Un cap de setmana de 3 dies, fent uns 160Km en bici i molt ben aprofitat.
Divendres dia 11, sortim de Sant Boi a les 7 del matí amb el carrilet fins l'Hospitalet, on agafarem el tren que va a Ripoll a les 7,45.
El tren, tot i que havíem avisat, no porta cap vagó per a posar les bicis i ens toca repartir-nos per les plataformes. Una mica incomode, duran tot el viatge hem d'anar vigilant en cada estació per on s'obren les portes i apartar les bicis perquè la gent que puja pugui passar. Tan fàcil que seria posar un vagó amb un espai lliure per poder posar les bicis, maletes, carretons... i no molestaríem a ningú... !!
Arribem puntualment a les 10,05 a Ripoll i esmorzem asseguts en una terrassa davant del Monestir, buscant una mica de sol per escalfar-nos, estem a 12 graus.
Comencem la ruta i anem pel camí del Ferro fins a Sant Joan de les Abadesses. El paisatge és preciós, molt verd i planer i amb un temps fantàstic, tot i que les previsions ens havien amenaçat amb pluges.
Entrem a Sant Joan pel pont medieval i travessem el poble que estava de Festa Major per continuar el camí pel coll de Santigosa.
Aquest tram del camí, fins a arribar a dalt de la collada, és el mes dur de tota la ruta. Un desnivell d'aproximadament 300 metres en uns 4Km, que anem pujant poc a poc, cada un al seu ritme. En arribar a dalt ens espera una tallada de meló fresqueta, sucosa i dolça per cadascú, tot un detall per part de l'Albert. Desprès de l'esforç, no sabeu com n'és de bo el meló!
Dinem i descansem una estona. D'ara endavant el camí tot és de baixada, quin gust!
Per una carretera poc concorreguda anem baixant fins a la Vall d'en Bas. L'Albert que coneix molt la zona, ens porta a fer una visita per la vall. Entre camps de blat de moro passem per La Pinya, el Mallol i els Hostalets d'en Bas on ens hi aturem una estona a berenar.
Arribem a Olot a quarts de vuit i anem fins a la Pensió on havíem reservat les habitacions. El lloc està molt cèntric, tocant a la Plaça Major i podem deixar-hi les bicicletes, però per altra banda la "neteja" deixa molt que desitjar...!
A l'hora de registrar-nos, dubtem, però no ho tenim gaire fàcil per trobar un altre lloc per a 10 persones i 10 bicis a aquestes hores, així que decidim quedar-nos-hi.
L'endemà al matí després d'esmorzar sortim per anar cap a la Fageda d'en Jordà i a la zona dels volcans.
Al arribar a la Fageda, baixem de les bicis per travessar-la caminant i poder gaudir més del paisatge. Una llum tamisada per les fulles t'envolta en una claror especial, màgica. És d'aquells llocs que canvien segons l'estació. Ara encara és estiu, tot és verdós, però m'agradaria tornar-hi a la tardor, deu ser espectacular el joc de colors grocs, marronosos i ataronjats...
Deixem les bicis al Centre d'Informació del Parc i anem caminant fins al volcà del Croscat.
El passeig sobre la colada de lava es un fantàstic paisatge de color gris-vermellós que contrasta amb el verd de la vegetació. Arribem a les grederes i sense perdre massa temps, doncs la pluja ara sí que ens amenaça d'aprop, tornem al punt de sortida.
Mentre plou, aprofitem el temps i fem un pica-pica amb les coses que portem a les alforges, fruits secs, pomes, formatge... i ja hem dinat!
No ho teníem previst, però decidim anar fins a Santa Pau. Agafem la carretera i gairebé el camí és tot de baixada, però no ens ha agradat gaire, perquè és molt transitada i no hi ha voral. Haurèm de mirar un altre opció per tornar...
Santa Pau és un poble medieval preciós per passejar-s'hi. A l'Oficina d'Informació ens indiquen el camí de tornada sense passar per la carretera, que agafarem després de prendre uns cafès i uns tes en una terrassa del poble.
És un camí rural que passa per vàries masies i encara que la pluja ens acompanya un bon tros, se'ns fa molt agradable.
Ja a Olot i després d'una dutxa, sortim a sopar. Anem a "la Pauleta" i aquest lloc si que us el recomano, tot és deliciós!.
Divendres dia 11, sortim de Sant Boi a les 7 del matí amb el carrilet fins l'Hospitalet, on agafarem el tren que va a Ripoll a les 7,45.
El tren, tot i que havíem avisat, no porta cap vagó per a posar les bicis i ens toca repartir-nos per les plataformes. Una mica incomode, duran tot el viatge hem d'anar vigilant en cada estació per on s'obren les portes i apartar les bicis perquè la gent que puja pugui passar. Tan fàcil que seria posar un vagó amb un espai lliure per poder posar les bicis, maletes, carretons... i no molestaríem a ningú... !!
Arribem puntualment a les 10,05 a Ripoll i esmorzem asseguts en una terrassa davant del Monestir, buscant una mica de sol per escalfar-nos, estem a 12 graus.
Comencem la ruta i anem pel camí del Ferro fins a Sant Joan de les Abadesses. El paisatge és preciós, molt verd i planer i amb un temps fantàstic, tot i que les previsions ens havien amenaçat amb pluges.
Entrem a Sant Joan pel pont medieval i travessem el poble que estava de Festa Major per continuar el camí pel coll de Santigosa.
Aquest tram del camí, fins a arribar a dalt de la collada, és el mes dur de tota la ruta. Un desnivell d'aproximadament 300 metres en uns 4Km, que anem pujant poc a poc, cada un al seu ritme. En arribar a dalt ens espera una tallada de meló fresqueta, sucosa i dolça per cadascú, tot un detall per part de l'Albert. Desprès de l'esforç, no sabeu com n'és de bo el meló!
Dinem i descansem una estona. D'ara endavant el camí tot és de baixada, quin gust!
Per una carretera poc concorreguda anem baixant fins a la Vall d'en Bas. L'Albert que coneix molt la zona, ens porta a fer una visita per la vall. Entre camps de blat de moro passem per La Pinya, el Mallol i els Hostalets d'en Bas on ens hi aturem una estona a berenar.
Arribem a Olot a quarts de vuit i anem fins a la Pensió on havíem reservat les habitacions. El lloc està molt cèntric, tocant a la Plaça Major i podem deixar-hi les bicicletes, però per altra banda la "neteja" deixa molt que desitjar...!
A l'hora de registrar-nos, dubtem, però no ho tenim gaire fàcil per trobar un altre lloc per a 10 persones i 10 bicis a aquestes hores, així que decidim quedar-nos-hi.
L'endemà al matí després d'esmorzar sortim per anar cap a la Fageda d'en Jordà i a la zona dels volcans.
Al arribar a la Fageda, baixem de les bicis per travessar-la caminant i poder gaudir més del paisatge. Una llum tamisada per les fulles t'envolta en una claror especial, màgica. És d'aquells llocs que canvien segons l'estació. Ara encara és estiu, tot és verdós, però m'agradaria tornar-hi a la tardor, deu ser espectacular el joc de colors grocs, marronosos i ataronjats...
Deixem les bicis al Centre d'Informació del Parc i anem caminant fins al volcà del Croscat.
El passeig sobre la colada de lava es un fantàstic paisatge de color gris-vermellós que contrasta amb el verd de la vegetació. Arribem a les grederes i sense perdre massa temps, doncs la pluja ara sí que ens amenaça d'aprop, tornem al punt de sortida.
Mentre plou, aprofitem el temps i fem un pica-pica amb les coses que portem a les alforges, fruits secs, pomes, formatge... i ja hem dinat!
No ho teníem previst, però decidim anar fins a Santa Pau. Agafem la carretera i gairebé el camí és tot de baixada, però no ens ha agradat gaire, perquè és molt transitada i no hi ha voral. Haurèm de mirar un altre opció per tornar...
