Pedalant des d'Igualada fins a Argençola

Diumenge 17 d'octubre vàrem agafar els Ferrocarrils Catalans des de Sant Boi de Llobregat fins a Igualada. Després d'una hora aproximadament de trajecte, vam baixar del tren amb les bicicletes i vam començar a pedalar pel carril-bici de la rambla, just davant de l'estació. Vàrem arribar fins al municipi de Jorba i allí vam trobar el carril-bici que porta fins a Santa Maria del Camí. Per cert, un carril-bici molt ben fet, només li falta ara enllaçar Jorba amb Igualada. Si això es fes, seria un bon carril-bici per anar a treballar i fer desplaçaments diaris d'un municipi a l'altre, sobretot fent servir una bicicleta elèctrica, ideal per als trams de pujada.
La destinació final va ser Argençola, un poble amb una vista molt maca, tal i com ens havia dit el nostre company Quim. L'únic inconvenient és que la ruta fa força pujada, sobretot el tram final. El nostre company Ignacio ho va fer molt bé amb la seva bicicleta elèctrica. I la tornada d'Argençola fins a Igualada la vam fer tots molt bé perquè era gairebé tot de baixada. Una excursió molt bonica de la qual en podeu veure unes quantes fotos aquí

Marta

El carril bici que vam visitar es va inaugurar farà cosa d'uns mesos i es va fer amb els diners que es van donar per fer l'autovia d'Igualada fins al Port de la Panadella. Per a tothom que ha fet aquest trajecte fa anys, el canvi ha estat increïble. Ja ho va ser al seu moment amb els túnels del Bruc, però ara encara és més evident per a tots aquells que feiem llargues caravanes entre aquestos dos punts geogràfics, separats per un màxim de 25 kms. Quan es baixa del tren a Igualada cal anar fins al final de la seva rambla, seguir pel parc de l'antiga estació i tot recte, girant a l'esquerra, baixar pel carrer per agafar la segona rotonda a mà dreta. Aquí enllacem amb l'antiga carretera de la Nacional II. Seguim cap a l'oest, i deixem a la nostra dreta el nou barri de les Oliveretes, i a la rotonda, agafem una pujada a la dreta que ens portarà a una altra per sobre de l'autovia. Des d'allà veurem l'entrada del carril bici, que queda a la banda dreta de l'autovia, en direcció a la Cervera. El camí fins aquí no es gaire difícil, malgrat la forta pujada, sinó que trobem a faltar un mínim d'indicacions per arribar-hi. Una pena i una descurança per l'ajuntament d'Igualada.

Des de l'entrada ja veiem les senyalitzacions corresponents, es veu que es tracta d'una via que fa funcions de servei intern a les cases i llocs. Tot el ferm està asfaltat i pintat de vermell, i el carril bici pintat a l'esquerra. És un tram compartit amb altres vehicles, però de trànsit escàs. De seguida arribem a Sant Genís, agregat de Jorba, i que val la pena veure una mica. Trobareu un carrer amb el nom de Carrerada que ens remet al lloc de pas dels ramats. Continuem fins a Jorba, i a la sortida passarem per sota l'autovia i baixarem fins al rierol de les Canaletes, per tornar a remuntar, i seguir camí amunt, passant pel costat d'un hostal i gasolinera, fins a Santa Maria del Camí. Davant nostre es veuen els molins de vent girant, ja que el mestral ens està donant de cara tota l'estona, fent augmentar el nostre esforç. Ens trobem amb més ciclistes, però no és una via ciclista massa concorreguda. A Santa Maria del Camí s'acaba el carril bici, però com que era d'hora, vam decidir aprofitar les hores de sol. Vam seguir la carretera, amb un voral en bon estat i molt poc transitada, per anar fins a Argençola, a 3 kms d'allà fins a la Quinta Forca, un antic i famós hostal ara tancat, on encara trobarem la forca de cinc puntes aixecant-se ben dreta. En aquest lloc, es pot continuar fins al Port de la Panadella, que queda a uns 5 kms més, o fer la pujada de 3 kms més fins a Argençola. Vam triar aquesta opció per la novetat, i per les recomanacions d'un lloc amb una vista privilegiada, i un bon bar on poder dinar si cal. La pujada va ser forta, i va acabar les darreres forces dels més desentrenats, però valia la pena arribar-nos-hi. Unes bones vistes de Montserrat, amb Igualada als peus, la Mola, el Montseny i els cims de les fonts del Llobregat, amb una faixa nevada, cap a l'est, i cap al sud es veuen els turons de la Conca de Barberà, i a l'oest i nord els de l'Anoia, que s'enfilen cap a la Segarra camí de Cervera.

Total, vam trigar tres hores a pujar els 20 kms, i després de dinar, vam refer el camí en un temps d'hora i quart, amb baixada i vent a favor. Una bona excursió per fer a la primavera o la tardor, evitant el fred de l'hivern i les calors de l'estiu, i recomanable per a qui tingui un domini mínim de la bicicleta, aprofitant l'amplada del carril, el desnivell i els tobogans assequibles. En tot cas, recomanaria portar aigua i menjar, ja que no hi ha massa estacions de servei personal en el camí.

Sergi