La majoria dels usuaris de la Via Verda baixen prou ben equipats, amb tot lo necessari, i amb prou bones bicicletes. Però com sempre, el desig d'arribar al destí fa que moltes vegades no gaudim dels paisatges que ens envolten, ni dels tresors que tenim a tocar de roda. Entre el passeig familiar i la velocitat de l'esportista, ha quedat mig amagat l'esperit del cicloturisme, com a forma de viatjar i descobrir, no importa la distància ni cal anar a la Xina, els racons del país, conèixer la gent, i parar a fer fotos dels monuments o dels valors naturals. Els que ja hem fet aquestes rutes més de tres vegades, aprofitem per anar més enllà, per saber que se'ns havia passat per alt als pobles per on passàvem rabent, amb prou temps per picar una mica o beure aigua. Com podreu comprovar en anteriors articles, ja hem passat per Anglès, o per Sant Feliu i les Planes d'Hostoles. Pel que fa a Olot, on normalment dormíem i podíem veure els seus voltants més, ja el coneixíem prou.
Amer era, doncs, una cita pendent. El poble es troba al costat del riu Brugent, que antigament es deia Amera, i d'aquí ve el seu nom. El centre va créixer al voltant del seu monestir benedictí, que amb una història atzarosa, presenta un aspecte extern força evolucionat respecte als seus orígens. Les fonts que ragen per la banda de la Font Picant, a tocar del riu, són un dels puntals de l'economia. Just al costat de la Via Verda, si esteu atents als cartells, podreu fer-ne una visita, i agafant un camí just paral.lel a la via, anireu vorejant el Brugent sota un magnífic bosc de ribera, esplèndid en aquesta tardor. No us deixeu passar per alt el gorg de Santa Margarida, que també teniu a tocar, entre Amer i les Planes.
Vam poder estar a la Fonda Giralt, preparada per guardar les bicicletes si és el cas, que fan del seu restaurant el seu punt fort i saborós. Al saló vam contemplar la retrobada emotiva d'una persona amb els amos, després de deixar Amer feia uns quants anys. Venia també a visitar al cementiri la tomba d'uns avantpassats. Ben aprop de l'hostal hi ha la plaça porxada d'Amer, una de les millors de Catalunya, polida i ben endreçada, que és el fòrum de la població. Si encara teniu temps i ganes, podeu fer alguna de les excursions a peu que trobareu ben indicades. Per exemple, la pujada a l'ermita de Santa Brígida, que dalt del cingle sempre ens havia cridat l'atenció. La drecera és costeruda, però si voleu, la pista és una bona opció per arribar dalt, contemplar la vall i les muntanyes properes, com el Far, o més enllà, els cingles de Sant Roc. Al costat de l'ermita, al peu d'un pi, i envoltat de boniques flors, trobareu una placa de record que una família va dedicar al seu fill mort lluny de casa, però que va poder fer realitat els seus somnis.
Bé, com que no estem fent cap episodi dels reportatges de "Caminant per Catalunya", acabaré amb l'anècdota final de que la Marta es va trobar una antiga coneguda, de quan feien intercanvis d'idiomes en una taverna de Barcelona, més de quinze anys enrera. Ja em direu que sempre fa goig retrobar-se amb antics amics i coneguts, fer memòria i pensar que ens podem saludar com cal. Aquesta coneguda anava amb una altra amiga amb bicicleta, baixant cap a Girona. Quan la va reconèixer, es va aturar a saludar-la. Per això, penseu que una de les coses més importants de la bicicleta és la seva capacitat de parar en un bon lloc, gaudir de l'entorn i d'una bona companyia. Aquí trobareu unes quantes fotos.
Sergi