Santa Pau és un poble medieval preciós per passejar-s'hi. A l'Oficina d'Informació ens indiquen el camí de tornada sense passar per la carretera, que agafarem després de prendre uns cafès i uns tes en una terrassa del poble.
És un camí rural que passa per vàries masies i encara que la pluja ens acompanya un bon tros, se'ns fa molt agradable.
Ja a Olot i després d'una dutxa, sortim a sopar. Anem a "la Pauleta" i aquest lloc si que us el recomano, tot és deliciós!.
Diumenge al matí sortim d'Olot per fer l'últim tram de camí fins a Girona i agafem la Via Verda del Carrilet.
Tret del coll d'en Bas on fa una petita pujada, la resta de camí és de baixada o pla. És una delícia, la bici gairebé va sola molta estona.
Fem una parada a Sant Feliu de Pallerols per comprar alguna cosa de menjar i continuem fins a l'estació d'Amer on hi parem per dinar.
Després, tranquilament, anem baixant fins a Girona.
El tren que havíem reservat surt a les 17,45 i encara tenim temps de fer un cafetó al bar de l'estació.
Aquest cop si que el tren porta un vagó amb un espai per posar-hi les bicis i podem anar ben asseguts tots junts, fent-la petar.
Una sortida fantàstica!!
M. Àngels
fotos
-----------------------------------------------------------------------------------------
Ara us explicaré com vaig viure la sortida, i potser seré més tècnic que la companya. Em primer lloc us diré que el Carrilet d'Olot va ser una de les primeres Vies Verdes de l'estat, i de Catalunya. Aquesta sortida l'he feta moltes vegades, sobretot, amb Amics de la Bici, que l'han convertida en una sortida clàssica. Clàssica per moltes raons: és la prova de graduació per a qualsevol cicloturista, i demana un nivell mitjà per poder fer-la. Sempre ha estat un plaer fer-la, i sempre ha compensat amb escreix l'esforç que ens demana per la seva bellesa i varietat. També és una sortida clàssica pels records de la Pinya, i perquè allà es troben les cendres del Vicenç Bagán, un dels grans herois que han recuperat la bicicleta a Catalunya.
Respecte a la sortida que vam fer aquest cap de setmana, us diré que comportava una variació de la ruta original que passava des de Sant Joan de les Abadesses cap a Sant Pau de Segúries, i es baixava per la vall de Bianya fins enllaçar amb la carretera que anava a Olot. L'augment del trànsit i les dificultats del Capsacosta han fet que es faci l'accés pel coll de Sentigosa.
La ruta va començar divendres, 11 de setembre, arribant amb el tren de l'Hospitalet de Llobregat a Ripoll, cap a les 10,10h. Vam fer una mica d'esmorçar davant del monestir, una excel.lent pastisseria que recomanem. D'allà encetem la ruta per la Via Verda del Ferro, que seguirem fins a Sant Joan de les Abadesses. Un cop al poble, enfilem la carretera secundària del Coll de Santigosa, de 1600m d'alçada, per la comarcal GI-521. És d'un gran desnivell, i la fem gairebé tota a peu...! Però la carretera té molt poc trànsit, i en dues hores arribes al coll, coincidint amb l'hora de dinar. D'aquesta manera, després ja tot serà baixada, i ràpida fins a Olot. Alguns tobogans, que permeten parar a la font, i cap a La Cantina. A la nostra dreta es troba la vall de Ridaura, i per aprofitar la tarda ens desviem per passar per la Vall d'en Bas, i fer la seva banda dreta. Passem per La Pinya, de tants records, i agafem la carretera cap als Hostalets d'En Bas. A la nostra dreta queda el Puigsacalm, i el tunel de Bracons, que no volem veure entremig de camps de blat de moro, em sembla que transgènics???, ai si Verntallat i els Remences aixequessin el cap! En fi, passem per davant la Cooperativa Agrària que tenen un munt de bon menjar i bona teca, això sí. I arribem als Hostalets una mica cansats. Un bon berenar que ens refà: una bona coca de pa de pessic de la MªÀngels, i el Jordi ben content. Als Hostalets es parla dels santboians que van comprar cases per aquí fa anys, vés qui ho diria.... i ens hi vam trobar, de debó. La tornada al vespre per arribar a Olot abans de fer-se fosc. Cansats, a la Pensió no vam tenir esma per buscar gaires alternatives. Altres anys hi havíem estat millor. En fi, ningú no és perfecte...
