Aquesta setmana de finals de novembre, amb un temps massa càlid i anticiclònic per a les dates, fora de l'estiuet de Sant Martí, ha estat notícia mereixedora de moltes ratlles a la premsa barcelonina la mala olor que es sentia en l'aire de la ciutat. D'origen no gaire clar, s'ha anat a buscar diferents llocs o causes diverses. No s'ha esmentat gaire el problema de la contaminació, que com un barret tapa la ciutat dia sí dia no. Com que bufava un suau vent de garbí, han anat a ensumar cap al sud, cercant pel Baix Llobregat alguna indústria o activitat econòmica. Per sort, hi han trobat que s'adobaven uns camps agrícoles amb purins procedents d'una planta d'Osona. Les càmeres de la televisió hi han fet cap, i els pagesos fent veure que no n'hi havia per tant, ni que tampoc no feia gaire pudor per a escampar-se per tot arreu. Llàstima que la televisió no permeti encara experimentar les capacitats olfactives dels espectadors. Si hi pensem en la versemblança del cas, podríem trobar un sentit de justícia poètica. Resulta que la contaminació atmosfèrica de l'àrea metropolitana s'escampa cap a Osona, sobretot per raó de l'ozó, i així tanquem el cercle amb els purins que baixen cap al Baix Llobregat. I si no és veritat, crec que està ben trobat.
Per altra banda, ens arriben les notícies del tràmit del PDU per al Parc Agrari per part dels ajuntaments i de la Generalitat per a redistribuir els usos urbanístics. Les entitats mediambientals han fet números i veuen com de fet s'incrementa la urbanització de tota la zona. Aquesta pot ser la pudor que se sent a l'Àrea Metropolitana, i no la que surt als diaris? I si a més a més, donen la culpa als pagesos, com fan aquells burgesos que es queixen de la granja que tenen al costat del xalet que s'han fet al camp?
Ja poden anar incrementant els carrils bici, si ens faran carreteres i carrers pel mig dels camps, per on no podrem passar ni respirar per l'augment de la mobilitat motoritzada. Sigui a Barcelona o a l'AMB, és que amb la previsió d'inversions en infraestructura sostenible, les faran servir d'excusa per a noves urbanitzacions, com tenen previst a Esplugues amb el pla Caufec? El nou PDU seria una versió rebaixada del famós Eurobegues, que va volar cap altres contrades? Es contempla l'increment de mobilitat en l'estudi d'impacte ambiental, com demana la normativa urbanística vigent?
Ja poden anar incrementant les publicacions el Departament de Territori i Sostenibilitat, com la recent Avaluació Ambiental de la Mobilitat en el Planejament Urbanístic, si no s'estudien a les facultats d'Arquitectura del nostre país. Si el Delta s'urbanitza, la ciutat no podrà presumir del menjar a quilòmetre zero, què farem amb les cases que no es vendran, i amb les que ara ja estan buides, o què farem amb els cotxes que tampoc es faran aquí perquè la mateixa Seat té penjada l'espasa de Damòcles? Si mirem el document publicat, ens adonarem que teòricament es poden fer les coses de maneres diferents a nivell urbanístic, i que tenen un impacte positiu en la salut dels ciutadans. Això fa anys que es té en compte a Centreeuropa, i aquí continuen sense aplicar-se realment amb una perspectiva global, en benefici del conjunt de la societat. Aquesta és l'olor de podrit que es respira per aquí.
Sergi