Per raó de dates i d'un curs de la Marta a Baviera, vam agafar el tren que ens portava des de Munic fins a Lindau. De mica en mica anàvem pujant des de la plana cap amunt, enfilant els valls, i travessant la regió d'Allgäu, que feia d'esgraó prealpí, com aquí tenim les valls del nostre prepirineu. Tot i la calor, el verd s'escampava per tot arreu, saltejat pels camps de blat i ordi a punt de sega, i els rius i llacs van mostrant el camí de l'aigua amunt. Però des de Baviera, la serralada ens separa de la conca del Bodensee, i el tren davalla fent volta cap a la nostra destinació. Lindau és un poble situat en una illa, connectada a terra ferma per un curt tros de terra, que l'ha convertida en una península dedicada al turisme. Un lloc encantador, que permet contemplar en primer terme les muntanyes d'Àustria, i al darrera, en segon terme, els cims alterosos dels Alps que s'aixequen abraçant les valls de Suïssa.
A Lindau vam llogar unes bones bicicletes per fer el recorregut. Ens van sortir per 10€ al dia, cadascuna, i van complir molt bé. Teníem previst fer la banda alemanya del Bodensee-Radweg, per ser més planera, i també més barata, la veritat. L'allotjament en hostals està bé, però si no es vol anar de càmping o als albergs de joventut, és millor agafar un apartament. Podeu mirar a les oficines de turisme, les Gästezimmer, tipus Bed and Breakfast, o la xarxa Bett und Bike. La informació turística és prou bona, trobareu tot lo necessari per al vostre viatge, però si és en temporada alta us recomanem que reserveu abans perquè tothom omple aquesta destinació privilegiada per al turisme interior i de proximitat.
Des de Lindau vam anar cap a Bregenz, a la banda austríaca, per poder fer comparances. Un bon camí per fer a peu i en bicicleta, molt freqüentat, és clar, i per on passes la frontera sense adonar-te. Entremig el bonic poble de Lochau, amb el seu port esportiu, una constant de totes les poblacions costaneres, que permet connectar-les pel llac, a més del tren o del cotxe. A Bregenz destacava en direcció a Suïssa, cap a la zona de Sant Gallen, l'amfiteatre on es representaria l'òpera de Turandot aquell estiu. La tornada la vam fer amb el vaixell a un preu assequible. A l'endemà vam enfilar cap als turons de Lindau, en direcció a Tettnang, però després ens vam desviar cap a Achberg, on vam poder contemplar el seu castell, i des d'allà fer una volta cap a Kressbron on ens van fer esment clarament que aquesta població ja pertanyia a Baden-Wuttemberg. Vam tenir la sort de poder visitar la capella, dedicada als morts del poble durant les guerres del segle XX, i l'església del poble. En fi, tornada cap a Lindau, estat lliure associat de Baviera.
Al dia següent vam anar cap a l'oest passant per Nonnenhorn, Langenargen, cap a Friedrichshafen. És una ciutat moderna, industrial i comercial, amb una fira força important. Va costar trobar allotjament, però en un llogarret més enllà, Fischbach, vam trobar un bon apartament i un bon restaurant al seu club nàutic. No vam sortir de la ciutat sense deixar de visitar el centre comercial, i sobretot, el Museu Zeppelin. Allà trobareu ben explicat la importància d'aquella indústria, el desenvolupament de les naus d'aire, i del present d'una gran empresa, que permet enlairar dirigibles moderns que es poden veure des de tots els punts de la regió quan fan un tomb.
La ruta ens portava cap a Meersburg, un poble medieval encimbellat en un turó, coronant els vessants plens de vinyes i cellers. La pujada cap al nucli antic val molt la pena, i podeu visitar els carrers i places plenes de cases antigues, amb palaus i esglèsies barroques de gran bellesa. Ple de gom a gom, és clar. Entre les seves personalitats destacades el metge Mesmer... La vista des de dalt permetia contemplar el llac com si estiguéssim en un pedestal. Als seus peus el port, i la ruta ciclista que ens portaria cap a Uhldingen, on vam visitar l'interessant museu dels palafits, els Pfahlbau. La gent en època prehistòrica vivia sobre l'aigua, i enlairada pels troncs d'arbres clavats al fons del llac, com a pals, que aguantaven les cases i les passeres que les connectaven. Tot un encert per seguir la intuició de la Marta, malgrat la meva mandra inicial. A la tornada, vam poder contemplar una posta de sol molt maca. L'endemà continuaríem la nostra ruta amb el vaixell cap a Constança, que explicarem en el següent article. No deixeu de veure algunes fotos casolanes....
Sergi
