Aquest cap de setmana del 7 i 8 de novembre vam assistir a la trobada organitzada per l'associació BiciCamp, amb seu a Reus, i àmbit d'actuació al Baix Camp. Vam aprofitar que es van oferir per acollir la trobada dels grups dedicats a la defensa dels usuaris de la bicicleta, que va tenir lloc al Vaporlab de Reus la tarda de dissabte. N'hi havia tota mena d'entitats, plataformes i associacions. El comú denominador era continuar treballant de la millor manera possible, i mantenir el contacte periòdicament. La veritat és que Bicicamp va ser un bon amfitrió, tenint en compte que porten cinc anys de vida.
Mentre els nostres companys del Bicibaix dissabte ja pensaven en el moment de trobar-se i petar la xerrada diumenge al matí, fent el vermut després de la sortida, nosaltres l'estàvem fent el mateix dissabte a Reus a Cal Massot. L'excusa era la presentació a les 12 del matí del llibre del F. Xavier Corominas, sobre el viatge que va fer fins al Japó. Després dels "deu minuts de Reus", com diuen allà, vam veure i escoltar les explicacions de l'autor acompanyats d'un bon vermut, en aquest cas, és clar, també de Reus. Cap allà la una vam acabar, amb l'afortunada casualitat que també estava tocant el grup Sendra, dintre del cicle musical Accents. Va aplegar força més gent que nosaltres, però ens va engrescar a tots.
Després cap a dinar, de menú, però a càrrec del Bicicamp. Què més es pot demanar per encarar una llarga reunió ? va començar cap a les cinc, i que encara va aplegar més companys arribats expressament. Al vespre, després d'enllestir els punts de l'ordre del dia, i quedar emplaçats per a la propera trobada al mes de gener a Barcelona, ens vam acomiadar dels que marxaven cap a casa. La Marta i jo vam aprofitar per quedar-nos aquella nit, i vam gaudir de la companyia dels nostres cicerones per anar a fer un sopar lleuger visitant la ruta dels bars i restaurants que fan el Ganxet Pintxo, l'equivalent al Quinto Tapa del Prat, o quan arriba el temps als d'escarxofes a Sant Boi.
No us penseu que vam durar gaire en aquella nit boirosa, però molt animada de Reus, que ja poden dir a París i Londres, ja... l'endemà hi havia dues rutes en bicicleta programades. L'excusa era anar a les agrobotigues per tastar l'oli nou, acabat de premsar. Si hi ha rutes enoturistes, les oleoturistes no es quedaran pas enrera. Una sortida més llarga i una altra més curta cap a Riudoms ens feia dentetes, o més aviat, la boca oli... com era el cas. Per desgràcia, o per sort, segons com es miri, jo no estava per rodar massa, i vam fer una caminada ben maca que ens van aconsellar: la ruta dels cinc camins, que sortint de Reus i per la zona de Monterols, s'enfila, si es vol, fins a Castellvell. Una ruta no apta per fer amb bicicleta de passeig, però que amb btt o de cicloturisme val molt la pena. Llàstima del dia ennuvolat i boirós, que des de la talaia de Castellvell es pot veure la comarca de punta a punta. Vam disfrutar de la pujada i la vista, quedant amb les ganes de repetir-la en un dia de més sol. Abans de tancar, vam passar per l'agrobotiga del poble per carregar una botella d'oli com a mínim ja que anàvem de baixada. Mireu la web, i trobareu un vídeo sorpresa, amb un ciclista de carretera. Cap allà les dues ja estàvem de tornada a Reus, per acabar de donar un cop d'ull al bonic casc antic i els magnífics edificis modernistes. Al centre vam trobar alguns companys dels que havien sortit en bicicleta. Vam aprofitar per a fer una darrera encaixada de mans, pensant més en "l'a reveure" que en un adéu. Desitjant també que els trens de la Renfe tinguin més vagons i espai per encabir les bicicletes. La tornada va ser una mica "apretadeta".
Ja ho sabeu, a Reus falta gent, i si hi aneu, demaneu pels del Bicicamp, podreu anar a fer un bon vermut, i tenir també una bona companyia. De moment, aquí teniu una petita mostra fotogràfica.
Sergi
Associació per a la Promoció de la Bicicleta i Defensa dels seus Usuaris a la comarca del Baix Llobregat
dilluns, 9 de novembre del 2015
divendres, 6 de novembre del 2015
DE CATALUNYA AL JAPÓ AMB BICICLETA
F.Xavier Corominas Mainegre és l'autor d'aquest llibre que ja podeu trobar editat en català. Ara l'autor està demanant ajut financer per poder-lo traduir al castellà. Aquí trobareu la informació.
151021_1920_reduit from xavier corominas on Vimeo.
Marta
151021_1920_reduit from xavier corominas on Vimeo.
Marta
dimarts, 27 d’octubre del 2015
RETROBANT AMER I ALTRA GENT
Aquest cap de setmana del 24 i 25 d'octubre vam estar visitant Amer. És una de les poblacions per on passa la Via Verda d'Olot a Girona, i que té una estació molt ben conservada. Allà trobarem l'edifici central, que actualment acull l'oficina de turisme i l'empresa Bicicarril, per al turisme de bicicleta, tant pel que fa a lloguer de bicicletes, com d'informació sobre trajectes o activitats. El dissabte al matí vam trobar instal.lat l'estand de Mou-te en Bici, la plataforma de Girona, que s'encarrega de fer un repàs mecànic a les bicicletes que van per la ruta. Allà vam trobar-nos amb el Creus, de Cicloturisme, detallant amb pels i senyals les coses a millorar en les bicicletes de la gent. Feia temps que no ens veiem, però la seva cua del cabell el delatava desseguida, penseu que sempre ha estat avantguardista sense necessitat de comparar-se amb polítics més moderns. Vam estar xerrant amb ell i la Carina, la representant de l'associació, i els vam ajudar a recollir la parada al migdia. Cada dissabte pugen a fer promoció i difusió entre els pedalaires.
La majoria dels usuaris de la Via Verda baixen prou ben equipats, amb tot lo necessari, i amb prou bones bicicletes. Però com sempre, el desig d'arribar al destí fa que moltes vegades no gaudim dels paisatges que ens envolten, ni dels tresors que tenim a tocar de roda. Entre el passeig familiar i la velocitat de l'esportista, ha quedat mig amagat l'esperit del cicloturisme, com a forma de viatjar i descobrir, no importa la distància ni cal anar a la Xina, els racons del país, conèixer la gent, i parar a fer fotos dels monuments o dels valors naturals. Els que ja hem fet aquestes rutes més de tres vegades, aprofitem per anar més enllà, per saber que se'ns havia passat per alt als pobles per on passàvem rabent, amb prou temps per picar una mica o beure aigua. Com podreu comprovar en anteriors articles, ja hem passat per Anglès, o per Sant Feliu i les Planes d'Hostoles. Pel que fa a Olot, on normalment dormíem i podíem veure els seus voltants més, ja el coneixíem prou.
Amer era, doncs, una cita pendent. El poble es troba al costat del riu Brugent, que antigament es deia Amera, i d'aquí ve el seu nom. El centre va créixer al voltant del seu monestir benedictí, que amb una història atzarosa, presenta un aspecte extern força evolucionat respecte als seus orígens. Les fonts que ragen per la banda de la Font Picant, a tocar del riu, són un dels puntals de l'economia. Just al costat de la Via Verda, si esteu atents als cartells, podreu fer-ne una visita, i agafant un camí just paral.lel a la via, anireu vorejant el Brugent sota un magnífic bosc de ribera, esplèndid en aquesta tardor. No us deixeu passar per alt el gorg de Santa Margarida, que també teniu a tocar, entre Amer i les Planes.
Vam poder estar a la Fonda Giralt, preparada per guardar les bicicletes si és el cas, que fan del seu restaurant el seu punt fort i saborós. Al saló vam contemplar la retrobada emotiva d'una persona amb els amos, després de deixar Amer feia uns quants anys. Venia també a visitar al cementiri la tomba d'uns avantpassats. Ben aprop de l'hostal hi ha la plaça porxada d'Amer, una de les millors de Catalunya, polida i ben endreçada, que és el fòrum de la població. Si encara teniu temps i ganes, podeu fer alguna de les excursions a peu que trobareu ben indicades. Per exemple, la pujada a l'ermita de Santa Brígida, que dalt del cingle sempre ens havia cridat l'atenció. La drecera és costeruda, però si voleu, la pista és una bona opció per arribar dalt, contemplar la vall i les muntanyes properes, com el Far, o més enllà, els cingles de Sant Roc. Al costat de l'ermita, al peu d'un pi, i envoltat de boniques flors, trobareu una placa de record que una família va dedicar al seu fill mort lluny de casa, però que va poder fer realitat els seus somnis.
Bé, com que no estem fent cap episodi dels reportatges de "Caminant per Catalunya", acabaré amb l'anècdota final de que la Marta es va trobar una antiga coneguda, de quan feien intercanvis d'idiomes en una taverna de Barcelona, més de quinze anys enrera. Ja em direu que sempre fa goig retrobar-se amb antics amics i coneguts, fer memòria i pensar que ens podem saludar com cal. Aquesta coneguda anava amb una altra amiga amb bicicleta, baixant cap a Girona. Quan la va reconèixer, es va aturar a saludar-la. Per això, penseu que una de les coses més importants de la bicicleta és la seva capacitat de parar en un bon lloc, gaudir de l'entorn i d'una bona companyia. Aquí trobareu unes quantes fotos.
