Aquesta Setmana Santa del 2010 vam decidir a última hora de fer un viatge a l'illa de Formentera. Degut a que teníem diferents alternatives, i no sabíem com estaria el temps, van ajornar la decisió fins a pocs dies abans. Disposavem de tota la setmana, però calia fer una proposta no gaire llarga, ni gaire llunyana. Ens vam animar a agafar el ferry que va de Barcelona a Eivissa, i d'allà agafar el vaixell que va fins a Formentera. Tant el viatge com la reserva d'hotel la vam poder fer per internet, ja que les webs estaven força bé. Les revistes de viatge, com el número 133 de la revista Descobrir, i la web de Formentera ja donen una idea força bona d'allò que ens trobarem, però la realitat va superar les nostres expectatives malgrat ser a principis d'abril. La previsió meteorològica també ens acompanyava. Per tant, una idea magnífica per fer uns dies de descans i rodar amb la bicicleta en aquesta illa tant encantadora.
Vam sortir el dilluns a la nit del port de Barcelona amb el ferry, per poc no el perdem ja que l'hora no era la mateixa que la del viatge de tornada, per sort ens van esperar. La nau era de l'antiga Transmediterrània, ara Acciona, i es deia Murillo, pel nom del pintor. No hi havia gaire gent, després vam veure que el preu del viatge en avió fins a Eivisa és més barat i ràpid, però també més subvencionat, no ho oblidem. A més a més, portavem les nostres bicicletes i les vam posar al garatge sense cap problema. Es pot dormir en seient, prou comfortable, però és molt millor agafar una cabina. Més tranquil que en tren, i amb les mateixes comoditats: dutxa, llitera, etc... Les línies de cabotatge pel Mediterrani, sense fer cap creuer especial, ja són prou bones.
El dimarts, 30 de març, arribàvem a la sortida del sol al port d'Eivissa, l'entrada a port ja és prou espectacular, amb el castell de Dalt Vila a mà esquerra, dominant la badia. Vam donar el tomb pels molls i carrers fins al passeig, on vam trobar les oficines de la línia cap a Formentera, i com que n'hi ha força sortides, vam aprofitar per donar un tomb per la ciutat fins al migdia. Vam descartar l'eixample de seguida, ja que són construccions modernes, i vam rodar cap als carrers a peu del turó i del port. Aquesta part manté la seva personalitat, i es veia com s'anaven despertant les botigues, tant per l'hora del dia, com per despertar-se a la nova temporada turística que aquells dies comença i que s'allarga fins a octubre i novembre. Obrint portes, endreçant taules i cadires, pintant parets i rètols, etc... Aquell dia era assolellat, i amb les bicis i les alforges plenes, ens vam atrevir a pujar a Dalt Vila. Més aviat, vam gosar, ja que vam enfilar la pujada cap a la porta d'entrada de la fortalesa, i endins, cap amunt, camí de la catedral que s'alça al seu cim. Durant la pujada pels carrers a mà esquerra ja teníem una magnífica perspectiva des dels baluards de l'estret dels Freus, i es dibuixava el perfil de Formentera. Tot aquest petit arxipèlag s'anomena les Pitiüsses, i es troben a mig camí de Catalunya i d'Algèria, i acostant-se a la costa de Dènia i Alacant, al País Valencià. El seu passat púnic i africà encara perviu, com a frontissa i esperit de frontera, entre el continent europeu i l'africà. I com a punt de pas dintre de la mar Mediterrània.
