dissabte, 5 de setembre de 2020

MOBILITATS D'AVENTURA A L'ALT PIRINEU I L'ARAN


Aquest mes d'agost del 2020 hem pogut gaudir dels esports d'aventura a l'Alt Pirineu i l'Aran. No res de l'altre món, no us ho penseu pas. Ens estimàvem més anar a caçar lo tamarro que no pas enganxar lo virus. Senzillament hem estat allà sense cotxe, i fent servir els transports públics disponibles. Diem disponibles, perquè el transport amb tren estava aturat. La línia de tren dels FGC entre Lleida i la Pobla no funcionava gens a causa dels desperfectes provocats per la tempesta de la Glòria, a finals de l'any 2019, i que nou mesos després encara estaven per arreglar, així com un dels trens normals pendents de reparar. Pel que fa al Tren dels Llacs, estem contents que a partir de setembre es reprengui el seu ús turístic. De moment, el tren estava esperant a l'estació de la Pobla de Segur. 

Vam enfilar cap a l'Aran amb el cotxe de línia de l'Alsina Graells, des de Barcelona cap a Vielha. Els bitllets ja els havíem comprat per internet, prou àgilment si ja saps el trajecte. Si et vols plantejar alguna alternativa, ja costa una mica més per la web. En tot cas, no sé si aleshores la web de Mobilitat de la Generalitat funcionaria millor? La relació qualitat-preu és prou bona, i els autocars són força més còmodes i moderns que els d'abans. Els horaris es compleixen força bé i vam arribar a l'hora prevista a Vielha. Allà passàvem uns dies amb la família, i després volíem aprofitar el Bus del Parc per desplaçar-nos fins a la Vall d'Àneu. El dematí que marxàvem cap a Esterri vam presentar-nos a la parada principal de Vielha, i allà ens vam haver d'esperar una mica. Com que era cap a les 11 hores ens hi vam trobar que passaven autobusos locals de la Vall d'Aran, a més d'altres d'intercomarcals,els quals coincidien a més a més amb el Bus del Parc que anava en la direcció de la Vall de Boí. Total, ens vam fer un fart de preguntar als conductors que amablement ens deien que el nostre ara vindria, que anava al darrera. En fi, encara van passar tres autobusos més, i sort que preguntàvem, perquè els cartells no eren massa clars, ni existeix cap pantalla que informi clarament del bus que ens arriba. 

Enfilats cap al bus correcte, cal dir que cost del bitllet és força assequible. I de fet, els que pujàvem fèiem tots pinta d'excursionistes, o rodamons. On sí que vam rodar i rodar va ser al port de la Bonaigua. Aquest estiu estan fent obres de millora des de Baqueira fins al cap del port, i malgrat que tot va anar relativament bé, ara para, ara passa, els talls intermitents van allargar el trajecte una mitja hora més. Si no consultaves les incidències del trànsit a la web de la Generalitat, enlloc sortia aquesta afectació al servei. Ni a l'aplicació Guia del Parc de l'Alt Pirineu, Deixa't Guiar, ni a la pàgina de l'Alsa tampoc s'hi trobava, com tampoc un senzill cartell d'avís a les parades d'autobús de cada poble. 

Un bus que és un bon projecte, a un preu raonable, que ens queda coix per un servei poc seriós, una descurança que fa que molta gent faci servir el cotxe particular per fer aquestos trajectes. Aconseguim un projecte cofinançat per la Unió Europea, ja des de l'any 2019, per a què? Quan ens preguntin quin ús se n'ha fet, quins números sortiran? No estaran les estadístiques per sota de les expectatives? Perquè sobre la taula tot està molt bé, però ens adonem que el seguiment de l'administració pública és pobre, allò de la diligència els hi deu sonar a la famosa pel·lícula del John Wayne.

