Vora Ter i Camí de Sant Jaume: De Torelló fins a Vic

El diumenge 14 de novembre vam aprofitar l'estiuet de Sant Martí per poder fer una excursió en bicicleta pel camí batejat com a Vora Ter. Es tracta de la ruta cicloturista que forma part dels Paisatges del Ter, la qual comença a Borgonyà i segueix el riu Ter. Ja havíem fet un tros abans, i enguany vam fer-la més completa: des de Torelló vam anar fins a Manlleu, d'allà cap a Les Masies i Roda de Ter, des d'on vam agafar la pista del Camí Ral, que va fins a Vic, i que forma part de la ruta del Camí de Sant Jaume a Catalunya que baixa del nord-est. 

L'ambiciós projecte de Vora Ter va endavant i ja podem de gaudir d'uns recorreguts a peu i en bicicleta fantàstics. Cal millorar la senyalització i arranjament dels camins, però aquestes millores es fan evidents cada dia que passa. Tot gràcies a la tasca del Consorci i a la col.laboració dels veïns i dels grups de voluntaris.

La sortida la vam qualificar de nivell mig ja que és un recorregut no gaire llarg, però té una certa dificultat tècnica pels desnivells i el terreny rocós. Potser no es pot fer en bicicleta de passeig, però una de tipus híbrida ja cobreix amb escreix les nostres necessitats. No oblidem els guants, i per al casc, ho deixem al criteri de cadascú.

Vam arribar en tren a Torelló amb la línia que surt de L'Hospitalet de Llobregat cap a Puigcerdà, en aquest cas fins a Ribes de Fresser. Des de l'estació vam davallar cap al centre de Torelló per veure'l. Tot i el sol, encara es notava la humitat de les boires matinals que s'anaven aixecant lentament,  tal com  el poble s'hi anava despertant. Vam trobar els cartells del Festival de Cine de Muntanya penjats a la façana del Cirvianum. D'allà vam enfilar el camí cap al santuari de Rocaprevera, on vam donar un cop d'ull ja que està en una punta de Torelló des d'on es pot veure una magnífica vista de la contrada. També vam poder entrar uns moments al bonic santuari, ja que hi estaven fent missa. Des d'aquest punt arrenca a l'esquerra el camí que puja als serrats del Vilar de Dalt, albirant l'ermita de la Mare de Deú de Bellmunt a l'esperó de la carena. Un cop s'arriba al Vilar de Dalt, cal agafar el camí de l'esquerra de la masia, on caldria posar algun senyal. Cal vorejar un turó pel camí asfaltat de l'esquerra, que ens davallarà al torrent per enfilar-se tot seguit fins a Masllorenç. Ens vam trobar algun caçador i alguna perdiu fugint pels camps, acompanyats dels seus gossos i d'algun pagès que prenia el sol del diumenge. Aquest tros tenia els trams més difícils de la nostra ruta.

Seguint els camins poc senyalitzats, sort del mapa del Consorci, vam baixar del serrat fins arribar a Manlleu. Vam entrar pel costat de l'estació i del riu Ter, el qual  portava  un bon cabal d'aigua, i presentava un aspecte magnífic de tardor al costat del Passeig. Un estol de gavines s'arrapa a les pedres del riu per poder menjar de les seves aigües. Vam visitar el centre de Manlleu, el qual també fa goig malgrat les obres de la plaça Fra Bernardí i  d'alguna part del canal . Davant l'ajuntament es troba una placa que recorda com el Ter va arribar fins a la plaça, durant els famosos aiguats de l'octubre del 1940, tant a la Catalunya Nord com Sud. No us perdeu la visita al MIT, el Museu Industrial del Ter, més important per a nosaltres que l'altre MIT, el Massachussets Institute of Technology. Aquest es troba allotjat en la remodelada fàbrica de Can Sanglas, on trobareu les magnífiques exposicions que mostren el passat tèxtil de la comarca d'Osona, i tot allò que va comportar en el devenir del país. 

Al final del passeig trobareu la continuació del camí que torna a enfilar-se cap a Les Masies,  de Roda,  i on trobarem l'ermita de Sant Miquel. Seguint la pista vora el cementiri ens arribarem al centre de les Masies, agafant un trencall a la dreta de la carretera que ens retorna a la vora del riu Ter. Veurem el pont modern que creua el Ter, i cal creuar amb compte la intersecció de la carretera, per seguir tot recte pel passeig del riu que va fins al magnífic pont vell de Roda de Ter. Un inesperat, però benvolgut, ascensor ens deixarà al nivell superior, davant de l'esglèsia de Sant Pere, i a la vora del centre del poble. El mateix cap de setmana s'hi va homenatjar el seu famós poeta Martí i Pol. Des de Roda també ens podríem enfilar fins a l'Esquerda, l'antic poble enlairat on es fan moltes excavacions arqueològiques, com un testimoni  perllongat de l'home que va de les èpoques prehistòriques fins a finals de l'Edat Mitjana.

Creuem el pont, i donem un cop d'ull a la bonica capella de la Mare de Déu del  Sòl del Pont, on podem passar pels carrers i el passeig de la vora del riu, per girar cap a l'esquerra, per deixar  la ruta de Vora Ter  i anar a buscar el Camí Ral. D'aquesta manera evitarem els perills de travessar la transitada carretera. El Camí Ral pertany al GR-PRC40 que ens portarà fins a Vic, i està senyalitzat també com a  part del Camí de Sant Jaume que ve de Sant Pere de Roda i del nord-est. Entrarem pel bonic pont de Bruguers  que creua el  riu Gurri,  on s'ajunten el camí ral i el GR151, batejat amb la ruta de l'Abat Oliba. Des d'aquest pont medieval arribarem a les afores de la capital d'Osona, i seguint els carrilsbici marcats, agafarem una avinguda a la dreta que ens portarà cap al Teatre de l'Atlàntida i el centre de Vic. Un tomb ràpid pels passejos de la vall, que han transformat positivament la mobilitat a la ciutat, i que han embellit el seu centre històric. Fent la volta pel Carme, hem entrat a la plaça del Mercat. Hem esguardat amb admiració la façana de les estacions de l'any del Casino de Vic, i hem aprofitat per gaudir  dels darrers minuts de sol del dia asseguts en una de les terrasses de bar. Una beguda recomfortant, i cap a l'estació de tren, on de camí ens trobem amb una parella de nois portant "burricletes", les bicicletes elèctriques d'Ecobike amb unes fantàstiques alforges a manera de sàrries. Poesia foixana, seguint el seu conegut "m'encanta el nou, m'enamora el vell..." .  Encarem els nous temps aprofitant la tradició i projectant-la al futur, com a font de saviesa i prosperitat que nodreixen els nous camins de la ruta Vora Ter. Nosaltres continuarem pedalant i  gaudint de les fotografies d'aquesta excursió.

Sergi