Bé, després d'un any anem a completar els articles sobre la volta per la Borgonya l'estiu del 2010! Ara us explicaré una mica la primera setmana que vam fer la Marta i jo per la zona de Montbard i Avalon. Passat Dijon, el tren va més al nord per rodejar al Parc de Morvan i girar cap a París. Nosaltres feiem parada a Montbard, antiga residència dels Ducs de Borgonya, i vam visitar aquesta petita però atractiva població, que gira al voltant del seu turó, on hi havia el castell, i que està banyada pel canal de la Borgonya que ve de Dijon. Aquest canal està ben senyalitzat per fer en bicicleta pels seus marges, i el verd l'acompanya tothora.
Des de Montbard vam agafar l'autobús que ens portava a Avalon, just a l'entrada nord del parc natural. Ens tornem a trobar amb un centre històric molt destacat, prou ben conservat, i que és la seu de l'esglèsia de Sant Salvador. A la ciutat també trobarem l'estàtua del cèlebre arquitecte militar borgonyó Vauban, al servei de Lluís XIV, i que ens feia força la punyeta als catalans. Al final també se les va tenir amb el seu rei, ja que veia que se li'n anava la mà. Des d'allà el verd dels boscos s'estenia fins a l'horitzó dels seus turons. Per cert, l'hotel dels Caputxins és molt recomanable, pel menjar, l'habitació i estar aprop de l'estació de tren i de bus.
D'allà surt el cotxe de línia fins a Vezelay, l'inici d'un dels camins de Sant Jaume de Compostel.la, i que aplegava la gent de la Germània i del nord europeu. El temple dedicat a Santa Magdalena és la cirereta d'un nucli medieval que va enfilant-se per un turó. Des de dalt podeu esplaiar la vista contemplant un paisatge suau i acollidor. I si podeu encetar el camí, baixeu fins a Sant Pere, el poble que es troba als seus peus, i a la vora del riu. Allà trobareu una antiga esglèsia, tant o més maca que la de Vezeley, amb unes estranyes inscripcions. A la vora també hi ha una antiga estació termal d'època antiquíssima, explotada per gals i romans. Per a nosaltres, els catalans, Sant Pere ens interessa molt doncs és l'antiga residència de Gerard de Rosselló, protagonista de la cançó èpica.
L'endemà vam agafar les botes, i cap a l'abadia de Fontenay, de l'orde cistercenc. Aquest monestir va ser molt famos pel Bernat de Claravall i altres coses de la predicació de les Croades. Però també per la seva aigua, i per tenir una farga molt activa que els va donar molts ingressos econòmics. El guia explica que ells van inventar la primera farga, i jo li vaig comentar en privat que els primers vam ser nosaltres amb la farga catalana, ja que de fet, al monestir ja tenien posat el mall, i només els hi faltava el bufador? Bé, va callar com un mort, ja se sap que qui tingui ulls que vegi.... Tot aquesta sortida la vam fer amb els trens i els busos, tot i que no massa abundants per a fer ruta entre els pobles. Amb bicicleta també es podia haver fet el camí, enlloc del bus. Però els companys ja ens esperaven a Dijon.
Sergi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada