Aquest mes d'agost acostuma a ser un mes de relax per a gairebé tothom. Qui no està de vacances, gaudeix de la tranquilitat a la feina, i sobretot, als carrers de les ciutats. Tot i que aleshores la gent fa coses poc normals, coses de la calor, d'una relativa calma, i perquè no, un "tant se me'n fot", que quan es passa la ratlla esdevé perillós. Us recordem que cal gaudir de la nostra bicicleta, però cal igualment anar amb compte ja que estem conduint.
Us faig un llistat dels fenòmens paranormals que han passat davant dels meus ulls aquest cap de setmana a Barcelona, i dels quals en triaré els més destacats. El primer es refereix a un ciclista que anava per Consell de Cent pel carril de l'esquerra, tenint a la dreta el corresponent i excel.lent carril bici, que acostumo a utilitzar. El segon quan un pare amb el crio van davant meu saltant-se més semàfors vermells que algú que jo sé, visca la pedagogia!. El tercer, per més inri, un ciclista anant en direcció contrària al sentit dels cotxes. Cert que no hi ha gaires cotxes, però és que venia un correctament i s'ha hagut d'apartar. Per no parlar dels turistes centreeuropeus, normalment holandesos o alemanys, que agafen el carril bici d'un sol sentit, i et venen en direcció contrària també perquè és prou ample? Tenint com tenen el carril de Diputació ben aprop. Suposo que és ignorància, però encara m'enrecordo de la bronca que ens van donar fa anys a Holanda perquè ens vam equivocar de direcció en un carril bici. En fi, ja no parlo del circuit bici per poder fer una bona gimcama esquivant els contenidors de la brossa a l'avinguda Meridiana. El seny t'imposa el camí natural, que passa pel mig de la vorera ampla. Bé, l'agost és ja un can seixanta!
Aleshores s'esdevé el miracle, o potser era un miratge. Us enrecordeu d'aquell anunci al carrer d'una marca de licor que convertia els carrils bici en carrils cotxe? Doncs, això mateix em vaig trobar en el carril de doble sentit del carrer de Consell de Cent, entre la Meridiana i la Diagonal. Un cotxe molt ben parat sobre el carril bici, és clar, tocant a la vorera i a l'ombra, amb els llums intermitents posats. Ni gomes separadores ni res van aturar les dues dones que conversàven tranquilament, mentres els ciclistes s'apartàven del camí. Jo els hi dono ple suport, reivindico plenament els carrils cotxe!
Sergi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada