AVANÇANT CAP A LA IMMOBILITAT URBANA

L'Ajuntament de Barcelona ha començat a aplicar les noves ordenances de circulació a la ciutat. Esperem que seran tant efectives com el control de la Generalitat sobre de la plaga de conills al camp. Certament els problemes del descontrol en la circulació de patinets elèctrics demanen una solució, però és com si demanem a un piròman que vagi a apagar el foc que ell mateix ha provocat. La desídia de les administracions públiques quan es van començar a vendre els patinets elèctrics sense homologar ha estat exemplar. 

Diuen que les normes de circulació estan per millorar l'educació i el civisme, però ni a les escoles ni als conductors se'ls hi fan prou classes d'educació viària. Des del naixement d'associacions com Amics de la Bici s'ha reclamat aquesta educació fonamentada en els principis de compartir l'espai i pacificar el trànsit. Per compartir l'espai, és evident que cada dia hi ha més necessitat de respectar als altres, però això no s'aconsegueix complicant fins a límits irracionals les normatives i senyalitzacions. Cal simplificar perquè les administracions només volen cobrir-se les esquenes per si de cas. Per pacificar el trànsit cal que hi hagi un respecte per als més febles en el moment que ens trobem al carrer. Un respecte que ha de ser recíproc i tenint en compte les circumstàncies. Per això és important entendre el sentit dels usos i costums de cada usuari de les vies i saber posar-se al lloc dels altres.

Després de tants anys de plans de mobilitat, innumerables ordenances per cada ajuntament, lleis estatals que no segueixen les disposicions europees, ni prenen exemple dels dissenys de mobilitat global que s'apliquen a Centre-Europa, anem avançant cap a una mobilitat caòtica i absurda. El problema de fons és que la monarquia del cotxe és intocable, i voler fer una república és un contrasentit. Si tots els mitjans de transport  no estan al mateix nivell, el trànsit és un reflex d'aquestes desigualtats socials. I com que no hi ha justícia circulatòria, tenim una democràcia de cartró pedra.

Com sempre, després tot són planys quan passa una desgràcia, com la recent mort d'un ciclista de Barcelona que va ser atropellat per un cotxe a Sarrià quan anava precisament per un carril bici. El Bacc farà una marxa a peu i en bici el proper 20 de febrer per homenatjar el seu soci. Què me'n podeu dir de l'accident de Girona on una conductora sense carnet es va saltar un ceda el 2023 i va matar una dona? Ho esmento perquè no es tracta d'un tema de partits polítics, és un tema social, que afecta a la salut de les persones. N'hi ha tants que parlen de transversalitat, que fa venir basarda només de sentir-los. Paraules buides que volen amb el vent, paraules sense arrels.