Ja fa un parell d'estius que vam fer les vacances pel land alemany de Baden-Wurttemberg. La idea era fer el recorregut per la ruta del riu Neckar, que des del naixement a les muntanyes de la Selva Negra davalla fins a trobar-se amb el Rin a l'alçada de Mannheim. La veritat és que ens vam quedar a mitges, perquè no es pot veure tot a canvi de veure moltes més coses pel camí. Coses dels viatges amb ganes d'aprofitar tot allò que el cicloturisme ens ofereix de debò. Estem parlant de l'any 2014, i teníem pendent l'explicació. Si us enrecordeu, aquell any Alemanya va guanyar la Copa del Món de futbol, i nosaltres estàvem aquella nit a la ciutat d'Stuttgart. Contents per l'ambient festiu, però sabent que darrera de les festes s'amagaven les bombolles d'una crisi que també està començant a fer-se evident al país teutònic.
En fi, gaudiu del viatge que vam començar volant des de Barcelona cap a Stuttgart. Aquesta capital és molt comercial, dedicada sobretot a la indústria. No gaire maca, la veritat. El centre es pot salvar, però encara volien treure un estany per posar més barres de cervesa... Una altra cosa divertida és que trobareu més cotxes Mercedes circulant que bicicletes pels seus carrers. I no ens extranya, la ciutat està envoltada de factories de la casa d'automòbils, i força grans, més que la Seat de Martorell. Això sí, els treballadors disposen d'aparcament de bicicletes dintre de la fàbrica. Bé, més enllà de les amples avingudes motoritzades, la xarxa de carrilbicis i rutes està ben senyalitzada, i permet entrar i sortir de la ciutat sense problemes. Ajuda sobretot els camins que van i venen per les ribes del riu Neckar, i dels seus afluents. A Stuttgart vam aprofitar per llogar un parell de bicicletes, ja que la tornada la fèiem també des d'aquesta ciutat. També disposem d'una bona xarxa de trens per a moure'ns cap al nostre destí. Com que havíem d'anar cap a la muntanya, com fem amb la via verda d'Olot, vam agafar el tren per fer la ruta de baixada...
Les deus del riu Neckar es troben a la població d'Schwenningen, una zona turística però molt interessant de muntanya. I que a tocar està la ciutat de Villingen, a la Selva Negra, i a Baden. La frontera està marcada pel vessant dels turons que separen les aigües, l'aiguavés. Les dues conformen el mateix municipi. No gaire lluny, a Donaueschingen es troba el naixement oficial del Danubi, amb una sorpresa afegida.
El tren va sortir d'Stuttgart, i mentre pujàvem veiem la vall del riu, i els turons que l'envolten. A partir de Rottweil calia canviar de tren i companyia, i el paisatge ja es mostrava més unes valls amples amb força pastures. A Schwenningen ens vam allotjar en un hostal, a tocar de l'antiga estació de tren que era on començava una ruta per arribar a Villingen. La població d'Schwenningen és comercial però força agradable, i el neixement del riu Neckar està envoltat d'un bonic parc natural. Des d'allà vam veure que Villingen ja pertanyia a Baden, i creuàvem l'antiga duana, per enfilar-nos als turons boscosos que fan de frontera natural. Vam davallar a Villingen, més turístic i ben conservat, amb un casc antic molt atractiu, ple de monuments, muralles i rondes enjardinades. Ja estàvem a la banda de la Selva Negra. Una de les rutes s'enfilava riu amunt, cap a Sankt Georgen. Les valls rurals molt maques, i les que són de trànsit tenen un bon carril al seu costat. La població està enlairada en un turó, i presenta una bona vista. La tornada la vam aprofitar per comprar en una agrobotiga, plena de bons productes de la regió.
Des de Villingen surt una altra ruta per arribar-nos a Donaueschingen. La ruta també és maca, i quan arribes a la població, força turística, continues per la vora del riu per visitar el centre històric, i vas a parar als jardins d'un palau. El dels Fuerstenberg, que tenen al costat la seva fàbrica de cervesa. Allà neix el Danubi, perquè de fet és el lloc on s'ajunten dos rius de semblant cabal que empenyen amb força cap avall. L'estàtua de l'aiguabarreig així ho expressa metafòricament.
De Villingen també us destacaria que tenen un pont per a vianants i bicicletes per superar les vies del tren, que a cada banda fa tornavís. I quan arribes a l'entrada de la població ens vam trobar una màquina d'expedició automàtica de material de bicicleta, amb inflador incorporat i pantalla amb consells de mobilitat. Amb càmara incorporada, perquè no ens ho emportéssim tot cap a casa de tanta enveja que ens feia. En el proper article ja ens posarem a fer el camí del Neckar, i continuarem pedalant riu avall. En aquest enllaç us recordo les fotos que vam penjar.
Sergi
