Divendres 1 de Maig, 6h del matí.
Encara era ben fosc quan vam sortir de Sant Boi i plovia. Per por de mullar-nos, canviem una mica els plans i en lloc d'anar fins a Plaça d'Espanya amb el carrilet i baixar pedalant fins l'Estació de França, decidim baixar a Gornal i agafar el tren que ve de l'aeroport i que para a Bellvitge. El que no pensavem és que hauríem d'esperar tres quarts d'hora, soposo que la freqüència d'horaris no és la mateixa en un dia festiu.
Arribem amb el temps ben just per trobar l'andana d'on surt el nostre tren, carregar les bicis i pujar. El Jordi, que havia anat a comprar els bitllets per a tots, no hi és a temps de pujar i es queda a l'estació . Per un mal entès, l'Elena també es queda a terra, així que tots dos van haver d'agafar el tren següent. Els esperem a l'estació de l'Ampolla, on mentrestant comença a ploure.
Quan ens trobem tota la colla (en total 18), ja són prop de les 12h i continua povisquejant, tot i així comencem el nostre passeig. Per entre camps d'arròs negats d'aigua i canals, ens endinsem fins arribar a la platja. Un paisatge preciós, que va anar canviant a mesura que el temps anava millorant. El cel ben gris es va transformar en un blau intens i el sol ens va acompanyar la resta del temps.
El què cal per moure's per aquests paratges és proveir-se d'un bon plànol de la zona, precís i detallat, perquè hi ha tants camins per entre llacunes i aiguamolls, que sembla un laberint molt fàcil de perdre's-hi i les indicacions no són massa freqüents, almenys a la zona per on nosaltres hem estat. Després de dinar a la Platja de la Marquesa, continuem el camí fins l'Hostal Paca de l'Urbanització Riumar, de Deltebre, i que la Feli ja havia reservat. Un bon sopar i uns bons llits ens deixen com nous per continuar, l'endemà al matí, la nostra ruta.
Fins l'hora de dinar pedalem per tota la banda esquerra del Delta, sense travessar en cap moment el riu, tot i que passem per davant d'on hi ha els transbordadors. Fem una visita al Ecomuseu de Deltebre i després anem a dinar. A la tarda fem l'últim tram de camí fins l'estació del tren, que ens durà cap a casa. Dos dies són poc temps per conèixer el Delta, així que queda pendent de tornar-hi, per a conèixer la part dreta.
M.Àngels
La cullerada del Sergi:
Crec que van ser dos dies ben aprofitats per fer la ruta. Potser no va ser tot lo que volíem ni havíem previst, però el temps ens va acompanyar, i vam poder tenir una vista del delta impressionant. A més, tampoc no ens va fer massa calor ni massa vent. I cap mosquit a la vista encara!
Del divendres, destacaria que la millora del temps va fer que l'arribada a la platja de la Marquesa va assenyalar un punt d'inflexió. Allà vam trobar la revista del Delta de l'Ebre titulada Tot Parc, que està molt ben editada i us la recomanem. Després de dinar vam enfilar pels camins, però no vam poder passar entremig dels camps ja que gairebé tots estaven tancats. Ni a peu ni en bicicleta es podia passar, i la senyalització és deficient, com passa al delta del Llobregat. Això va fer que reculéssim alguna vegada, o que el camí ens tornés a la carretera. En fi, tampoc no vam tenir cap ensurt amb cap cotxe, la veritat. La carretera ens va portar fins a Deltebre, i d'allà vam seguir el canal de l'esquerra fins a Riumar sense més entrebancs. L'allotjament a l'Hostal va ser molt satisfactori, en la relació qualitat-preu, i vam estar força a gust. Després de sopar, els més animats vam anar a fer un passeig sota els fanals.
L'endemà la sortida del sol prometia un dia de calor, però no va ser tant com deien les previsions gràcies al vent. Vam preguntar a la mestressa de l'Hostal, i ens va recomanar que visitéssim la desembocadura de l'Ebre, on a la zona del Garxal han fet un passeig i posat un mirador. Gairebé l'estàvem estrenant. En forma de "zigurat", o torre de Babel, com deien, s'aixecava prou com per contemplar el paisatge i el delta a plaer, com podreu veure amb les espectaculars fotografies.
D'allà vam anar ribejant riu amunt, en direcció a la població de Deltebre. Vam passar el port, i vam retornar a la vora del canal, cap al poble. En molts llocs, es veu com estan fent un passeig molt agradable per anar a peu i en bicicleta. Alguns trams encara estan en construcció. A més de nosaltres, estava ple de pescadors de canya i de fotògrafs d'ocells. Poca broma amb el turisme!
A l'arribar a Deltebre, vam seguir la vora del riu, i vam passar pels diferents llocs on hi ha transbordadors per creuar el riu Ebre. Com que ja era dissabte, i feia bon dia, les cues per creuar eren semblants a les d'un peatge d'autopista!. En fi, ja era hora de dinar, i els plans es van canviar. No teníem temps per fer-ho tot. Un grup va anar a visitar l'Ecomuseu, que us recomano de debó. La sala inicial és interessant, però encara més la zona exterior, que reprodueix la part natural del delta, i la seva interacció amb l'home. A la tornada, ja una mica tard, el moment crític d'on anar a dinar. Uns quants ens vam quedar en un bar fent l'entrepà, i la majoria va caure en la temptació d'anar a menjar una bona paella, la de sempre, i la d'arròs negre, és clar. D'allà uns vam anar a buscar el tren a l'Ampolla i els altres a Camarles. Total, que vam coincidir en el mateix tren que teníem previst agafar. Quan vam arribar, ja ens vam trobar que el Barça s'havia passejat per Madrid, i nosaltres tornàvem cap a casa sabent que no sempre podem fer-ho tot, ni que surti tot bé ni com nosaltres voldríem, però com que el dissabte era el dia de la Mare de Déu de les Gràcies, crec que podem estar prou contents.
Sergi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada