diumenge, 8 de juliol de 2018

JA TENIM EL NOU GUAL ENTRE SANT VICENÇ DELS HORTS I MOLINS DE REI


Aquest divendres, 6 de juliol, es va celebrar la Festa del Riu a Sant Vicenç dels Horts. Es va aprofitar l'acte per fer la inauguració oficial del nou gual que travessa el riu Llobregat entre Sant Vicenç i Molins de Rei. Aquella tarda va aplegar diferents representants institucionals, entre alcaldes i tècnics, així com força gent que a peu o en bicicleta, per va celebrar l'estrena oficial. Allà no vam poder comptar amb la presència dels nostres companys, el Lluís i la Marga, de Sant Vicenç, a causa de les vacances estiuenques que tenen molt merescudes. Ells han estat des de fa molts anys fent una tasca de conscienciació a la seva població. De vegades amb més èxit, però no han defallit mai. Tal com cal reconèixer el mateix esperit a la Judith de Gavà, i el suport del seu marit Eduard. Cal valorar encara més la seva perseverança i coratge, sobretot quan no tenen massa colla on recolzar-se, com passa per exemple a Sant Boi.

Entre Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí s'ha fet el mateix tipus de gual, no és lo que com a usuaris de la bicicleta voldríem. Calen ponts, que com els altres mitjans de transport, suposin vies de comunicació permanent entre els dos costats del riu, no només quan es cap de setmana, i el gual no està inundat per les crescudes anuals del riu. Enguany gràcies a la generosa primavera amb pluges, les aigües han inutilitzat els guals i han endarrerit la construcció del pas de Sant Vicenç. Com diu la dita castellana: "a caballo regalado, no le mires el dentado". Però això no ens ha de fer perdre el nord, ni conformar-nos en els crostons o les molles que aconseguim per part de les administracions públiques: siguin municipals, metropolitanes, autonòmiques o estatals.

Aquest dimarts celebrarem Sant Cristòfol, haurem guanyat un nou pas, però encara ens queda feina per fer. Potser recordarem la lectura del Full Parroquial sobre la profecia d'Ezequiel (EZ 2,2-5). En fi, continuarem pedalant, a un bon ritme o a d'altre més baix. Sinó podrem cantar la cançó del Llach "Abril del 74". O escoltar la cançó del grup que va tocar durant la festa d'inauguració, els Eivibonny. Passeu un bon estiu, i aprofiteu estigueu on estigueu.


diumenge, 25 de març de 2018

ATÀXIA SOBRE RODES


Aquest divendres, 23 de març, el nostre amic Marcos Garcia va fer una xerrada a l'Institut de Marianao de la ciutat de Sant Boi. Volia exposar els beneficis de la bicicleta per a la salut de les persones, especialment per aquelles que estant patint una malaltia. En el seu cas, es tracta de l'Atàxia, que és una malaltia degenerativa. El Marcos és soci d'Amics de la Bici, i també de l'associació que s'ha creat per defensar als afectats d'aquesta malaltia, i donar-los suport i acompanyament. Per ell era natural ajuntar les dues activitats, tal com fan altres associacions com el programa de l'ONCE al voltant del ciclisme. Les dificultats que comporta una malaltia poden ser suportades gràcies a l'ús de bicicletes adaptades a les necessitats dels malalts. Tant si és un tricicle reclinat, com un tàndem, que amb petites modificacions permeten multiplicar la mobilitat, i l'activitat física dels seus usuaris.

Aquesta xerrada va estar promoguda pel mateix Marcos, que ha anat a diferents ciutats de l'estat a explicar les activitats de l'associació d'Atàxia que anomenen Àrea Adaptada. Des de Bicibaix, vam posar-lo en contacte amb diferents persones, perquè  nosaltres ara mateix no tenim gaire capacitat d'organitzar aquestos actes. Tanmateix, al cap d'un any un professor de l'institut s'hi va interessar en fer-la. Només calia posar dia i hora per a fer l'acte. Ja se sap, més val bona voluntat, que no pas les bones paraules d'algunes administracions públiques. Les fotos s'omplen de lemes com "Salut i Benestar", i se'n van de fires de turisme a Madrid, enlloc de promoure aquestes activitats allà mateix on viuen. Com deia l'escriptor Manuel de Pedrolo, recordat aquest 2018, no cal anar gaire lluny per defensar allò que importa de veritat.

Aquestes fotos que us ensenyem no sortiran a gaires llocs, no cal. Allò més important és allò que no es veu, com deia Sant Exupery. Per una banda, l'interès d'uns alumnes per conèixer experiència vitals que surten del seu món. I per l'altre, els coneixements i l'actitud d'aquest professor, anomenat Marcos, que davant dels reptes els afronta amb força i coratge, una gran lliçó per a tots nosaltres, atabalats per les tonteries que ens trobem cada dia. Aquest divendres va ser un gran dia, molt especial per a Sant Boi de Llobregat.

Sergi






dimecres, 21 de març de 2018

MOBILITAT ORGÀNICA A GAVÀ

La setmana passada, el 14 de març, es va fer una xerrada a la rerabotiga de l'Espai Orgànic de Gavà. Aquesta botiga es troba al carrer Sant Lluís, i disposa d'un bona superfície on ofereix tot de productes naturals i ecològics.  Allà la nostra companya Judith va exposar les seves propostes per millorar la mobilitat a la seva ciutat. Ja porta anys picant a la porta de l'Ajuntament i d'altres entitats de Gavà, i els resultats són migrats. Amb això, encara vull posar més èmfasi en el caràcter perseverant d'ella. Tot i algunes dificultats tècniques, la seva exposició és prou serena, i transmet aquest confiança en el seu missatge. El seu arrelament a Gavà fa que plantejant propostes locals, estigui al cas de tot allò que s'ha fet a la resta d'Europa.
Per això, la gent que van anar a l'acte van escoltar amb respecte i atenció el seu discurs. Va ser un acte senzill, amb el suport d'altres organitzacions gavanenques que són conscients de tot allò que  es pot millorar en profit de la majoria de la població.

Tant pel que fa a la mobilitat sostenible, com dels beneficis socials i de salut que se'n deriven. Va anar molt bé el debat posterior al voltant d'idees i prejudicis escampats entre molts conciutadans. Certament, no calen grans infraestructures, ni tot passa per fer carrils bici. Cal repensar les coses a una escala més humana. Vol dir que sense reduir el nivell de vida, puguem viure millor. I això passa per reduir el cotxe privat, la vaca sagrada de la societat occidental. Jo i una amiga vam assistir a la xerrada, i des de Sant Boi ens vam atansar amb el cotxe fins a Gavà. Vam trigar tant en arribar-hi com en trobar aparcament al barri de Can Tintorer. En fi, ningú és perfecte i per això, caldria que ens anem posant les piles, no fos cas que les ciutats del Baix Llobregat es tornessin com les mines del neolític. Una mostra del passat que no es va saber adaptar als temps moderns.

Sergi