Total, que l'Aran, i sobretot Vielha, estava plena de gent, i sobretot de cotxes. Però també al Pallars Sobirà. Un cop passats la Bonaigua, contemplàvem la parada del Gerber amb els aparcaments plens de cotxes i furgonetes. Si aixecàvem la vista, ens meravellàvem amb la corrua de gent enfilant muntanya amunt per arribar a l'estany a ple sol de migdia, i fent pas i lloc per als que baixaven. Semblava un formiguer.  Després vam arribar a un Esterri força animat, tot i que ja era la tercera setmana d'agost. Algun resident va comentar que les dues primeres setmanes es trobaven cotxes aparcats en doble fila. 

La nostra idea era conèixer l'entorn, anar als llocs de la vall pels camins, i si calia aprofitar el transport públic per arribar-hi, per exemple, a la parada dels Avets per desfer el camí de la Mata de València. Vam gaudir molt de tota la contrada, en general, els camins estaven força ben senyalitzats, tot i que hi havia algunes deficiències per corregir. Es notava quin ajuntament se'n preocupava més. Cal dir que Esterri fa de cap de la vall, i que més enllà d'Espot, València d'Àneu o l'Escaló, no trobaves gaires bars ni botigues de queviures. Això fa que els poblets es transformin en urbanitzacions, fent servir la xarxa de veïns, ja que tothom ha d'anar a buscar gairebé tot a Esterri. I sort que aquest poble com Espot, disposa de bons serveis, una bona hostaleria i supermercats. Però els centres estaven molt saturats. Igual que a Vielha. Perquè es concentra la gent que va a passejar pel carrer principal, i allò semblava la Rambla. La gent quan surt de la ciutat, o se'n va cap a l'allotjament o agafa el cotxe per anar a voltar. Poques persones agafen els camins per desplaçar-se fins al poble veí, que pot estar a una o dues hores caminant. Pocs s'esperen a agafar uns autobusos que són un servei públic prou bo, amb una borrosa imatge que costa treure's de sobre.

Vull dir que si es volien evitar les massificacions de l'Àrea Metropolitana, el desplaçament a les vacances buscant un entorn més saludable, ha traslladat aquestes concentracions als mateixos pobles. El cas real és que per esponjar un nucli urbà fan falta aquestos espais de transició o periurbans que faciliten aquesta comunicació. I això és tan vàlid al Baix Llobregat com a l'Aran. Hi ha ajuntaments que aprofiten les subvencions rebudes per fer el manteniment de llurs camins, i això es nota. D'altres queden en evidència. Què els hi costaria a l'Ajuntament de València d'Àneu desbrossar i senyalitzar el camí de la Colònia com a alternativa al que va pel Castell, o endreçar el que baixa pel Calvari per enllaçar amb el d'Esterri? Què els hi costaria a Esterri i Escalarre arranjar el ferm i desbrossar el camí antic entre les dues poblacions, evitant la fàcil carretera? O com enfilar el camí d'Escaló cap a Escalarre? I així encara podríem trobar altres exemples... 

Està molt bé desenvolupar una aplicació web com la Guia del Parc, o fer la difusió del Bus del Parc, però cal no deixar pas de banda les infraestructures: com completar el desplegament de la xarxa de fibra òptica, o la necessitat de penjar cartells informatius a les parades, o fer el manteniment dels camins, o fer un dia de mercat a la plaça de cada poblet, etc... Certament no es pot arribar a tot, però cal treballar al territori i polir detalls que faciliten el progrés del nostre país. I aleshores podem anar a demanar projectes nous per desenvolupar el territori sense presentar taques als expedients actuals. Tenir el Parc de l'Alt Pirineu, o l'Agència de la Natura de la Generalitat, comporta que totes les administracions públiques es responsabilitzen d'allò que fan bé, així com de tot allò que per deixadesa no fan com cal. Cal treure's la son de les orelles, que per pujar a Son ja tenim els nostres peus.


Cap comentari:

Publica un comentari