diumenge, 30 d’agost del 2015

PERSONATGES FORASSENYATS

Aquesta setmana de finals d'agost s'ha celebrat a la localitat alemanya de Friedrichshafen una de les més importants fires de la bicicleta: Eurobike 2015. Aquesta aplega una gran quantitat de companyies al voltant de la bicicleta, i de tot el sector econòmic que se'n deriva. Cada dia aquest va creixent més, fins i tot algun santboià conegut hi ha hagut de passar per aquesta població a la vora del Bodensee, anomenat també com el llac de Constança, o fins i tot, el mar de Suàbia. En fi, la ciutat és important a nivell industrial i comercial de la regió de Baden-Württemberg, però no és tant maca com les que l'envolten. El motiu és que durant la Segona Guerra Mundial va ser bombardejada degut a la gran concentració de fàbriques al seu voltant. No debades, era, i és, la seu d'una gran companyia, molt coneguda per una de les seves creacions de principis del segle XX: Zeppelin. El vaixell de l'aire, com es tradueix directament de l'alemany, va ser un d'aquelles invencions humanes que es va crear per al progrés de l'home, i la conquesta del cel.  El desenvolupament posterior de l'aeronàutica fonamentada en els motors d'aviació i la velocitat, més que en la lleugeresa de la construcció, va portar els zepelins a l'arraconament. Avui dia, els models més nous són molt millors, més petits i manejables, però s'utilitzen més per al turisme o la publicitat. La silueta d'aquestes aeronaus es pot contemplar des de molts punts a la vora del llac, i podeu fer un passeig ben especial per la regió.
Us recomano que algun dia visiteu el Museu Zeppelin que es troba al centre de la ciutat, i ben a tocar del seu port. Està tot molt ben explicat, i ben ensenyat, des de l'estructura metàl.lica que el conformava, fins a la zona de transport de passatgers i el comandament. A la seva època va ser tot un avenç, podia travessar l'oceà Atlàntic en tres dies, quan un vaixell marítim trigava més d'una setmana... una de les rutes anava cap al sud-oest, i sobrevolava Catalunya i la ciutat de Barcelona. Algunes fotos donen fe, així com les cartes de navegació. Potser algun dia, quan sigui més important l'estalvi d'energia que la velocitat, tornarem a trobar-nos la seva silueta solcant els cels per tot arreu. Us semblarà que l'aventura dels Zeppelins va ser un fracàs, o que va anar a parar a un cul de sac, però si mireu al vostre voltant, observareu que d'aquella tecnologia es van anar desenvolupant altres invencions que han permès subsistir a l'empresa matriu: Zeppelin continua present en sectors mecànics, industrials, de manera puntera. El seu fundador, Ferdinand von Zeppelin, encara n'estaria orgullós de tot això.
Entre els elements destacables del museu, vam descobrir un altre personatge forassenyat: Gustav Mesmer. No hauríem de confondre'l amb un altre personatge històric, Franz Mesmer, metge que al segle XVIII va treballar en el camp del magnetisme aplicat a la salut humana. Aquest doctor controvertit a la seva època té una vida atzarosa, però va tirar endavant malgrat tots els obstacles. Potser en Gustav va heretar una mica d'aquesta vida atzarosa, però en condicions molt més precàries. Al segle XX el van prendre literalment per boig, i la meitat de la seva vida va passar internat en diferents psiquiàtrics, no obstant va sobreviure al nazisme i a la guerra. La seva gran passió, o follia, era aconseguir volar mitjançant la força humana aplicada a diferents mecanismes. És a dir, agafava unes bicicletes i els hi posava ales. En una societat tant organitzada i estructurada com l'alemanya, no era d'aquell món. Però precisament per això, valoren els personatges fora de lo comú, respecten la follia com un signe de la força de la seva voluntat. Per aquesta escletxa se'ls hi va colar l'Adolf Hitler, i gairebé tots el van seguir amb els ulls tancats.
Gustav Mesmer va tirar endavant malgrat tot, no es creu ningú que pogués volar amb les seves bicicletes. Però els mecanismes i les tècniques que va desenvolupar van permetre aplicar-les en altres camps. Res no és mesquí, diu el poeta Salvat-Papasseït, i ben cert que fins i tot, els més bojos, com Ramon Llull, apellat Ramon lo Foll, tenen una missió, un sentit i un espai en la nostra vida. Si Mesmer volia volar pel cel amb les bicicletes, nosaltres amb les bicicletes volem per la nostra terra. Poseu-les a punt de rodar, que el nou curs escolar comença ben aviat.

Sergi