diumenge, 4 de novembre de 2018

NORD MÉS ENLLÀ, OSLO

Aquest estiu del 2018 vam visitar la bonica i agradable ciutat d'Oslo, capital de Noruega. Vam gaudir d'un temps càlid i esplèndid, com feia molts anys que no s'havia vist mai en aquest país en ple mes de juliol. Un temps que es va estendre per tot Europa, i que va provocar una sequera greu a tota Escandinàvia. Al camp ho van patir de valent, però per als qui s'estaven a la ciutat, van poder aprofitar per anar a la platja gairebé cada dia. Cal tenir en compte que el mes de juliol és l'equivalent al nostre d'agost perquè baixa l'activitat per tot arreu.

Oslo es troba ben protegida al fons d'un fiord una mica estret, ple d'illes, i envoltat de turons no gaire alts, en comparació a les muntanyes més escarpades de la costa de l'Atlàntic. Així, des del port, la ciutat es va enfilant carrers amunt i estenent per les ribes dels costats. Endreçada, i no massa atapeïda de gent, malgrat que la bonança econòmica ha fet que existeixi una bombolla immobiliària a la ciutat, i s'edifiquin blocs enormes a tocar del centre.

La circulació comparteix espai amb els tramvies, busos i cotxes sense massa problema, tenint en compte que per ells era ple període de vacances. Disposen d'una prou bona xarxa de carrils bici, i existeix un servei públic de bicicletes, del qual us en faré cinc cèntims. Pel que fa al nombre de bicicletes, i com circulen, diria que està força normalitzat, tenint en compte que s'assembla a Barcelona en percentatge, a més cal destacar el paper de les universitats que atreuen la gent jove. Fins i tot, als diaris reapareix de tant en tant la polèmica al voltant de l'ús del casc. Existeix també un sistema de transport per zones, on la zona 1 inclou la ciutat, i a més a més, els trajectes en ferri que van a les illes del fiord, on disposen de petites platges i zones de bany més nombroses, situades enmig de les roques negres que fonamenten el país per tot arreu. Si agafaves un d'aquestos ferris  podies pujar la bicicleta al vaixell sense problemes.

Us comentaria que el cost de la vida és molt car per a nosaltres, però que per als que viuen i treballen a Noruega és prou bo, comparant lo que guanyen amb lo que han de pagar, i tenint present que reben força ajudes. Hem d'esmentar que Noruega disposa de bones reserves petrolíferes, i això fa que la benzina no surti massa cara. Un efecte col.lateral seria que fins fa dos anys, és a dir, el 2016, no es van autoritzar la venda bicicletes elèctriques, ideals per a l'orografia de al ciutat, i de força llocs del país. Això sí, vam trobar que hi havia molts endolls repartits per la ciutat per als cotxes elèctrics.

Què us diria del sistema de bicicleta pública a la ciutat? És diu Oslo Bike, i funciona donant-se d'alta a una aplicació que automàticament us cobra el trajecte amb la targeta. Disposa de força estacions al centre de la ciutat, però si te n'allunyes gaire, no es troben gaires aparcaments. I el manteniment no era gaire bo, igual que a Barcelona et trobaves anclatges inutilitzats. El màxim de temps disponible de viatge era només de tres quarts d'hora. Això sí, l'atenció a l'usuari és bona. Com que volíem anar a la península de Bygdoy, on estan molts museus i zones de bany, ens vam trobar que només tenien un aparcament davant del magnífic Museu Popular de Noruega, i com que estava ple, vam haver d'anar a deixar la bicicleta corrent a una altra parada. Anècdotes a banda, si voleu fer excursions amb bicicleta, reserveu-les amb temps perquè no n'hi ha gaires botigues que ho facin. A l'estiu tenen molta demanda dels turistes, sobretot per a les sortides guiades.

Si no arribeu en vaixell, l'aeroport es troba una mica lluny, a mitja hora en tren i tres quarts en autobús. Per pagar, cap problema, gairebé tot es paga amb la targeta i a tot arreu. Per bellugar-te per la xarxa a tot el sistema de transport has d'anar amb l'aplicació del Ruter al móbil per treure't els bitllets. Configura un codi QR per ensenyar-lo a la màquina, i al revisor, que també en n'hi han. Si treus bitllets o monedes, ja et miren de reüll. En fi, nord enllà, com deia el Salvador Espriu, val la pena anar-hi, però no us penseu que tot sigui el paradís. Fins i tot allà cal anar-hi una mica preparat, i estar atent a tot allò que ens envolta durant el viatge. Aquí trobareu unes quantes fotos nòrdiques.

Sergi

Cap comentari:

Publica un comentari