Cal agrair aquesta Diada a l'Albert que ens havia fet de guia tot el divendres, i explicat uns bons acudits, a més de recomanar-nos el Congrés Cicloturista que es farà a Sant Feliu de Guixols a primers d'octubre. Per al dissabte, que volíem passar a la Garrotxa, ens va recomanar arribar-nos a la Fageda d'en Jordà des de les Presses, agafant la Vall del Corb per la carretera veïnal GIV-5242. Ens permet arribar a la Fageda amb una ruta més assequible i agradable. Quan entrem a la Fageda, ja fem una bona passejada. Tot i ser estiu, els arbres estan verds, i l'ambient és agradable. Anem cap al Centre d'Interpretació del Parc, tot i que gairebé tenim un incident amb un dels carros que passen per la fageda, ja que en la baixada no donava ni temps d'apartar-se, caldria que portessin alguna campana per avisar .... Al Centre vam parar per poder fer una ruta a peu, i era la que anava al volcà del Croscat. Una tempesta s'acostava des de la banda d'Olot, i el temps era una mica just. Mentre jo i la Marta vam esperar, els companys van fer la sortida a peu, i van tornar quan començava a ploure. Ja no donava temps de tornar a Olot, i vam fer el dinar amb les coses de picar que portàvem a sobre. Quan va parar una mica, l'Ignacio va proposar d'anar a Santa Pau, ja que estava a 5km. El grup tenia moltes ganes, i ja hi som... Agafem la carretera cap a Can Xel, i cap a la Cot, a la dreta queda el camí a la fàbrica de iogurts. I cap a Santa Pau, a la GI-524. No massa transitada per ser l'hora de dinar. Però passat el coll, la baixada per la carretera fins a la vall és espectacular. Vam arribar tots bé, malgrat el cel tapat i alguna gotellada. La gent va enfilar cap al centre del poble, que ofereix un casc antic molt bonic. Després de veure'l, i tement la pujada que havíem baixat, l'Ignacio va tenir la bona idea de preguntar a l'oficina de turisme alguna ruta alternativa. I aquesta existia. Calia agafar unes carreteres senyalitzades com a rutes a peu que ens retornaven al volcà del Croscat, d'allà a la Fageda i cap a Olot. La ruta sortia del semàfor de l'entrada, i vorejant camps i masies vam enfilar enmig d'una pluja fina, i persistent, que ens va acompanyar fins a dalt del coll de Santa Llúcia. Tot i que algun tros el vam fer a peu, és una ruta fantàstica de tornada. A dalt vam agafar el camí del Croscat, que està senyalitzat per vorejar-lo a la vista de les grederes i terrasses vermelloses, i arribem al Centre d'Interpretació. D'allà surt el camí E3 que porta a Olot per Can Triay. És una mica difícil de fer de pujada, i millor tal com el vam fer de baixada. Després de visitar un pastor i el seu ramat, arribem a Olot aprop del Fluvià i del parc de la Mandra. Qui estava cansat va tornar a la pensió i els altres vam visitar una estona el Parc dels Volcans, i el seu hort d'herbes remeieres. Després d'una bona dutxa, tothom a sopar.
A l'endemà em tocava portar la ruta del Carrilet d'Olot a Girona. Tot i que més aviat acompanyava a la gent, ja que la Marta va ser la capdavantera. S'ha millorat força el recorregut, especialment en els punts complicats, i tothom va fer el trajecte sense gaires problemes. A més, la pluja del dia anterior oferia una vegetació d'un verd intens i un camí prou tou, sense estar enfangat aleshores, per poder arribar a Girona amb el temps de sobra. Vam veure, i comprar, a Sant Feliu de Pallerols i vam dinar a Amer. Vam entrar a Girona pel costat del Ter, dels horts i de la Devesa. A la tornada, el tren sortia de Girona estació, i els revisors de la Renfe van ser molt amables, per poder posar les bicicletes al furgó del tren. Cal esmentar que l'exit del carrilet fa que el tren tingués els dos furgons plens de bicicletes a vessar. Encara faltaran vagons... En fi, la tornada va ser fins a Barcelona Sants, on després de deixar alguns companys, nosaltres vam enllaçar amb el tren de Vilanova que ens deixava a Viladecans. En poc temps ja estàvem a casa, després d'un cap de setmana molt intens. Ens aquestos enllaços trobareu les meves fotos i les de la Elena.
Sergi
Respecte a la sortida que vam fer aquest cap de setmana, us diré que comportava una variació de la ruta original que passava des de Sant Joan de les Abadesses cap a Sant Pau de Segúries, i es baixava per la vall de Bianya fins enllaçar amb la carretera que anava a Olot. L'augment del trànsit i les dificultats del Capsacosta han fet que es faci l'accés pel coll de Sentigosa.
La ruta va començar divendres, 11 de setembre, arribant amb el tren de l'Hospitalet de Llobregat a Ripoll, cap a les 10,10h. Vam fer una mica d'esmorçar davant del monestir, una excel.lent pastisseria que recomanem. D'allà encetem la ruta per la Via Verda del Ferro, que seguirem fins a Sant Joan de les Abadesses. Un cop al poble, enfilem la carretera secundària del Coll de Santigosa, de 1600m d'alçada, per la comarcal GI-521. És d'un gran desnivell, i la fem gairebé tota a peu...! Però la carretera té molt poc trànsit, i en dues hores arribes al coll, coincidint amb l'hora de dinar. D'aquesta manera, després ja tot serà baixada, i ràpida fins a Olot. Alguns tobogans, que permeten parar a la font, i cap a La Cantina. A la nostra dreta es troba la vall de Ridaura, i per aprofitar la tarda ens desviem per passar per la Vall d'en Bas, i fer la seva banda dreta. Passem per La Pinya, de tants records, i agafem la carretera cap als Hostalets d'En Bas. A la nostra dreta queda el Puigsacalm, i el tunel de Bracons, que no volem veure entremig de camps de blat de moro, em sembla que transgènics???, ai si Verntallat i els Remences aixequessin el cap! En fi, passem per davant la Cooperativa Agrària que tenen un munt de bon menjar i bona teca, això sí. I arribem als Hostalets una mica cansats. Un bon berenar que ens refà: una bona coca de pa de pessic de la MªÀngels, i el Jordi ben content. Als Hostalets es parla dels santboians que van comprar cases per aquí fa anys, vés qui ho diria.... i ens hi vam trobar, de debó. La tornada al vespre per arribar a Olot abans de fer-se fosc. Cansats, a la Pensió no vam tenir esma per buscar gaires alternatives. Altres anys hi havíem estat millor. En fi, ningú no és perfecte...
