dimarts, 18 de juny del 2013

Vall del Ter entre Celrà i Cervià

El diumenge 16 de juny la Marta i jo vam fer una sortida des de Celrà cap a Cervià de Ter. Volíem veure quines possibilitats teníem de conèixer aquesta part del riu Ter després de la ciutat de Girona. Quan passàvem en tren ens quedava el cuquet de saber què podíem trobar a llocs com Celrà, Bordils, Flaçà, o Sant Jordi Desvalls. Ja teníem clar que entre Girona i Medinyà quedava tallat per les carreteres i autopistes, i cap administració pública s'ha encarregat de subsanar aquest greu problema de connexió des de fa dècades. Vam dormir a Celrà com a punt de partida, i vam veure que a la web consten una bona colla d'itineraris per fer. Per desgràcia, aquestos no es troben en paper, i no vam poder trobar-los ni a l'ajuntament ni a la llibreria del poble. En la recerca d'informació prèvia ens van ajudar els companys de l'associació Mou-te en Bici de Girona, que ens adreçaven cap al camí Vora Ter anant cap a la desembocadura, amb instruccions prou clares. Com que va ser un dia de força calor, vam decidir fer una ruta d'anada i tornada per la contrada.

Vam sortir de Celrà creuant la C33 i el polígon industrial, davallant cap als camps plens de planters i vivers. Vam entrar-hi paral.lels a la sèquia Vinyals, i girant per algun camí sense asfaltar que ens du fins a una local asfaltada que ens va portar cap a Bordils. En el terme de Bordils la senyalització ja és millor que a Celrà, però caldria assegurar la destinació. Per sort, sempre teníem l'opció de preguntar a algun veí, que amablement ens assenyalava el millor recorregut. Vam sortir pel Mas de la Roda cap al Rissec, que enguany reia molt fart d'aigua al gual, sort d'una passera de fusta i cable habilitada al costat. Seguint el camí vam arribar a Sant Joan de Mollet, i per la comarcal, tot i que hi ha un camí interior alternatiu, que ens porta fins a Flaçà. Si Celrà destaca pel casc antic, ni Bordils ni Flaçà no tenen res a envejar: entrar pels portals de les muralles, i veure les cases, les esglèsies i les celleres és tot un plaer. 

Des de Flaçà havíem d'agafar la carretera de Sant Llorenç de les Arenes, doncs a l'esquerra hi ha una gual per creuar el Ter en direcció a Sobrànigues i Sant Jordi Desvalls, com ja ens van indicar la gent de la contrada. Per cert, que el dissabte a la nit, el gual va ser testimoni de l'assalt a un vehicle per robar uns diners al conductor. Si algú vol explicar històries de bandolers, no cal anar a segles anteriors. Al costat del pas, trobarem un cartell de la ruta Paisatges del Ter, on assenyala la continuació riu avall, com ens deien els companys de Mou-te en Bici, o cap amunt, en direcció a Cervià de Ter. Aquest darrer camí aprop del riu va ser el que vam agafar, per entremig de boscos plens d'aquestos xops o pollancres bordilencs que tenen anomenada. Cal estar atent a les senyals, escadusseres, per no equivocar-se gaire de camí. De vegades la pista està plena de grava que evita el fang, però si n'hi ha massa, no deixa pedalar pas sobre la bicicleta. 

Als volts del migdia ja estàvem a Cervià, fent la volta pel centre vam trobar el Priorat de Santa Maria, i la part antiga, amb la seva Torre del Rellotge. Vam trobar a faltar una font pública on poder beure, i més amb la calor que hi feia. Des de Cervià vam refer el camí per l'interior, en direcció a Raset per una via local, que passat les Sorreres, creua la carretera de Viladasens. Seguim perpendicularment en direcció a Sant Jordi Desvalls, al qual arribem tot just a la rotonda d'entrada al poble. A Sant Jordi vam trobar un super del poble que tenia de tot, que estigués obert a aquelles hores va ser providencial. Al costat de la plaça de l'Esglèsia vam trobar una font i ombra agradable per poder menjar i descansar de l'esforç i la calor.

Baixant una mica, vam trobar el bar del poble amb un pati ampli per fer el cafetó i el cacaolat ben gelats. La tornada des de Sant Jordi Desvalls la vam fer pel Veinat nou, més directe i agradable que la carretera, i que ens deixa gairebé al costat del gual del Ter. Creuant al riu, vam arribar-nos a unes cases en direcció a Sant Llorenç de les Arenes, però d'allà vam decidir girar cua. I per camins, més o menys, alternatius, que vam trobar també preguntant, vam retornar a Celrà. Això, sense oblidar de parar-nos a les nostres estacions de servei que són els bars de cada poble del camí.  No vam fer gaires quilòmetres, potser trenta, però la descoberta d'aquesta ruta en forma de ferradura va valdre la pena. Trobareu algunes fotos en aquest recull.

