MENJARBLANC DE REUS I EL XIQUET DEL MORELL

Els proppassats 18 i 19 de maig s'ha celebrat a Reus el VI Congrés Internacional de la Bicicleta a Catalunya. Ja en portem uns quants d'aquestos congressos al nostre país, que permeten trobar-se a tothom interessat per la bicicleta. Setmanes abans s'havia celebrat amb més volum el congrés estatal celebrat a Saragossa, del qual en parlaven els que també hi havien anat. Potser el congrés de Reus no té el mateix impacte, però té avantatges més que evidents: la participació permet trobar-se a tothom, intercanviant els punts de vista i la feina que fan. En tot cas, sap greu no haver disposat dels dos dies complerts per a que tothom estigués còmode en les exposicions, el temps se'ns menjava les oportunitats de debat a les sales. Els contactes i salutacions personals es feien més a l'hora dels àpats i dels esmorzars.

Sobre les taules parades trobàvem també tota mena de menjar, dolç i salat. Sobresortia entre tots el menjarblanc, un típic postre de Reus i del Baix Camp que supera a la pannacotta italiana. El pastisser ens oferia un tast del seu producte ensobrat, a punt per a fer-lo. Potser aquest seria un exemple de l'ambient que es respirava en el congrés. Malgrat les dificultats i el desconeixement que encara troba la bicicleta al nostre país, qui va amb ella no se n'oblida mai. Les pors, amb els accidents i la impunitat dels conductors de vehicles motoritzats, a més de la descurança en l'execució del projectes d'infraestructures i la gestió de la mobilitat per part de moltes administracions, no són obstacle per fer veure els enormes beneficis de la bicicleta com a mitjà de transport, que ens ofereix salut, economia i gaudi com a derivades tant importants. La gent tenia ganes de tirar endavant, i sobretot, de fer les coses ben fetes, com el Josep Franquet del menjarblanc. Tenim al fórmula i només cal fer bullir l'olla. O com deia Zeca Afonso, "o que faz falta é animar a malta".

El dijous al dematí vam poder veure les presentacions internacionals, amb ponents dels països com Dinamarca, Alemanya, França i Països Baixos. Exemples que ens recordaven els viatges cicloturistes a aquestos llocs, o a congressos anteriors, com els Velocity: de Copenhague, amb el Mikael Colville, de Dinamarca, o representants de les ciutats de Freiburg a Baden, Strasburg d'Alsàcia, o Utrecht d'Holanda. Uns bons referents que es volen fer arrelar aprofitant els avantatges que també respecte a ells en algunes coses, i aprofitar les seves bones pràctiques. El missatge era clar: val més fer una cosa ben feta, que fer-la a mitges i malament. 

Després ja vam fer la resta de presentacions, on ja ens va tocar seleccionar els diferents grups agrupats per temàtiques. Dels diferents llocs del país, i de tota mena d'agents implicats: botigues, guies, equipament, tècnics, tant del sector privat com públic, i del qual s'espera una millor coordinació en la promoció de la bicicleta com a sector econòmic emergent que comença a tenir relleu a Catalunya, amb un gran potencial per desenvolupar.

Aquest potencial es va personalitzar en la ponència que va presentar un institut de la població de Morell: el professor d'educació física va acompanyar un alumne a presentar el projecte de recerca que havia fet. El treball se centrava en com connectar en bicicleta la població amb el riu Francolí per poder anar-hi des del seu poble, perquè una carretera els barrava el pas, i una rotonda els posava en perill. Aquest nen va aixecar els somriures i l'admiració dels presents per la seva simpatia i eixeriment, malgrat la seva inexperiència tenia prou empenta per superar els obstacles tècnics de la presentació. Com veieu, jo destacaria aquests dos exemples que ens serviran per continuar pedalant: el menjarblanc de Reus i el xiquet del Morell.

Sergi