SANT BOI, ON TOT I TOTHOM VA SOBRE RODES

Aquest mes va córrer la notícia que l'Ajuntament de Sant Boi havia trucat als responsables de les obres de connexió de la Ronda de Dalt amb la carretera de Santa Creu de Calafell. Ja sabem que les obres es fan llargues i pesades, però el caos circulatori va creixent cada dia més. Hom creu que les previsions serien pitjors perquè els constructors volien anar pel dret. No sabem si cap a Calafell, o cap a la Santa Creu com fan tots els conductors de cotxe, autobús i camioners quan encara avui dia han de travessar dues rotondes seguides. Aquest és un exemple de la planificació defectuosa i de la manca de comunicació entre les administracions.

 

L'altre seria la construcció de l'accés al Parc Agrari des de Sant Boi, conegut com el pont del Camp, per no dir el nom real. El cas és que s'han fet uns bons accessos des de l'autovia per entrar i sortir per als cotxes. Però el carril doble per entrar als camps ha estat reconvertit en unidireccional, deixant  un voral inutilitzat. A més a més, no hi ha espai per poder passar per la vora del pont. Ni per un costat ni per l'altre, doncs amb prou feines hi ha mig metre. El pas està encaixonat per uns blocs de formigó que fan de cotilla intransitable. Per tant, si algú vol anar a peu des de Sant Boi ha de baixar a la calçada, i si vol fer-ho de tornada, ha d'agafar un revolt que no té pràcticament voral per entrar en direcció a Sant Boi. Això sí, uns senyals de velocitat limitada a 30 km per hora que pocs compleixen, i uns "deixeu passar" pintats en baixada, no fos cas que topéssim contra uns blocs de formigó que prenen la forma d'una falsa rotonda. 

Sort que almenys han recollit les propostes que Bicibaix ha enviat una altra vegada a l'Ajuntament, ara que ja tornen a fer un nou Pla de Mobilitat. Em sembla que deu ser el ja el tercer o el quart, i els que vindran. Perquè els governants municipals que hem votat són ambiciosos, i volen arribar als cent mil habitants. Ja posats a créixer, podrien censar els gossos, gats i tota l'altra fauna que corre pels nostres verals. És allò d'un cotxe cada dos santboians, que en això estem ben servits. Aleshores seria un conductor i un acompanyant, que podria ser un animal, i si és llur mascota ja seria més normal. 

El cas és que el tòpic del conductor que va a buscar el pa amb el cotxe encara no se m'hi havia presentat tant clar com aquesta setmana. A la cantonada de Lluís Pasqual Roca amb la Riera Basté un cotxe hi va estacionar, no va durar més de cinc minuts. El conductor va tombar a la dreta del semàfor, va fer marxa enrera i va parar-se sobre la vorera, cobrint a més la meitat del pas de vianants. Un exemple evident del civisme i educació viària dels nostres santboians. Som conscients que la majoria de la gent condueix com cal, però aquest deu per cent que es creuen el amos del món només fan que enfonsar-nos en la misèria i riure's a la nostra esquena. Com que no hi ha justícia viària, la gent no vol problemes, i cada dia que passa aquestos es van fent més grossos. 

On és la policia de barri? La policia a peu, la que diuen de proximitat, potser només és un anunci als plafons publicitaris? La nostra alcaldessa es farà una foto amb aquest conductor prototípic que va a buscar amb el cotxe el pa, per sortir publicada a la revista municipal? Preguntes que queden enlaire, i que ens fan pensar massa en aquest cas com un cabàs.

AVANÇANT CAP A LA IMMOBILITAT URBANA

L'Ajuntament de Barcelona ha començat a aplicar les noves ordenances de circulació a la ciutat. Esperem que seran tant efectives com el control de la Generalitat sobre de la plaga de conills al camp. Certament els problemes del descontrol en la circulació de patinets elèctrics demanen una solució, però és com si demanem a un piròman que vagi a apagar el foc que ell mateix ha provocat. La desídia de les administracions públiques quan es van començar a vendre els patinets elèctrics sense homologar ha estat exemplar. 

Diuen que les normes de circulació estan per millorar l'educació i el civisme, però ni a les escoles ni als conductors se'ls hi fan prou classes d'educació viària. Des del naixement d'associacions com Amics de la Bici s'ha reclamat aquesta educació fonamentada en els principis de compartir l'espai i pacificar el trànsit. Per compartir l'espai, és evident que cada dia hi ha més necessitat de respectar als altres, però això no s'aconsegueix complicant fins a límits irracionals les normatives i senyalitzacions. Cal simplificar perquè les administracions només volen cobrir-se les esquenes per si de cas. Per pacificar el trànsit cal que hi hagi un respecte per als més febles en el moment que ens trobem al carrer. Un respecte que ha de ser recíproc i tenint en compte les circumstàncies. Per això és important entendre el sentit dels usos i costums de cada usuari de les vies i saber posar-se al lloc dels altres.

Després de tants anys de plans de mobilitat, innumerables ordenances per cada ajuntament, lleis estatals que no segueixen les disposicions europees, ni prenen exemple dels dissenys de mobilitat global que s'apliquen a Centre-Europa, anem avançant cap a una mobilitat caòtica i absurda. El problema de fons és que la monarquia del cotxe és intocable, i voler fer una república és un contrasentit. Si tots els mitjans de transport  no estan al mateix nivell, el trànsit és un reflex d'aquestes desigualtats socials. I com que no hi ha justícia circulatòria, tenim una democràcia de cartró pedra.

Com sempre, després tot són planys quan passa una desgràcia, com la recent mort d'un ciclista de Barcelona que va ser atropellat per un cotxe a Sarrià quan anava precisament per un carril bici. El Bacc farà una marxa a peu i en bici el proper 20 de febrer per homenatjar el seu soci. Què me'n podeu dir de l'accident de Girona on una conductora sense carnet es va saltar un ceda el 2023 i va matar una dona? Ho esmento perquè no es tracta d'un tema de partits polítics, és un tema social, que afecta a la salut de les persones. N'hi ha tants que parlen de transversalitat, que fa venir basarda només de sentir-los. Paraules buides que volen amb el vent, paraules sense arrels.