diumenge, 27 de desembre del 2015

PEDALANT CAP A LA PLATJA

Aquest 2015 el paisatge més destacat ha estat el mar des de la platja del Remolar. Pendents d'esdeveniments socials que han atret l'atenció la gairebé tothom: la crisi econòmica va de la mà de la crisi política. Hem tingut força eleccions que traslladen la responsabilitat als polítics, però estem en un punt d'inflexió. I per això, l'activisme al voltant de la mobilitat s'ha esmorteït. Per sort, no crec que sigui una cosa negativa. Tot i la minva d'assistència a les reunions mensuals, hem continuat seguint i estant atents als fets petits o grans que s'han esdevingut. 
A nivell general, podem recordar la recent Cimera conta el Canvi Climàtic a París. O la feina feta més aprop: amb la plataforma Delta Viu per intentar controlar la urbanització de la nostra comarca, sobretot el delta, o la plataforma per la Qualitat de l'Aire, per intentar reduir la contaminació motoritzada a l'Àrea Metropolitana. Per desgràcia, som conscients dels resultats minsos més enllà del toc d'atenció per als nostres conciutadans. Les eleccions han ratificat la continuïtat d'un projecte social i polític que ha portat a la crisi, i que l'any vinent s'agreujarà. Perquè la sortida del cul-de-sac només es pot fer amb una transició a un altre model econòmic. Acabem l'any amb les notícies de l'escàndol de la Volkswagen, que repercutirà al Baix Llobregat. També l'augment temporal del trànsit privat gràcies a la reducció electoral d'un IRPF a descomptar a la propera declaració de renda i la baixada relativa del preu del petroli. Curiosament aquest baixada no s'ha traduït en la reducció proporcional del preu real dels productes, i només ha servit per a falsificar estadístiques com l'IPC. Les obres que s'eternitzen al voltant de les connexions al Baix Llobregat entre autopistes i rondes, o amb el port, i el tren duplicat a l'aeroport. 
Per altra banda, no deixem de pedalar. Els nostres companys de SomBici, amb penes i treballs, van tirant endavant. S'ha incrementat el nombre de bicicletes circulant, tant pel que fa al cap de setmana, com entre setmana. I la introducció de la bicicleta elèctrica s'està fent progressivament. És un fenomen global, la fabricació i venda de bicicletes no para de créixer a tots els continents. Fins i tot a la Xina s'ha convertit en aliada del progrés del país, i s'ha deixat d'estigmatitzar-la com a símbol de pobresa. Als Estats Units les ciutats estan remodelant amb èxit els centres urbans aplicant precisament un model europeu. Poques coses calen: una xarxa practicable que comuniqui les poblacions, ben senyalitzada, uns aparcaments segurs, i les ganes d'un mateix de pedalar. Així podreu contemplar amb serenor la mar que s'obre davant dels nostres ulls, i si no ens atrevim a banyar, sempre podrem passejar per la vora de la platja. Que tingueu un Bon Any nou, i un bon record per a tots els nostres companys. 