Des de Dalt Vila es té una magnífica vista de la ciutat, d'Eivissa i dels Freus. Penseu que aquesta zona entre Formentera i Eivissa conforma el Parc Natural de Ses Salines. Una successió d'illots que fan de pont enmig dels Freus, una mar plena de riqueses naturals, i una costa plena de salines encara actives, i prou ben conservades. Des de Dalt Vila es pot veure les obres de restauració i consolidació de la zona, tant de la catedral, com del castell i el palau, tant l'àrab com el català. Els rètols recorden la conquesta dels catalans, la residència com a governador d'en Ramon Muntaner, i el passat de l'Imperi Espanyol. Ara la zona amb és animació és la part baixa del barri de pescadors, i un petit passeig dedicat a Vara del Rey, militar espanyol en plena decadència imperial. La zona baixa també es troba congestionada pels cotxes, i fa de mal circular. Us recomano la sortida cap a la platja de les Figueretes, pel sud, que mena cap a Ses Salines, i el sud de l'illa, zona natural molt maca, i que forma part del Parc. Es troba anant cap a l'aeroport, a Sant Francesc-Xavier, i si voleu, podeu tornar per Colònia de Sant Jordi, evitant l'autovia. Aquesta va ser la nostra impressió d'Eivissa durant la nostra escala. El proper apunt ja ens anirem cap a Formentera.
To be continued....El dimarts, 30 de març, arribàvem a la sortida del sol al port d'Eivissa, l'entrada a port ja és prou espectacular, amb el castell de Dalt Vila a mà esquerra, dominant la badia. Vam donar el tomb pels molls i carrers fins al passeig, on vam trobar les oficines de la línia cap a Formentera, i com que n'hi ha força sortides, vam aprofitar per donar un tomb per la ciutat fins al migdia. Vam descartar l'eixample de seguida, ja que són construccions modernes, i vam rodar cap als carrers a peu del turó i del port. Aquesta part manté la seva personalitat, i es veia com s'anaven despertant les botigues, tant per l'hora del dia, com per despertar-se a la nova temporada turística que aquells dies comença i que s'allarga fins a octubre i novembre. Obrint portes, endreçant taules i cadires, pintant parets i rètols, etc... Aquell dia era assolellat, i amb les bicis i les alforges plenes, ens vam atrevir a pujar a Dalt Vila. Més aviat, vam gosar, ja que vam enfilar la pujada cap a la porta d'entrada de la fortalesa, i endins, cap amunt, camí de la catedral que s'alça al seu cim. Durant la pujada pels carrers a mà esquerra ja teníem una magnífica perspectiva des dels baluards de l'estret dels Freus, i es dibuixava el perfil de Formentera. Tot aquest petit arxipèlag s'anomena les Pitiüsses, i es troben a mig camí de Catalunya i d'Algèria, i acostant-se a la costa de Dènia i Alacant, al País Valencià. El seu passat púnic i africà encara perviu, com a frontissa i esperit de frontera, entre el continent europeu i l'africà. I com a punt de pas dintre de la mar Mediterrània.
Des de Dalt Vila es té una magnífica vista de la ciutat, d'Eivissa i dels Freus. Penseu que aquesta zona entre Formentera i Eivissa conforma el Parc Natural de Ses Salines. Una successió d'illots que fan de pont enmig dels Freus, una mar plena de riqueses naturals, i una costa plena de salines encara actives, i prou ben conservades. Des de Dalt Vila es pot veure les obres de restauració i consolidació de la zona, tant de la catedral, com del castell i el palau, tant l'àrab com el català. Els rètols recorden la conquesta dels catalans, la residència com a governador d'en Ramon Muntaner, i el passat de l'Imperi Espanyol. Ara la zona amb és animació és la part baixa del barri de pescadors, i un petit passeig dedicat a Vara del Rey, militar espanyol en plena decadència imperial. La zona baixa també es troba congestionada pels cotxes, i fa de mal circular. Us recomano la sortida cap a la platja de les Figueretes, pel sud, que mena cap a Ses Salines, i el sud de l'illa, zona natural molt maca, i que forma part del Parc. Es troba anant cap a l'aeroport, a Sant Francesc-Xavier, i si voleu, podeu tornar per Colònia de Sant Jordi, evitant l'autovia. Aquesta va ser la nostra impressió d'Eivissa durant la nostra escala. El proper apunt ja ens anirem cap a Formentera.
Podeu veure algunes fotos del viatge en aquest enllaç.
Sergi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada