre, les grans vies de comunicació seran gràcies als rius. Rius com el Douro a Porto, o el Lima, a Viana do Castelo, o el Leme a Vila do Conde. I aquestos rius relliguen la costa amb l'interior, ple de turons i valls verdes que ens recorden que Galiza està a tocar, i que formaven l'antiga Gal.laecia romana. Tot i que s'estan fent millores per a circular en bicicleta, encara queda molt per a desenvolupar-se en igualtat de condicions. Però el cicloturisme ens portarà a racons molt bonics, no ho dubteu! En tot cas, un bon consell, a Portugal en general la regla de circulació no escrita és "si passa, passa...". Vull dir que us poden passar a un pam, i cadascú continuar el seu camí. 
A Porto vam bellugar-nos amb una bona xarxa de transport públic, a un preu més barat que aquí, de moment. Tenen un bitllet combinat anomenat Andante, que dura 3 dies i costa 11€. L'autobús té un bon servei, i disposen d'un servei de metro que ha arraconat els vells tramvies. Només queda el tramvia do Carmo, o del Carme, per als turistes. Cal dir també que la xarxa d'aquest metro és extensa i amb bones interconnexions. De fet, es tracta d'una xarxa de tramvies, semblants al Trambaix. Són senzills, còmodes i amples. I de manera similar, trobareu els seus trens. En diuen "comboios" i tenen l'estació principal a Campanha, pronunciada Campanyà, tot i que mantenen l'encantadora estació central de Sao Bento, o Sant Benet, amb el vestíbul de rajoles decorades amb fets medievals. Amb el tren arribareu a les afores, i podreu anar fins a Guimaraes, Vila do Conde, o Viana do Castelo.  Es pot portar la bicicleta de franc en els trens. Malgrat el predomini absolut del cotxe, els seus centres històrics magnífics són de vianants, i podeu passejar tranquilament. També estan començant a fer servir vehicles elèctrics a les ciutats, com els de Correus, o bé Microbusos com el de Viana.
La mobilitat amb una visió global encara no és gaire evident a Portugal, però el seu servei és decent i no el deixen perdre. Es volia reduir el servei de la línia que va fins a Galícia per Valença do Minho i Tuy i van posar el crit al cel. També heu de pensar que a la porta de l'aeroport de Porto trobareu els taxis, el cotxes i autobusos, i una magnífica estació de metro que en mitja hora et deixa al centre de la ciutat! Les comparacions amb l'accés al dinosaure de la Terminal 1 de l'aeroport del Prat són esfereïdores.
Podeu donar un cop d'ull a les fotos a veure què me'n dieu, i si voleu alguna adreça, us la passo amb molt de gust, tant com el plaer de tornar-hi a Porto. Ja veieu que la morrinha i la saudade s'encomanen!

Sergi 


dilluns, 15 d’agost del 2011

Agost Capgirant la Bicicleta

Aquest mes d'agost acostuma a ser un mes de relax per a gairebé tothom. Qui no està de vacances, gaudeix de la tranquilitat a la feina, i sobretot, als carrers de les ciutats. Tot i que aleshores la gent fa coses poc normals, coses de la calor, d'una relativa calma, i perquè no, un "tant se me'n fot", que quan es passa la ratlla esdevé perillós. Us recordem que cal gaudir de la nostra bicicleta, però cal igualment anar amb compte ja que estem conduint. 

Us faig un llistat dels fenòmens paranormals que han passat davant dels meus ulls aquest cap de setmana a Barcelona, i dels quals en triaré els més destacats. El primer es refereix a un ciclista que anava per Consell de Cent pel carril de l'esquerra, tenint a la dreta el corresponent i excel.lent carril bici, que acostumo a utilitzar. El segon quan un pare amb el crio van davant meu saltant-se més semàfors vermells que algú que jo sé, visca la pedagogia!. El tercer, per més inri, un ciclista anant en direcció contrària al sentit dels cotxes. Cert que no hi ha gaires cotxes, però és que venia un correctament i s'ha hagut d'apartar. Per no parlar dels turistes centreeuropeus, normalment holandesos o alemanys, que agafen el carril bici d'un sol sentit, i et venen en direcció contrària també perquè és prou ample? Tenint com tenen el carril de Diputació ben aprop. Suposo que és ignorància, però encara m'enrecordo de la bronca que ens van donar fa anys a Holanda perquè ens vam equivocar de direcció en un carril bici. En fi, ja no parlo del circuit bici per poder fer una bona gimcama esquivant els contenidors de la brossa a l'avinguda Meridiana. El seny t'imposa el camí natural, que passa pel mig de la vorera ampla. Bé, l'agost és ja un can seixanta!
Aleshores s'esdevé el miracle, o potser era un miratge. Us enrecordeu d'aquell anunci al carrer d'una marca de licor que convertia els carrils bici en carrils cotxe? Doncs, això mateix em vaig trobar en el carril de doble sentit  del carrer de Consell de Cent, entre la Meridiana i la Diagonal. Un cotxe molt ben parat sobre el carril bici, és clar, tocant a la vorera i a l'ombra, amb els llums intermitents posats. Ni gomes separadores ni res van aturar les dues dones que conversàven tranquilament, mentres els ciclistes s'apartàven del camí. Jo els hi dono ple suport, reivindico plenament els carrils cotxe!

Sergi