Sergi

dissabte, 12 de desembre del 2015

EL RIU NECKAR, CAP A WURTTEMBERG - II

Després de tornar cap a Schwenningen, on neix el riu Neckar, vam començar la nostra ruta en direcció cap a Stuttgart. Volíem anar més enllà, però el temps i massa coses a veure pel camí no ens van deixar massa opcions. Vam seguir en direcció a Rottweil, sí, el bressol de la raça de gossos tant coneguda. La ciutat està dalt d'un turó,  per sota corre el riu Neckar i l'estació i la via del tren. Aquesta és una constant del paisatge que travessem normalment, una vall més ampla o més estreta, que a la part baixa és prou plana per a conrear, embolcallada per turons, on trobarem els boscos més espessos i les poblacions enlairades, per aprofitar al màxim l'espai fèrtil per als conreus. Rottweil és una ciutat força maca, però en aquesta època molt atapeïda de gent, no només turistes, sinó de gent dels voltants que acudien al mercat de carrer a tocar de la part medieval. Val la pena fer-hi un tomb, però com que estava força ple, vam decidir seguir. Més avall, en un poble més petit ja vam trobar lloc per dormir i estar més tranquils. El temps d'aquest mes de juliol no era massa calorós, més aviat escletxes de sol, i bastants núvols que deixaven anar algun ruixat dispers. Vam punxar, però la gent del camí ens va donar un d'aquells pots de gel per a la roda per poder continuar. Vam arribar una mica justos al poble de Horb, que també val molt la pena.
A l'endemà, encara aguantava la roda, vam seguir fins a Rottenburg. Un poble molt bonic, que celebrava una festa popular, amb la gent vestida de manera tradicional, acompanyant les desfilades de bandes de música uniformades com al segle XIX. És una ciutat lligada al bisbat, i malgrat la guerra, la reconstrucció del centre està ben feta. Allà el riu parteix la ciutat en dos, però li dóna un passeig esplèndid a banda i banda. També cal destacar els vestigis dels romans, que són freqüents a tota la regió. Cal tenir en compte la seva importància durant l'imperi romà, i la necessitat de controlar les capçaleres dels rius. A l'hotel vam viure un altre exemple de l'amabilitat alemanya, quan un dels cuiners ens va portar de casa seva una càmara de recanvi per a la bicicleta, perquè aquell dia era festiu i les botigues tancades.
Fent via vam arribar a Tubingen. Una petita joia, amb el castell dominant la població, el qual està reconvertit en museu i facultat. La seva universitat s'escampa per tot arreu de la ciutat, i gaudeix d'una bona fama.  Els petits canals amenitzen el centre de la ciutat, enmig d'un ambient agradable i vital. El riu a banda i banda, amb un jardí al mig, i les típiques barques del país que ara es fan servir per als turistes. Vam visitar la biblioteca municipal que ens oferia aixopluc, lectura, a més d'internet pel correu i per reservar el proper allotjament. Al costat, teníem una gelateria italiana amb boles a 1 € cadascuna, com ja n'havíem trobat a Villingen. Què bones que estaven!. Per creuar per sota el turó del castell han fet un túnel ample, només per a vianants i ciclistes, ben il.luminat. Vam aprofitar per visitar els racons més interessants, tant a dins com als voltants de la ciutat, per exemple, la ruta cap a la capella de Wurmlinger.
Després d'aquesta parada obligatòria, vam seguir cap a Tenzlingen, Nurtingen, i més endavant, abans d'arribar a Stuttgart, la bonica població d'Esslingen. Allà trobareu un centre molt maco, als peus d'un castell imponent, al qual es pot pujar a peu per unes escales de pedra totes cobertes de fusta fins al capdamunt. Podreu contemplar una vista molt maca de la vall, i dels vessants coberts de vinya o de bosc de dalt a baix. Seguint el riu Neckar, ja vam arribar a la ciutat d'Stuttgart, on vam tornar les bicicletes, i vam passar l'últim dia en un hostal, que sempre és més barat. Al centre, un record per a la lluita veïnal contra el projecte faraònic de la nova estació del tren, més adient per a TGV que per als trens normals. L'oposició va aconseguir algunes modificacions, cosa que vol dir que els alemanys encara són una societat prou cohesionada, i zelosa dels seus drets, amb criteri propi. I per tant, encara són capaços de pedalar. Això ho podreu observar en l'àlbum de fotos.

