Tal com tenia promès feia mesos, aquí us explicaré com va anar el viatge de tornada de la Castanyada: des de Pi fins a Puigcerdà. No és gaire distància. Més aviat es tractava de les possibles dificultats del trajecte, i en aquest cas, com veureu, és el problema de les carreteres principals. Podeu mirar les rutes de BTT per la Cerdanya que més s'acosten a les nostres necessitats, i un mapa de la comarca, escala 1:50000.
Vam sortir de la Casa de Colònies Cadí al mateix temps que la resta de companys agafaven el cotxe per anar a fer excursions per la Cerdanya: banys de Dorres, excursió a unes coves de la zona, etc... amb la idea de quedar a Puigcerdà, i tornar pel tunel del Cadí a casa. La Marta i jo vam enfilar pel camí de Pi cap a Bellver, però per la ruta del GR que passa per Santa Maria de Talló. El mateix que vam fer d'anada. Ara a la tornada feia baixada, i es podia fer prou bé. Un cop a Santa Maria, vam fer una parada per veure l'Esglèsia, molt maca, i despullada, on destaca la talla de la Mare de Déu, impressionant.
D'allà vam intentar continuar cap a Puigcerdà, fent servir el camí de Sant Jaume que tenen marcat a la Cerdanya. Vam intentar seguir-lo, i al final vam anar a parar igualment a la carretera comarcal, LP-4033. No havia gairebé cap alternativa, calia arribar a Baltarga, i potser agafar una pista cap a Sansor. Però tampoc no teníem gaire temps, i vam enfilar la comarcal en un tram perillós degut a que enllaça amb la sortida del tunel del Cadí i la Nacional 360. El voral era prou ample, però quan passes per Baltarga, la carretera t'obliga a passar pel carril del mig per anar fins a Prats. Encara rai que no vam tenir cap ensurt, només un cotxe ens va pitar què feiem allà al mig, i jo només podia fer un gest amb la mà de resignació. A mi tampoc m'agradava gens allò. En fi, després pujada cap a Prats pel coll de Saig, i baixada amb força trànsit aquell diumenge. Però havíem passat el tros més complicat. Arribant al Pla, ja vam sortir de la carretera i vam enfilar una via cap a Sanavastre. El bon dia ens acompanyava i era qüestió de gaudir del paisatge. Des d'allà veiem les avionetes i planejadors que pujaven i baixaven del proper aeroport esportiu.
Des de Sanavastre, vam agafar la carretera cap a Estoll, amb prou bona senyalització. Un poble petit i bonic, des del qual s'agafa la pista del GR-4 cap a Puigcerdà que va paral.lela a la carretera. Fa de bon seguir, fins que la senyalització t'obliga a triar entre Bolvir i Puigcerdà. Potser Bolvir era més directe, però no ho sabíem. Aleshores vam agafar el que marcava Puigcerdà, però també feia força volta. Calia anar fins a Queixans, i creuar la carretera. Un cop vam passar per l'estació i el poble, ja estàvem en un entorn plàcid i tranquil al costat del riu Segre. De totes maneres, ja estàvem arribant a Puigcerdà, on es feia la Fira del Cavall. I el trànsit ja començava a fer-se notar inclús en els camins. Així doncs, vam creuar un pontet sobre el Segre, i vam enfilar cap a la capital. Pàssavem pel costat del camp de golf, i de pistes d'equitació. I vam entrar a Puigcerdà cap allà la una del migdia. Tot era un caos, ja que el trànsit i la gent col.lapsava tot. Amb prou feines podíem passar amb la bicicleta. I vam canviar els plans d'agafar un tren a la tarda, per agafar el primer que vam trobar a les 13,25h, per arribar a l'Hospitalet. Vam dinar amb lo que portàvem. I vam fer la tornada gaudint del bon paisatge des del tren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada