Associació per a la Promoció de la Bicicleta i Defensa dels seus Usuaris a la comarca del Baix Llobregat
diumenge, 30 de maig del 2010
FORMENTERA EN BICICLETA-II
Cap allà el migdia vam agafar el vaixell cap a Formentera. Vam embarcar, juntament amb la bicicleta, ben lligada a popa, juntament amb els altres embalums: material, fusta, maletes, tot allò que fa falta per al dia a dia en una petita illa, i que cal fer arribar per cobrir les seves necessitats. El dia assolellat anava acompanyat d'un vent d'oest que va fer la navegació una mica a salt de cavall, i més si et poses a proa, veient com els cops d'ona llencen l'escuma blanca contra el vidre, i tu vas saltant encara que t'arrapis al seient. En aquest dia clar, se't fa present la força de la mar, i cal cavalcar a la recerca d'una terra i un port acollidor. L'estret dels Freus es representa com una escaleta d'illots, alguns habitats, que entrellacen Eivissa i Formentera.
L'arribada al port de la Savina es fa sense altres entrebancs, i després d'atracar al moll corresponent, baixem amb les bicicletes, deixant-les al costat de la terminal marítima, un edifici de mida humana, modern i acollidor, on la informació turística està oberta als darrers dubtes. Els mapes més actualitzats de Formentera assenyalen prou bé les rutes a peu i en bicicleta. De casa portàvem el llibre de "Les Illes Balears. Ecoguia de Rutes Cicloturistes" del Paco Tortosa i Boro Miralles, excel.lentment editat per l'Obra Social de la Caixa "Sa Nostra", incloent mapes a prova d'aigua. Quan vaig coincidir amb el Paco Tortosa al Congrés de Lleida posteriorment, al juny, quines casualitats?, el vaig felicitar pel llibre, però alhora li vaig comentar que el seu llibre havia tingut tant èxit en la promoció de la bicicleta que en pocs anys havia quedat desfasat per la quantitat de noves rutes arranjades. Si trobeu el llibre, no us el perdeu.
Desembarcats a l'illa de Formentera, sense ser el comte Anfòs, vam agafar el camí cap a Es Pujols, tot just cap a la sortida de la Savina, cal agafar l'encreuament cap a l'esquerra. El nom de la savina correspon a un arbre, del tipus pi o conífera, però més baixet, i arrapat a terra que aixopluga la fauna de l'illa, i que afronta el vent marí. Malgrat l'atracció de l'estany del Peix i les barques sobre l'aigua, vam adreçar-nos cap a les Salines, tombant a l'esquerra. De la carretera surt una pista o camí que voreja l'Estany Pudent per la ribera dreta. Sota un sol agradable, i una flaire molt agradable, lluny del nom que fa suposar l'estany, pedalàvem amb les bicicletes carregades, sorpresos de la facilitat per rodar que ofereix l'illa, i el temps més bo del compte per ser Setmana Santa aquí. Ja ens vam trobar un munt de sargantanes corrent esperitades de punta a punta del camí, vistes i no vistes, que havíem d'evitar en una mena de joc, jo corro més que tú, i tu no m'atropelles.
Vam seguir les indicacions, suficients, per poder arribar a Es Pujols, poble a Llevant de l'illa que presenta alguns blocs alts, però no massa. Ja es veu que els formenterencs volen mantenir una alçada raonable, i com diuen ells, estan contents de tenir una illa "polida". Afegiu al substantiu un matís d'encreçat i bonic que van alhora, i entendreu l'amor i la cura que mantenen per la seva illa malgrat la pobresa de recursos. Això li dóna gran part del seu encant, tant com el de l'hotel que havíem reservat, el Roca Bella, situat a un extrem de la platja d'Es Pujols, i a un centenar de metres del poble. Una troballa esplèndida, tant pel lloc, com perquè l'hotel no desentona gens, i amb unes vistes fantàstiques. Després de deixar les coses a l'habitació, de dutxar-nos i menjar un mos de lo que portàvem, vam sortir a fer un volt d'exploració pel poble. Com ens vam trobar a Eivissa, estaven al començament de la temporada, i poques coses estaven obertes. Però no vaig deixar passar l'ocasió de comprar en una botiga de roba una samarreta amb sargantanes que em va regalar la Marta. Com que a l'hotel el restaurant no estava encara en marxa, i només ens entrava l'allotjament, ens van recomanar Sa Palmera. Després els fets van confirmar l'encert, ja que tenien cuina oberta 24 hores i el menjar casolà guardava una bona relació entre la qualitat i el preu, tot i que l'accent el posaria més en la seva qualitat. Cada dia vam sopar allà, i el vi blanc Terramoll passava d'una nit a l'altra. Destacaria una bona taula acompanyada de productes frescos, i ben elaborada. El peix del seu mar, o una amanida pagesa, de Formentera, amb pa sec torrat, i peix sec, per a llepar-se els dits. Una carta prou àmplia per a satisfer els italians, o els alemanys, els clients més assidus.
Sergi Turiella
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada