dimecres, 25 de novembre del 2009

TOUR CERDÀ: ESPAIS VERDS ALS LÍMITS DE L'EIXAMPLE


En veure que es feia aquesta ruta en bicicleta dins de l'ANY CERDÀ , vam pensar que podria ser interessant anar-hi i vam fer la reserva .
Se'n fa una cada més durant tot l'any i nosaltres hi hem anat aquest diumenge passat, 22 de Novembre.
El lloc i l'hora de trobada és a la porta principal de l'Hospital de Sant Pau, a les 10 del matí, així que sortim de Sant Boi a 2/4 de 9 pel camí del sorral i anem a Cornellà a buscar el Metro. Aquesta línia te una parada al davant mateix de l'Hospital i ens va molt bé.
Arribem mitja hora abans i tenim temps d'anar a prendre un cafè o d'esmorzar qui no ho ha fet.
A banda del nostre grup que som 10, va arribant més gent, uns 10 més, aproximadament i a les 10h. arriben els guies i un camió amb bicis, per a qui no en tenia. Nosaltres portàvem les nostres.
Desprès de repartir-nos uns mapes i unes ampolles d'aigua, ens fan una explicació del que serà la ruta i d'una mica d'història d'en Ildefons Cerdà i el seu projecte.
En aquest plà en Cerdà va projectar l'Eixample de la ciutat de Barcelona fent tota una quadricula immensa de carrers amb molts espais verds i amb una visió fantàstica de futur.
Com que del què es tracta en aquesta sortida és visitar els espais verds, comencem per anar a un jardí interior que havia estat de l'antiga fabrica Damm i on encara hi queda un antic dipòsit de coure on s'hi guardava la cervesa.
Desprès anem cap el Parc del Clot que esta situat en uns terrenys que anteriorment havien estat ocupats per la estació de tren del Clot y per uns tallers de reparacions ferroviàries. Un espai ampli, on les restes de les antigues edificacions es barregen amb el verd dels arbres.
D'allà anem cap a Sant Martí de Provençals passant pel Parc de la Mel.
Al Parc de Sant Martí han volgut preservar el seu passat rural i hi ha tres antigues masies, adaptades com a equipaments públics. La església gòtica de Sant Martí també està dins del parc.
Baixant per la rambla de Prim, anem a parar a Diagonal Mar. En aquesta zona de moderns i alts edificis, ara també anomenada 22@, hi ha el gran Parc de Diagonal Mar, per on també hi passegem. Continuem cap al Parc del Centre del Poblenou, un parc emmurallat amb unes originals portes d'entrada. Aquest parc ha estat dissenyat per l'arquitecte francès Jean Nouvel.
El recorregut s'està acabant i baixem per la Rambla del Poblenou cap a l'altre gran Parc del Poblenou davant del mar.
Allà és el final d'aquest "TOUR CERDA" i ens acomiadem del grup.

Tornem pedalant pel Passeig Marítim, la Barceloneta, el Port Vell, Passeig de Colom, Paral·lel, fins a arribar a la Plaça d'Espanya on agafem el carrilet per tornar cap a casa.

Aquesta sortida m'ha fer conèixer molts racons de Barcelona per on jo no hi havia anat mai i he conegut una mica més de la nostra historia. M'ha agradat!!

M.Àngels

dilluns, 23 de novembre del 2009

DEL CAMP A LA MAR: EL CANVI CLIMÀTIC A COP DE PEDAL


Dissabte, 21 de Novembre, 2009.
D'aquesta sortida organitzada pel departament de Medi Ambient de l'Ajuntament ens en vam assabentar amb poc temps d'antelació i només hi vam anar tres de nosaltres.

A les 10h. arribem al lloc de sortida, davant de la Cooperativa Agrària. El dia era ben gris, d'aquells dies que semblen més d'hivern que de tardor, al migdia però, es va anar aclarint el cel i en el camí de tornada vam tenir un bon sol.
Una vegada més fem aquest camí fins a la platja de Viladecans, però aquest cop en coneixem algunes coses més.
Vam aturar-nos davant d'un camp on s'hi guarden apilats un munt de troncs d'arbres que van caure amb la fatídica ventada del Gener, també ens van mostrar els terrenys on el Barça hi vol construir un polèmic complex esportiu , vam passar a tocar de la nova terminal de l'Aeroport fins al recinte de l'espai natural on vam fer una visita guiada. Allà la guia ens va explicar com afecta el canvi climàtic al nostre delta, això si, entre avió i avió, doncs el soroll és ensordidor i no es pot escoltar res. Encara no entenc com els ocells s'hi han pogut acostumar.
Entre uns i altres, cada cop queda menys Delta, menys espais verds, menys conreus...
Per això, entre tots hauriem d'intentar conservar el que encara ens queda i ajudar a millorar-lo, ni que sigui només una mica...
M.Àngels





MAPA DE LA RUTA

dilluns, 9 de novembre del 2009

MATÍ VENTÓS A LA PLATJA DEL REMOLAR A VILADECANS



Quan ens trobem a la plaça de l'ajuntament a les 10h del matí, fa fred i no sembla que fa gaire vent, però en sortir del poble comencem a notar com bufa de valent. A la tornada el duem tota l'estona en contra i es nota molt a l'hora de pedalar...

Avui hem estat una bona colla, en total 15.
Ens hem retrobat amb el Fernando i la Carme, a qui no havíem vist des que vam estar a Olot i que han vingut amb la germana d'ell, la M.Carmen. També han vingut el Javier i la Cristina amb la seva filla Victòria, antics coneguts de la Marta i que ara viuen a Molins de Rei. El Josep i la Lourdes, ella està una mica desentrenada perquè fa gairebé mig any que no sortia a pedalar, però ha fet tot el camí malgrat el vent de cara... . L'Elena de Barcelona i la Feli, el Manuel, el Jordi i jo. Si, ja ho se, tots aquests sumen 13, però pel camí augmentem...
Quan som a la carretera de Santa Creu de Calafell, em d'esperar-nos una bona estona per poder travessar. Començava a passar la bicicletada Barcelona-Sitges, que fan cada any i no podeu imaginar-vos quina quantitat de bicicletes!!! No s'acaba mai, sembla una riuada de ciclistes de tots colors, al final fem un pensament i aprofitem una forat per travessar-los.
Doncs be, qui se'ns afegeix, son dues noies que hi participen junt amb els seus marits, però que en arribar a Sant Boi, elles decideixen sortir-ne. El ritme que porten és una mica massa fort. Ens pregunten com poden anar fins l'estació de Viladecans i les convidem a que s'afegeixin al nostre grup perquè hi hem de passar pel costat. Però al final decideixen continuar amb nosaltres fins la platja.
Com que l'accés a la Platja de les Filipines només està obert a l'estiu, anem fins la platja del Remolar. Tot i que fa sol no ens hi estem massa estona, fa un vent tant fred que no s'hi esta massa a gust. Així que després d'esmorzar pugem a les bicis per fer el camí de tornada.
Es un camí que molts hem fet un munt de vegades, però sempre és diferent. El paisatge canvia contínuament, amb els arbres, les plantes, la claror, amb calor i amb fred, de nit o amb vent, però sempre te el seu encant...

I és que.... les bicis no son només per l'estiu!!

M.Àngels