El dia no prometia massa però vam tenir la sort que pràcticament no ens va ploure. Vam prendre'ns amb prou filosofia els trams de pujada baixant de la bicicleta i caminant tranquil.lament. D'aquesta manera, una sortida que per a nosaltres seria de nivell alt, va ser factible per als quatre que hi anàvem: el nostre guia Josep Portillo, l'Ignacio Morán, el Sergi Turiella i servidora (la Marta Pombo).
El paisatge d'aquest indret és preciós i sobretot ara a la primavera: muntanyes d'arbres verds i flors de tots els colors. Era magnífic estar en plena natura i amb pau, fugint del paisatge de ciment i del soroll dels cotxes. Sembla impossible que aquestes mines de plom, de l'època romana, s'hagin pogut conservar tan bé. Aquesta foto mostra els murs de la construccció, envoltats d'un paisatge boscós.
Amb el Josep hem fet un vídeo d'aquesta sortida que properament penjarem al blog.
Marta Pombo Sallés
Hola;
ResponEliminaAl final hera de nivel ALTO, pero lo hicimos, je,je,je,
JoséP
Som genials i no tenim por a les pujades sempre que puguem fer-les a poc a poc i caminant amb la bici al costat. Així també gaudim més del paisatge i no arribem amb la llengua a fora, jeje!
ResponEliminaMarta