El camí de la Tordera

Hem aprofitat aquest dissabte de finals de juny per explorar una altra ruta: la del riu Tordera. Aquesta ruta apareix a la web de turisme de La Selva ben explicada. Com el seu títol indica parla dels camins de l'aigua de la comarca, la qual comprèn força dominis del vescomtat de Cabrera, i traça una línia que va des del Montseny fins a la desembocadura de la Tordera. En el nostre cas, farem una ruta des d'Hostalric fins a Malgrat de Mar, pel marge dret del riu, gairebé quaranta kilòmetres. Tant en un cas com l'altre, aprofitem que el punt de sortida i el d'arribada tenen estació de tren. 

Amb la línia que va a Girona vam parar a l'estació d'Hostalric. Una població per la qual es passa de llarg moltes vegades, i ens quedem amb les ganes de visitar-la. El seu castell i la vila murallada ens captiven des de lluny, però també des d'aprop. Val la pena una visita en aquest tascó petri que domini la riera d'Arbúcies i la confluència amb el riu Tordera. Les seves muralles restaurades mereixen una visita més pausada, i les seves vistes ens omplen del verd dels boscos de valls i muntanyes. Podeu demanar la clau per pujar a la torre alçada davant l'Ajuntament. La Casa de la Vila és un antic convent, i allà trobareu una bona Oficina de Turisme, tant per la informació com pel seu personal.

Des d'Hostalric baixarem cap a la zona dels horts, i cap a la seva ribera. Hem d'agafar el camí que gira a la dreta, per després creuar el gual de la Tordera. Si porta aigua caldrà descalçar-se, ja que tot i sent finals de juny, ens pot cobrir fins als genolls. Tot dret, pugem al camí que girant cap a l'esquerra ens portarà fins a Fogars de la Selva, ple de masies i boscos de plantació, que acompanyen oferint una magnífica ombra. I una temperatura més agradable ja que el termòmetre s'està enfilant força. Abans d'arribar a l'ajuntament de Fogars, trobarem el trencall que porta a la següent població. El camí no és gaire llarg, però fa una forta pujada, que ens permet gaudir d'unes bones vistes de les serralades. 

Un cop a dalt del serrat, vorejarem unes urbanitzacions que ens portaran fins al poble de Tordera. També vam passar per l'Estany de la Júlia, de Can Torrent abans d'arribar-nos-hi. Era l'hora de dinar, i vam decidir anar a buscar unes quantes clares. Tot i que primer vam trobar el restaurant La Bona Dieta, la nostra estació de servei es va dir Bar Lancelot, en un carrer costerut amb una bona terrassa, fresca pel vent i l'ombra. Després del cortés Ni Hao! que va alegrar a la parella jove de xinesos que el porten ens vam entaular. Ens van atendre força bé: bona beguda i bones tapes, senzilles però efectives per sadollar la nostra set i apaivagar la nostra calor. 

Després de dinar venia el tram més complicat, pel fet que ja ens trobàvem en una zona força urbanitzada. A la sortida del poble, a tocar del modern Castell de Tordera, on fan espectacles de sopars medievals hollywoodians, vam travessar la carretera nacional en direcció cap a Palafolls per sota. I sortim a la zona del Mas Roquet, molt bonic. Pista amunt, agafarem el camí de l'esquerra del sender local, per anar a parar al polígon industrial del Mas Puigvert. Allà ens van acompanyar un pare amb el fill en bicicleta, que ens van indicar el camí cap al Molí, i agafem la ruta als peus del Castell de Palafolls entremig de la cuidada zona hortícola. Vam arribar a la plaça del poble, on es celebrava un mercat d'intercanvi i segona mà, molt entretingut, al costat del Teatre Principal i l'Esglèsia, presidit pel piano que es troba al terrat de l'escola de música. Després de preguntar a la gent, i de mirar el mapa, vam adreçar-nos per la carretera que tot dret ens porta fins a Malgrat, procurant evitar les perpendiculars, més carregades de trànsit. Des del centre del poble vam anar a buscar la platja, on prendre un altre refresc als peus de la mar. Unes pedalades més ens van portar fins a l'estació de tren de Santa Susanna, on vam veure la gernació que en aquestos dies de començament de la temporada de vacances omplia els passejos i les parades de firaires per tot arreu. 

Vam gaudir d'un dia apassionant, tant per la calor com per les emocions de la ruta, i per recordar que sempre tenim nous reptes. Provar rutes, trobar-te amb la gent i veure com t'ajuden desinteressadament. Gràcies a tots ells, persones anònimes que fan més país que alguns altres presumits! Doneu un cop d'ull a les fotografies que vam fer d'aquesta ruta que qualificaria de nivell mig, i recomanable per als mesos de primavera i tardor.

Sergi