Sergi

divendres, 14 de juny del 2013

Un Gran Cycle Xic

Com ja heu vist en l'article anterior, la sortida que organitzava l'Ajuntament de Sant Boi amb motiu del Cycle Chic va anar prou bé. Malgrat que la participació no va ser gaira alta, l'èxit cal valorar-lo més per la qualitat que per la quantitat. I més tenint en compte que es feia la jornada de promoció del comerç local, cosa que va deixar la sortida en segon pla. Per a properes edicions, aconsellaria fer-ho per separat. Barrejar massa coses, fins i tot, en el tema de la bicicleta i la mobilitat genera confusió i missatges que no arriben als ciutadans amb claredat. 

Aquestos actes de promoció de la bicicleta, i especialment, el Cycle Chic volen trencar amb la imatge de subdesenvolupament que en les generacions d'avis comportava l'ús de la bicicleta. El mite que comprar un cotxe comportava un progrés material està llastant tota recuperació econòmica possible. Abans només els rics podien circular en vehicle motoritzat privat, i la "falsa democratització" del cotxe l'ha transformat en una vaca sagrada. Avui dia, el vehicle privat comporta uns costos econòmics molt més grans de lo que ens pensem, i els impostos que es recapten no compensen la despesa que genera. El pressupost mateix de la Generalitat està hipotecat sobretot per les grans infraestructures viàries, i el Gobierno Central no obre la boca sobre les magnífiques autopistes de Madrid, per posar un exemple. 

El cas és que molts ciutadans s'estimen més pagar el rebut del préstec del cotxe que no pagar el col.legi o la comunitat de propietaris. Fins i tot, abans omplir el dipòsit que no comprar menjar o productes de primera necessitat. Al final, fent comptes, resulta que no queden diners per poder comprar als comerços locals, al costat de casa, i sense ingressos, moltes botigues han de tancar portes. Unes portes que s'aixequen per a grans complexos comercials com l'Outlet de Viladecans, el qual deixarà Out a molta gent del Baix Llobregat. Però és clar, allà s'hi pot arribar en cotxe. De fet, què podem dir de Sant Boi mateix, on el polígon té una gran complex comercial, al qual se l'hi han posat, i pagat, tots els carrils d'entrada i sortida que necessiten els seus clients. 

Bé, deixem de parlar de la "pesta motoritzada", i recordar que la bicicleta no ho arreglarà tot, és clar. En tot cas, anar a peu o en bicicleta pot ser tant "chic" com en cotxe. Depèn de la persona, de com circulem i ens comportem al carrer. D'aquella elegància que desprenem per la ciutat. Podeu veure en l'àlbum de les fotos d'enguany algun exemple destacat. I si teniu por de suar, recordeu que el progrés ens ha portat unes fantàstiques bicicletes elèctriques. Penseu en el "glamour" escocès que estenem dia a dia pels nostres pobles i carrers.

Sergi

dilluns, 10 de juny del 2013

2N CYCLE CHIC A SANT BOI DE LLOBREGAT

El passat divendres 7 de juny va tenir lloc el 2n Cycle Chic a Sant Boi de Llobregat, una passejada amb bicicleta pel centre del municipi, amb roba normal de carrer, fins i tot hi havia algunes persones ben elegants, amb talons, vestits, americana i corbata. L'acte va ser organitzat per l'Ajuntament i l' associació fotogràfica Afoboi. Aquí teniu més informació sobre els orígens de Cycle Chic i sobre la primera vegada que es va fer a Sant Boi l'any 2012.

Teniu també el bloc del Cycle Chic Sant Boi i el del Cycle Chic Barcelona.

Finalment, un video del Cycle chic de Sant Boi del 2012:

dissabte, 1 de juny del 2013

VIDEO DE DEFENSA DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Aquest video defensa el patrimoni natural del Delta del Llobregat i reflexiona seriosament sobre els efectes negatius de la construcció d'un excés de centres comercials com el futur Outlet a Viladecans. Cal plantejar-se si la gran promesa de creació de molts llocs de treball, evidentment necessaris per anar sortint de la crisi econòmica, ha de passar per aquest model que amenaça greument no només el patrimoni natural, que ja és prou important, sinó també els llocs de treball del comerç local que es veurien destruïts. Se suposa que cal crear, no destruir. Per cert, el video està filmat per una persona que va amb bicicleta: