EL RIU NECKAR, CAP A WURTTEMBERG - II

Després de tornar cap a Schwenningen, on neix el riu Neckar, vam començar la nostra ruta en direcció cap a Stuttgart. Volíem anar més enllà, però el temps i massa coses a veure pel camí no ens van deixar massa opcions. Vam seguir en direcció a Rottweil, sí, el bressol de la raça de gossos tant coneguda. La ciutat està dalt d'un turó,  per sota corre el riu Neckar i l'estació i la via del tren. Aquesta és una constant del paisatge que travessem normalment, una vall més ampla o més estreta, que a la part baixa és prou plana per a conrear, embolcallada per turons, on trobarem els boscos més espessos i les poblacions enlairades, per aprofitar al màxim l'espai fèrtil per als conreus. Rottweil és una ciutat força maca, però en aquesta època molt atapeïda de gent, no només turistes, sinó de gent dels voltants que acudien al mercat de carrer a tocar de la part medieval. Val la pena fer-hi un tomb, però com que estava força ple, vam decidir seguir. Més avall, en un poble més petit ja vam trobar lloc per dormir i estar més tranquils. El temps d'aquest mes de juliol no era massa calorós, més aviat escletxes de sol, i bastants núvols que deixaven anar algun ruixat dispers. Vam punxar, però la gent del camí ens va donar un d'aquells pots de gel per a la roda per poder continuar. Vam arribar una mica justos al poble de Horb, que també val molt la pena.
A l'endemà, encara aguantava la roda, vam seguir fins a Rottenburg. Un poble molt bonic, que celebrava una festa popular, amb la gent vestida de manera tradicional, acompanyant les desfilades de bandes de música uniformades com al segle XIX. És una ciutat lligada al bisbat, i malgrat la guerra, la reconstrucció del centre està ben feta. Allà el riu parteix la ciutat en dos, però li dóna un passeig esplèndid a banda i banda. També cal destacar els vestigis dels romans, que són freqüents a tota la regió. Cal tenir en compte la seva importància durant l'imperi romà, i la necessitat de controlar les capçaleres dels rius. A l'hotel vam viure un altre exemple de l'amabilitat alemanya, quan un dels cuiners ens va portar de casa seva una càmara de recanvi per a la bicicleta, perquè aquell dia era festiu i les botigues tancades.
Fent via vam arribar a Tubingen. Una petita joia, amb el castell dominant la població, el qual està reconvertit en museu i facultat. La seva universitat s'escampa per tot arreu de la ciutat, i gaudeix d'una bona fama.  Els petits canals amenitzen el centre de la ciutat, enmig d'un ambient agradable i vital. El riu a banda i banda, amb un jardí al mig, i les típiques barques del país que ara es fan servir per als turistes. Vam visitar la biblioteca municipal que ens oferia aixopluc, lectura, a més d'internet pel correu i per reservar el proper allotjament. Al costat, teníem una gelateria italiana amb boles a 1 € cadascuna, com ja n'havíem trobat a Villingen. Què bones que estaven!. Per creuar per sota el turó del castell han fet un túnel ample, només per a vianants i ciclistes, ben il.luminat. Vam aprofitar per visitar els racons més interessants, tant a dins com als voltants de la ciutat, per exemple, la ruta cap a la capella de Wurmlinger.
Després d'aquesta parada obligatòria, vam seguir cap a Tenzlingen, Nurtingen, i més endavant, abans d'arribar a Stuttgart, la bonica població d'Esslingen. Allà trobareu un centre molt maco, als peus d'un castell imponent, al qual es pot pujar a peu per unes escales de pedra totes cobertes de fusta fins al capdamunt. Podreu contemplar una vista molt maca de la vall, i dels vessants coberts de vinya o de bosc de dalt a baix. Seguint el riu Neckar, ja vam arribar a la ciutat d'Stuttgart, on vam tornar les bicicletes, i vam passar l'últim dia en un hostal, que sempre és més barat. Al centre, un record per a la lluita veïnal contra el projecte faraònic de la nova estació del tren, més adient per a TGV que per als trens normals. L'oposició va aconseguir algunes modificacions, cosa que vol dir que els alemanys encara són una societat prou cohesionada, i zelosa dels seus drets, amb criteri propi. I per tant, encara són capaços de pedalar. Això ho podreu observar en l'àlbum de fotos.

Sergi