Quan parlem de mobilitat, hauríem de seguir unes normes bàsiques d'educació. Una d'elles és la de saber anar per la dreta, sigui a peu, en patins, en bici, en moto, en cotxe, etc... És una de les normes més elementals. Aquesta norma presenta excepcions en països que circulen per l'esquerra com a norma general, els quals acostumen a ser països que pertanyen a la Commonwealth, o d'altres, com el Japó.
Quan sortim al carrer hem de compartir l'espai públic amb els altres conciutadans. I avui dia aquest espai públic sembla un espai privat, és a dir, la gent va pel seu compte, i això converteix la convivència pacífica en una mena d'atzar, de vegades sotmesa a llei de la selva. Normalment la gent va força tranquil·la, però cada dia veiem que les incidències i accidents van creixent. Tothom veu que molts van estressats i nerviosos, i que més val apartar-se per no tenir raons, perquè amb aquesta gent no es pot enraonar, només baralles que no saps mai com acabaran. La conseqüència és que el valor pedagògic de l'esmena es va diluint per totes bandes, i que acaba imposant-se la llei del més fort.
Tant és que hom sigui un vianant com que vagi amb algun vehicle, motoritzat o no. Si no se saben les normes bàsiques de circulació: anar per la dreta, com respectar al més feble en ordre de categories, ... L'espai públic es vol regular amb moltes senyals, prohibicions, semàfors, pals, etc... per part de les administracions públiques. Són pedaços que fan cada dia més complicada aquesta circulació, i que produeixen una sensació abassegadora sobre els usuaris de la via pública.
Al final, l'ideal de la pacificació del trànsit s'acaba convertint en una utopia irrealitzable per part de les mateixes persones implicades Siguin vianants, o conductors, de tota mena: amb patinet, bicicleta, moto, cotxe, furgoneta, camió... etc... i quan posin els drons al carrer serem molt moderns, però tot serà una jungla d'asfalt.