Sergi

divendres, 11 de desembre del 2015

EL RIU NECKAR, DES DE BADEN CAP A WURTTEMBERG -I

Ja fa un parell d'estius que vam fer les vacances pel land alemany de Baden-Wurttemberg. La idea era fer el recorregut per la ruta del riu Neckar, que des del naixement a les muntanyes de la Selva Negra davalla fins a trobar-se amb el Rin a l'alçada de Mannheim. La veritat és que ens vam quedar a mitges, perquè no es pot veure tot a canvi de veure moltes més coses pel camí. Coses dels viatges amb ganes d'aprofitar tot allò que el cicloturisme ens ofereix de debò. Estem parlant de l'any 2014, i teníem pendent l'explicació. Si us enrecordeu, aquell any Alemanya va guanyar la Copa del Món de futbol, i nosaltres estàvem aquella nit a la ciutat d'Stuttgart. Contents per l'ambient festiu, però sabent que darrera de les festes s'amagaven les bombolles d'una crisi que també està començant a fer-se evident al país teutònic.
En fi, gaudiu del viatge que vam començar volant des de Barcelona cap a Stuttgart. Aquesta capital és molt comercial, dedicada sobretot a la indústria. No gaire maca, la veritat. El centre es pot salvar, però encara volien treure un estany per posar més barres de cervesa... Una altra cosa divertida és que trobareu més cotxes Mercedes circulant que bicicletes pels seus carrers. I no ens extranya, la ciutat està envoltada de factories de la casa d'automòbils, i força grans, més que la Seat de Martorell. Això sí, els treballadors disposen d'aparcament de bicicletes dintre de la fàbrica. Bé, més enllà de les amples avingudes motoritzades, la xarxa de carrilbicis i rutes està ben senyalitzada, i permet entrar i sortir de la ciutat sense problemes. Ajuda sobretot els camins que van i venen per les ribes del riu Neckar, i dels seus afluents. A Stuttgart vam aprofitar per llogar un parell de bicicletes, ja que la tornada la fèiem també des d'aquesta ciutat. També disposem d'una bona xarxa de trens per a moure'ns cap al nostre destí. Com que havíem d'anar cap a la muntanya, com fem amb la via verda d'Olot, vam agafar el tren per fer la ruta de baixada...
Les deus del riu Neckar es troben a la població d'Schwenningen, una zona turística però molt interessant de muntanya. I que a tocar està la ciutat de Villingen, a la Selva Negra, i a Baden. La frontera està marcada pel vessant dels turons que separen les aigües, l'aiguavés. Les dues conformen el mateix municipi. No gaire lluny, a Donaueschingen es troba el naixement oficial del Danubi, amb una sorpresa afegida. 
El tren va sortir d'Stuttgart, i mentre pujàvem veiem la vall del riu, i els turons que l'envolten. A partir de  Rottweil calia canviar de tren i companyia, i el paisatge ja es mostrava més unes valls amples amb força pastures. A Schwenningen ens vam allotjar en un hostal, a tocar de l'antiga estació de tren que era on començava una ruta per arribar a Villingen. La població d'Schwenningen és comercial però força agradable, i el neixement del riu Neckar està envoltat d'un bonic parc natural. Des d'allà vam veure que Villingen ja pertanyia a Baden, i creuàvem l'antiga duana, per enfilar-nos als turons boscosos que fan de frontera natural. Vam davallar a Villingen, més turístic i ben conservat, amb un casc antic molt atractiu, ple de monuments, muralles i rondes enjardinades. Ja estàvem a la banda de la Selva Negra. Una de les rutes s'enfilava riu amunt, cap a Sankt Georgen. Les valls rurals molt maques, i les que són de trànsit tenen un bon carril al seu costat. La població està enlairada en un turó, i presenta una bona vista. La tornada la vam aprofitar per comprar en una agrobotiga, plena de bons productes de la regió. 
Des de Villingen surt una altra ruta per arribar-nos a Donaueschingen. La ruta també és maca, i quan arribes a la població, força turística, continues per la vora del riu per visitar el centre històric, i vas a parar als jardins d'un palau. El dels Fuerstenberg, que tenen al costat la seva fàbrica de cervesa. Allà neix el Danubi, perquè de fet és el lloc on s'ajunten dos rius de semblant cabal que empenyen amb força cap avall.  L'estàtua de l'aiguabarreig així ho expressa metafòricament. 
De Villingen també us destacaria que tenen un pont per a vianants i bicicletes per superar les vies del tren, que a cada banda fa tornavís. I quan arribes a l'entrada de la població ens vam trobar una màquina d'expedició automàtica de material de bicicleta, amb inflador incorporat i pantalla amb consells de mobilitat. Amb càmara incorporada, perquè no ens ho emportéssim tot cap a casa de tanta enveja que ens feia. En el proper article ja ens posarem a fer el camí del Neckar, i continuarem pedalant riu avall. En aquest enllaç us recordo les fotos que vam penjar.

