La festivitat de Tots Sants, l'1 de novembre, ens va portar a aprofitar el pont i celebrar la Castanyada a la Cerdanya. El José i l'Eugènia van organitzar la trobada familiar en la Casa de Colònies Cadí, al poble de Pi, proper a Bellver de Cerdanya. Un bon lloc, una mica apartat de qualsevol poble, als peus de la serra del Cadí-Moixeró. La seva alçada el feia un balcó privilegiat de la vall, però també calia enfilar-se per una carretera costeruda. L'esforç valia la pena. Vam gaudir d'un dies de tardor molt macos, amb molt de sol, i fred sec als vespres. El cel estava serè i vam poder gaudir del sol durant el dia i de les estrelles durant la nit.
El primer dia, la Feli, la Marta i jo, vam agafar el tren des de l'Hospitalet fins a Urtx-Alp. Anàvem amb les bicis, i havia poc espai en un tren ple i curt. A més calia canviar-se de tren a l'estació de Ribes de Fresser. Des d'allà, vam agafar la carretera comarcal per anar fins a Bellver. GIV--4033 que va d'Alp fins a la C1411, passant per Prats. Tot i el trànsit, es podia anar prou bé. Després ja sabíem que ens esperava el troç més difícil i perillós: el de Baltarga. Allà la carretera connecta la sortida del Tunel del Cadí amb la nacional N260, no és gaire llarg però el trànsit és intens i es corre molt. L'alternativa passava per la muntanya, i sense conèixer el camí tampoc valia la pena. Per sort, vam poder passar sense problemes, i agafar la comarcal LP4033 que porta a Bellver. Allà el trànsit tornava a ser més normal. Vam arribar bé a Bellver, i havíem d'anar a Pi, però em vaig equivocar i vam agafar el camí cap a Santa Maria de Talló. Allà la Marta va veure que el GR anava directe a Pi, i el vam agafar. És una pista amb alguna pujada, que es pot fer prou bé. Quan vam arribar a Pi, vam creuar el poble preguntant per la casa de Colònies, i allà sí que vam patir per pujar. En tres o quatre quilòmetres, alguns vam haver de fer-los a peu degut al desnivell. Un cop a dalt, en un petit altiplà, es trobava la casa de colònies, i directament vam posar-nos a dinar. Ja hi era tothom, i fèiem el segon torn de menjar. Podeu veure algunes fotografies en aquest enllaç.
El primer dia, la Feli, la Marta i jo, vam agafar el tren des de l'Hospitalet fins a Urtx-Alp. Anàvem amb les bicis, i havia poc espai en un tren ple i curt. A més calia canviar-se de tren a l'estació de Ribes de Fresser. Des d'allà, vam agafar la carretera comarcal per anar fins a Bellver. GIV--4033 que va d'Alp fins a la C1411, passant per Prats. Tot i el trànsit, es podia anar prou bé. Després ja sabíem que ens esperava el troç més difícil i perillós: el de Baltarga. Allà la carretera connecta la sortida del Tunel del Cadí amb la nacional N260, no és gaire llarg però el trànsit és intens i es corre molt. L'alternativa passava per la muntanya, i sense conèixer el camí tampoc valia la pena. Per sort, vam poder passar sense problemes, i agafar la comarcal LP4033 que porta a Bellver. Allà el trànsit tornava a ser més normal. Vam arribar bé a Bellver, i havíem d'anar a Pi, però em vaig equivocar i vam agafar el camí cap a Santa Maria de Talló. Allà la Marta va veure que el GR anava directe a Pi, i el vam agafar. És una pista amb alguna pujada, que es pot fer prou bé. Quan vam arribar a Pi, vam creuar el poble preguntant per la casa de Colònies, i allà sí que vam patir per pujar. En tres o quatre quilòmetres, alguns vam haver de fer-los a peu degut al desnivell. Un cop a dalt, en un petit altiplà, es trobava la casa de colònies, i directament vam posar-nos a dinar. Ja hi era tothom, i fèiem el segon torn de menjar. Podeu veure algunes fotografies en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada