Quan aquesta Setmana Santa passava, vam fer un recorregut no gaire habitual per als rodapins. Vam anar a parar a les Borges Blanques, la capital de la comarca de les Garrigues. Com que en altres llocs del país estava tot ple, i una veu interior, la qual cercava pau i tranquilitat per al cos i l'esperit, esmentava pobles de les planes centrals. Preferiblement comunicats amb tren, que malgrat horaris d'escàndol per al segle XXI, permetria amortitzar la durada del viatge. La primavera és la millor època per visitar aquestes zones, que com diu la dita, tenen "nou mesos d'hivern i tres d'infern". Els camps estan adornats per les flors dels fruiters i de les herbes aromàtiques; el verd de les oliveres i dels cereals estén la seva catifa.
Com que era la primera vegada, vam anar a fer l'exploració a peu. D'entrada, la web de turisme de Lleida, i la del mateix ajuntament de les Borges, ja ens donen prou explicacions. També és aconsellable mirar el mapa de la zona, o consultar la web dels Pedals d'Urgell. Us adonareu que tenim més possibilitats de les que ens podíem imaginar, i que podem preguntar a la gent, qui hospitalàriament us orientarà i aconsellarà sense cap problema.
El primer dia ja vam fer agafar el Canal d'Urgell, aprop de l'estació de tren, creuant un pas soterrat, que us deixa a la dreta el camí en direcció al recorregut dels Nou Salts. Heu d'anar en compte amb uns panells, s'haurien de desmuntar, diuen de creuar a peu la via del tren, perquè són anteriors als pas soterrat. El canal va girant cap al nord-est, amb una pista de terra a banda i banda del canal, apta per a tot tipus de bicicleta. Aquestes pistes, de tant en tant, es connecten per passeres o pontets sobre el canal. Algunes vegades queden entretallades per alguna carretera, però la senyalització és prou bona per tornar a recuperar el camí sense gaires dificultats. Tot i la presència d'arbres i ombra, us recomanem portar aigua i gorra per al sol. El camí va girant cap a un turó, on el canal baixa el desnivell amb uns salts d'aigua. Aquestos van cap a Juneda. Allà hi trobareu una petita zona de pícnic i aigua. Seguint cap a l'oest, arribarem a la segona i primera màquina, uns altres salts on abans es generava l'electricitat gràcies a les turbines que impulsaven els generadors. Arribarem a Juneda, on podreu visitar el casc antic, amb uns bons porxos, allà en diuen perxes, que us permetran descansar. Us recomanem que pugeu amunt del carrer per contemplar la plana de les Garrigues i les muntanyes del Montsec, fent de contrafort a les del Pirineu, que s'estenen de bat a bat, mostrant encara els cims nevats. Sortint de Juneda, anem a buscar el canal cap al sud-oest, en direcció a la casella del Tei, i des d'allà arribarem a les Borges per la banda sud.
El següent recorregut va començar per agafar el tren i baixar a la Floresta, on podreu veure, a més del casc antic, el seu castell i un pou de glaç molt ben conservats. D'allà vam agafar una carretera secundària poc transitada que porta cap a Arbeca. Allà també vam pujar a l'esplanada més alta, on es trobava el castell d'Arbeca. Va ser molt famós, i d'això només en queda el col.legi i una magnífica talaia de la comarca. Baixant d'Arbeca, no com diu la dita, vam anar a buscar el canal d'Urgell que s'agafa aprop d'una rotonda. Anant cap a les Borges, guaitàvem un bon tossal abanderat, i el poble de Puiggròs, fins que el canal tomba cap a l'esquerra, passant per la Forestal, una antiga fàbrica, i davalla cap a les Borges.
A l'Hostal Benet vam prendre una bona dutxa, també si voleu un bon menjar. Una altra opció culinària és l'Slàvia, a un costat del parc del Terrall. Encara us recomanaria un altre racó al voltant de les Borges, com l'ermita de Sant Salvador, que us permetrà gaudir contemplant aquesta natura exòtica, però també esponerosa en aquestes dates. Des de dins, encara sentireu la tonada i els versos de la Santa Espina: "Déu va passar-hi en primavera, i tot cantava al seu pas. Canta la terra encara entera, i canta que cantaràs". I si voleu fer un tast visual, en aquest enllaç trobareu unes quantes fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada