dimarts, 27 de novembre del 2012

DIA SENSE COTXES AL BRASIL 2012

Aquest vídeo mostra els principals actes de la celebració del Dia Sense Cotxes a Florianópolis, Brasil, d'aquest any. Principalment, es tracta de desplaçaments a peu i amb bicicleta, el que Bici Baix defensem que la gent pugui fer a diari i sense perill. Cal reduir el nombre de desplaçaments en cotxe i donar més seguretat i facilitats per a moure's caminant i pedalant:


dissabte, 17 de novembre del 2012

Travessar l'Aigua en Bicicleta

El diumenge 11 de novembre vam fer la sortida a la Rierada de Molins de Rei. Tal com us vam comentar en el resum, vam arribar a un punt en què l'aigua baixava amb força per la riera, pocs minuts abans seca. L'alçada era de més d'un pam, i els ciclistes que la volien creuar ho havien de fer a peu i descalços per no mullar les bàmbes. Damunt de la bicicleta, et mullaves les sabates en pedalar. En aquest nivell, l'aigua ens aconsella no subestimar-la, i per això vam decidir tornar enrera. Ja en teníem prou, i pel que fa a la colla, de vegades, val més deixar-ho per a un altre dia. No vol dir que abandonem el nostre propòsit, la mateixa sortida ja l'hem feta abans uns quants cops.

També ens ha passat en altres llocs que creuar l'aigua pot comportar un risc cert, i pot comportar conseqüències inesperades o indesitjades. El fet, i el gest, de travessar l'aigua forma part de la nostra vida. Implica decisions irreversibles, per a bé o per a mal. Per a la mitologia grecollatina, era el pas a l'altra riba de la vida, a la mort. En canvi, per al navegant, era un mitjà de progrés en la seva vida, com el viatge d'Ulisses, d'Odisseu, fins arribar a la seva illa. És l'acceptació de les pèrdues que hem viscut, i de recordar els bons moments que hem compartit amb la nostra gent. De deixar marxar en pau als amics, i de rebre als que vindran. Fins que un dia, tots serem sants en bicicleta, i ens tornarem a retrobar.

A sota us poso aquest petit curt que vaig veure per la tele, premiat amb un òscar de cine. Es titula "El pare i la filla". La història i el dibuix és senzilla i emotiva. Veureu que la bicicleta, com la roda de la vida, hi té un paper principal. Si heu estat als Països Baixos, us adonareu que el paisatge és així: un braç de terra, un pòlder que envolta els llacs interiors per sobre del nivell de l'aigua, per poder travessar l'aigua, com les barques i els ponts.Tal com fem al Baix Llobregat.



Sergi

dimecres, 14 de novembre del 2012

diumenge, 11 de novembre del 2012

SORTIDA A LA RIERADA

Aquest matí ens hem trobat 12 persones amb moltes ganes de fer aquesta pedalada, tot i que el temps era una mica plujós i que calia passar per alguns camins enfangats. No obstant, les ganes hi eren i més amb la perspectiva de poder compartir una truita de patates que el Xavier tan amablement ens ha ofert per menjar més tard. A mig camí ha estat a punt de caure-li de la bici la bossa on portava aquesta meravellosa truita però finalment ha arribat al seu destí i ens l'hem menjat encara amb més ganes.


                                                           Salt d'aigua de La Rierada


Com que la riera de Vallvidrera baixava tan plena d'aigua no hem pogut passar més enllà. La Paqui ha aprofitat per descansar una mica, cosa que també ens ha anat bé a la resta per menjar-nos la truita comunitària, galetes de xocolata i mandarines. El Jordi ha arreglat la seva punxada i el Francesc ha vist que, una vegada més, no podia arribar al final d'aquesta sortida on hi ha aquest bonic salt d'aigua de la foto que a l'Elena i a mi ens agrada molt. Per tant, caldrà tornar a repetir aquesta sortida més endavant. De moment, però, hem passat un matí prou agradable.

Gràcies a l'Àlex hem pogut descobrir uns túnels que van paral.lels al camí del riu entre Molins i Sant Feliu. Era divertit passar-hi amb bici. I ja una vegada a Sant Boi, cadascú ha marxat a casa seva a dinar excepte el Sergi, l'Elena i jo que hem fet el vermut final a La Rambla. Aquí trobareu les fotos de la sortida.


A reveure,

Marta i Sergi