Després d'aquella primavera prometedora del 1997, dècades després ens arriba el CicloBCN21 en el qual s'han ajuntat tres congressos, repartits en tres jornades. Un mes de tardor, que convida a fer balanç aquest 2021. El primer dia es va celebrar l'Eurovelo, després el Congrés de la Bicicleta i el tercer dia el Congrés Ibèric. Un d'ells s'havia de celebrar l'any 2020, però per la pesta va quedar ajornat. Així tenim condensat en tres dies tots aquestos temes, una mena d'escudella barrejada, que alimenta però atipa. La qual cosa no ha permès aprofundir en els debats. L'ambient era de retrobament i d'establir les línies de treball pel futur. En part calia recarregar la bateria de la bicicleta elèctrica, sobretot si la llum no puja gaire. Però sobretot, ha estat com portar la bicicleta al taller per netejar-la i tornar-la a posar a punt. En aquestos anys s'ha acumulat molt greix, i molta pols, als plats i pinyons, les cobertes de les rodes estan ja una mica desgastades, i els canvis i els frens s'han d'ajustar perquè s'han destensat. Ja sabeu de què parlo els que anem en bicicleta sovint. Per això m'enrecordava d'aquella marca de lubricant que es deia 3x1 que molta gent havia fet servir. Ara mateix tenim olis de moltes menes, i ja surten amb el 6x1.
Paral.lelament al CicloBCN21 aquesta setmana es feia una jornada sobre la bicicleta organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, incloent aquest diumenge la Festa de la Bicicleta. Però no ens enganyem, l'acte més important ha estat el Saló de l'Automobile a Fira de Barcelona. El cotxe privat continua sent la vaca sagrada de la societat moderna. És el rei de la ciutat i de les carreteres, i en un ordre jerarquitzat, qui rep totes les atencions. La recent aportació de la Generalitat al Circuit de Catalunya dels pressupostos "inexecutats" del 2020 de 19 milions d'euros a fons perdut són equivalents a la inversió de la Diputació de Barcelona per al projecte de Vies Blaves, que s'allargarà fins al 2027.
Malgrat la plaguèmia, i tots els obstacles que es troben en l'horitzó motoritzat, la societat posa el seu cor en aquest senglar que s'escampa per tots els rodals. No només als carrers i les carreteres, també als camins. Per això a la muntanya ja s'estan posant límits als aparcaments motoritzats, i aviat s'hi hauran de posar a les ciutats. No es tracta només de si el cotxe contamina o no, suposant que sigui elèctric també contamina. És que el cotxe no pot ser un vehicle de transport privat. Cal nacionalitzar-lo, i fer-lo compartit. La raó és clara, la gestió de la mobilitat passa per tallar les ales al cotxe privat, perquè ja no queda més espai, ni més lloc lliure per circular.