Sergi

dimecres, 9 de desembre del 2015

PEDALANT PER LA VORA DE LA CONSTANÇA - II

Aquest article vol explicar la continuació de la ruta feta pel Llac de Constança l'estiu del 2015. Ens vam quedar a Meersburg. D'allà surten molts vaixells i ferris que creuen el llac en línia recta per arribar a la ciutat de Constança, Konstanz en germànic. Una ciutat que recorda una mica Lindau, però força més gran. Està situada al punt on desaigua el llac del Bodensee per poder continuar el curs del Rin. La ciutat ha crescut entre les dues ribes, fent de pont, i de frontera amb la part suïssa que es diu Kreuzlingen. 
La importància d'aquest punt estratègic es reflexa en la seva atzarosa història, canviant de mans i d'amos que cobejaven aquesta capital. Avui dia gaudeix de prosperitat, gràcies al comerç i una indústria lleugera, lligada a la pagesia i al turisme interior, tant de lleure com de salut. Disposa també d'una bona universitat que eixampla l'animació i l'esperit cultural dels seus habitants. Des del port ja podeu circular pels seus carrers, amb una bona xarxa ciclista, que relliga els seus barris i les poblacions veïnes, tant per la costa com per l'interior. El casc antic està envoltat per una mena de rondes, i existeix un carrer dedicat a les bicicletes com a via central, des de la qual s'enllaça amb el pont que creua el riu. Fa goig veure'l atapeït de vianants i ciclistes per passar d'un costat a l'altre. 
Us recomanem que passeu una setmana com a mínim en algun dels apartaments que es lloguen a l'estiu, quan els estudiants ja han acabat el curs. Val la pena visitar tranquil.lament els seus carrers i monuments. Des de la catedral, i les seves esglésies, fins a la biblioteca pública, o els concorreguts comerços, bars i restaurants del centre, com per poder visitar la petita i bonica illa de Mainau. Des de Konstanz es pot continuar per la costa per visitar l'illa de Reichenau, amb els seus monestirs, incloent l'esglèsia de Sant Jordi, que l'han convertit en patrimoni de la Unesco. El paisatge d'aquesta zona és també una reserva natural magnífica, on els cuidats conreus alternen amb el bosc i la vegetació de ribera. 
Seguint la mateixa riba del llac, ens arribarem a la població de Radolfzell. Encara més turística que Constança, però més enfocada al turisme familiar alemany. Ens vam allotjar al llogarret de Moeggingen, al costat de la reserva natural del Mindelsee. Allà trobareu un centre d'observació dels ocells. Tot això està envoltat de boscos que cobreixen les esquenes dels seus turons i valls, alternats amb els extensos camps a punt per a la sega. Radolfzell us servirà de punt de partida per a més excursions, passant per Moos. Des d'allà es pot anar fins a Stein am Rhein, seguint la costa per Gaienhofen, i el bonic cap de Horn. Si sou ciclistes lletraferits, podeu visitar també el museu de Hermann Hesse. Stein am Rhein val molt la pena, una població suïssa a la vora del riu, amb un centre històric molt ben cuidat. Això sí, ja podeu controlar el pressupost perquè els preus es disparen. L'altra ruta bicicletera gairebé obligada és la de les cascades del Rin, que es troben una mica més enllà de la ciutat suïssa d'Schaffhausen. Entre les dues ribes, i als peus de la roca que sosté el seus castell com a excel.lent mirador, el Rin tomba daltabaix amb una força i empenta impressionants, que ens deixa bocabadats. Un petit illot enmig del corrent, que es pot visitar en barca, afegeix més espectacularitat al paisatge. Si esteu cansats, la ruta és una mica llarga i cal superar algun collet, la tornada la podreu fer còmodament en un dels nombrosos trens que circulen fins a Radolfzell. 
El temps se'ns acabava, i calia fer marxa enrera, amb recança, plens de l'ambient tranquil, bucòlic, de la regió, que quan vol també desplega amb força tempestes i mal temps. La natura ens recorda d'aquesta manera que la història d'aquesta contrada ha contemplat guerres amb l'afany de dominar-la per la seva bellesa. De música de fons, ens queden les tonades del Bodensee, d'un llac de Constança que com a petita Constantinoble, guarda les portes del Rin. Un altre cop d'ull a l'enllaç de les fotografies que vam fer, i també us recomanem força vídeos de la zona a internet. 

Sergi

dimecres, 2 de desembre del 2015

COM AVANÇAR ELS I LES CICLISTES CORRECTAMENT

Bon vídeo que de ben segur ajudarà a fer la circulació de bicicletes per carretera més segura i, per tant, a normalitzar l'ús d'aquest vehicle com a cosa de cada dia:

Marta