Cal agrair aquesta Diada a l'Albert que ens havia fet de guia tot el divendres, i explicat uns bons acudits, a més de recomanar-nos el Congrés Cicloturista que es farà a Sant Feliu de Guixols a primers d'octubre. Per al dissabte, que volíem passar a la Garrotxa, ens va recomanar arribar-nos a la Fageda d'en Jordà des de les Presses, agafant la Vall del Corb per la carretera veïnal GIV-5242. Ens permet arribar a la Fageda amb una ruta més assequible i agradable. Quan entrem a la Fageda, ja fem una bona passejada. Tot i ser estiu, els arbres estan verds, i l'ambient és agradable. Anem cap al Centre d'Interpretació del Parc, tot i que gairebé tenim un incident amb un dels carros que passen per la fageda, ja que en la baixada no donava ni temps d'apartar-se, caldria que portessin alguna campana per avisar .... Al Centre vam parar per poder fer una ruta a peu, i era la que anava al volcà del Croscat. Una tempesta s'acostava des de la banda d'Olot, i el temps era una mica just. Mentre jo i la Marta vam esperar, els companys van fer la sortida a peu, i van tornar quan començava a ploure. Ja no donava temps de tornar a Olot, i vam fer el dinar amb les coses de picar que portàvem a sobre. Quan va parar una mica, l'Ignacio va proposar d'anar a Santa Pau, ja que estava a 5km. El grup tenia moltes ganes, i ja hi som... Agafem la carretera cap a Can Xel, i cap a la Cot, a la dreta queda el camí a la fàbrica de iogurts. I cap a Santa Pau, a la GI-524. No massa transitada per ser l'hora de dinar. Però passat el coll, la baixada per la carretera fins a la vall és espectacular. Vam arribar tots bé, malgrat el cel tapat i alguna gotellada. La gent va enfilar cap al centre del poble, que ofereix un casc antic molt bonic. Després de veure'l, i tement la pujada que havíem baixat, l'Ignacio va tenir la bona idea de preguntar a l'oficina de turisme alguna ruta alternativa. I aquesta existia. Calia agafar unes carreteres senyalitzades com a rutes a peu que ens retornaven al volcà del Croscat, d'allà a la Fageda i cap a Olot. La ruta sortia del semàfor de l'entrada, i vorejant camps i masies vam enfilar enmig d'una pluja fina, i persistent, que ens va acompanyar fins a dalt del coll de Santa Llúcia. Tot i que algun tros el vam fer a peu, és una ruta fantàstica de tornada. A dalt vam agafar el camí del Croscat, que està senyalitzat per vorejar-lo a la vista de les grederes i terrasses vermelloses, i arribem al Centre d'Interpretació. D'allà surt el camí E3 que porta a Olot per Can Triay. És una mica difícil de fer de pujada, i millor tal com el vam fer de baixada. Després de visitar un pastor i el seu ramat, arribem a Olot aprop del Fluvià i del parc de la Mandra. Qui estava cansat va tornar a la pensió i els altres vam visitar una estona el Parc dels Volcans, i el seu hort d'herbes remeieres. Després d'una bona dutxa, tothom a sopar.
A l'endemà em tocava portar la ruta del Carrilet d'Olot a Girona. Tot i que més aviat acompanyava a la gent, ja que la Marta va ser la capdavantera. S'ha millorat força el recorregut, especialment en els punts complicats, i tothom va fer el trajecte sense gaires problemes. A més, la pluja del dia anterior oferia una vegetació d'un verd intens i un camí prou tou, sense estar enfangat aleshores, per poder arribar a Girona amb el temps de sobra. Vam veure, i comprar, a Sant Feliu de Pallerols i vam dinar a Amer. Vam entrar a Girona pel costat del Ter, dels horts i de la Devesa. A la tornada, el tren sortia de Girona estació, i els revisors de la Renfe van ser molt amables, per poder posar les bicicletes al furgó del tren. Cal esmentar que l'exit del carrilet fa que el tren tingués els dos furgons plens de bicicletes a vessar. Encara faltaran vagons... En fi, la tornada va ser fins a Barcelona Sants, on després de deixar alguns companys, nosaltres vam enllaçar amb el tren de Vilanova que ens deixava a Viladecans. En poc temps ja estàvem a casa, després d'un cap de setmana molt intens. Ens aquestos enllaços trobareu les meves fotos i les de la Elena.
Sergi
___________________________________________________________
Quina enveja que em feu! i tans kilòmetres! Sòu uns asos!
ResponEliminaVosltres de festa i jo al llit, quina eveja.
ResponEliminaLes fotos molt maques
Quines fotos més maques!
ResponEliminaHaurem d'apuntar això de la Paulina...
Tot plegat no podia anar millor! i el petit entrebanc pel l´allotjament no es més que una pura anècdota.Hem gaudit de bon temps, bons paisatges, bona teca i moltes ganes de passar-ho be!!
ResponElimina