Sergi
La majoria dels usuaris de la Via Verda baixen prou ben equipats, amb tot lo necessari, i amb prou bones bicicletes. Però com sempre, el desig d'arribar al destí fa que moltes vegades no gaudim dels paisatges que ens envolten, ni dels tresors que tenim a tocar de roda. Entre el passeig familiar i la velocitat de l'esportista, ha quedat mig amagat l'esperit del cicloturisme, com a forma de viatjar i descobrir, no importa la distància ni cal anar a la Xina, els racons del país, conèixer la gent, i parar a fer fotos dels monuments o dels valors naturals. Els que ja hem fet aquestes rutes més de tres vegades, aprofitem per anar més enllà, per saber que se'ns havia passat per alt als pobles per on passàvem rabent, amb prou temps per picar una mica o beure aigua. Com podreu comprovar en anteriors articles, ja hem passat per Anglès, o per Sant Feliu i les Planes d'Hostoles. Pel que fa a Olot, on normalment dormíem i podíem veure els seus voltants més, ja el coneixíem prou.
Amer era, doncs, una cita pendent. El poble es troba al costat del riu Brugent, que antigament es deia Amera, i d'aquí ve el seu nom. El centre va créixer al voltant del seu monestir benedictí, que amb una història atzarosa, presenta un aspecte extern força evolucionat respecte als seus orígens. Les fonts que ragen per la banda de la Font Picant, a tocar del riu, són un dels puntals de l'economia. Just al costat de la Via Verda, si esteu atents als cartells, podreu fer-ne una visita, i agafant un camí just paral.lel a la via, anireu vorejant el Brugent sota un magnífic bosc de ribera, esplèndid en aquesta tardor. No us deixeu passar per alt el gorg de Santa Margarida, que també teniu a tocar, entre Amer i les Planes.
Vam poder estar a la Fonda Giralt, preparada per guardar les bicicletes si és el cas, que fan del seu restaurant el seu punt fort i saborós. Al saló vam contemplar la retrobada emotiva d'una persona amb els amos, després de deixar Amer feia uns quants anys. Venia també a visitar al cementiri la tomba d'uns avantpassats. Ben aprop de l'hostal hi ha la plaça porxada d'Amer, una de les millors de Catalunya, polida i ben endreçada, que és el fòrum de la població. Si encara teniu temps i ganes, podeu fer alguna de les excursions a peu que trobareu ben indicades. Per exemple, la pujada a l'ermita de Santa Brígida, que dalt del cingle sempre ens havia cridat l'atenció. La drecera és costeruda, però si voleu, la pista és una bona opció per arribar dalt, contemplar la vall i les muntanyes properes, com el Far, o més enllà, els cingles de Sant Roc. Al costat de l'ermita, al peu d'un pi, i envoltat de boniques flors, trobareu una placa de record que una família va dedicar al seu fill mort lluny de casa, però que va poder fer realitat els seus somnis.
Bé, com que no estem fent cap episodi dels reportatges de "Caminant per Catalunya", acabaré amb l'anècdota final de que la Marta es va trobar una antiga coneguda, de quan feien intercanvis d'idiomes en una taverna de Barcelona, més de quinze anys enrera. Ja em direu que sempre fa goig retrobar-se amb antics amics i coneguts, fer memòria i pensar que ens podem saludar com cal. Aquesta coneguda anava amb una altra amiga amb bicicleta, baixant cap a Girona. Quan la va reconèixer, es va aturar a saludar-la. Per això, penseu que una de les coses més importants de la bicicleta és la seva capacitat de parar en un bon lloc, gaudir de l'entorn i d'una bona companyia. Aquí trobareu unes quantes fotos.
Sergi
dilluns, 19 d’octubre del 2015
DIUMENGE MODERNISTA A LA COLÒNIA GÜELL
Aquest cap de setmana vam visitar la Colònia Güell perquè se celebrava la Fira Modernista, arribant als seus 10 anys. Un esdeveniment que compta amb la col.laboració de veïns, tant de al Colònia com dels seus voltants, recreant l'ambient de l'època en què es va fundar. Malgrat el temps va ser una mica tristoi, la celebració manté un to de festa i animació que atrau molta gent, i de la qual poden estar molt orgullosos. 
Entre les diferents elements d'aleshores, no podia faltar la bicicleta. A més a més d'un exemplar de bicicleta una mica massa modern, on el vestit era més adient a la festa, també vam trobar altres elements d'interès. Per exemple, les bosses i moneders dissenyats per HC, l'artesania tèxtil, amb motius i dibuixos de bicicletes molt atractius. Ben dissenyats, des del més discret al més llampant, i a preus raonables.
Pel que fa la tema de la mobilitat, es fa evident que sense els aparcaments de cotxes a l'exterior de la colònia, no s'hi podria arribar. Per altra banda, això permet que la gent pugui circular-hi per l'interior sense problemes amb els vehicles a motor. A més a més del tren i de l'autobús, cal tenir present que els cotxes serveixen per tenir-los a una distància prudencial. I que no ens calen tants per mantenir una societat plenament desenvolupada i amb una bona qualitat de vida.
Sergi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

