Cal celebrar l'aparició del llibre "Les Bicicletes i els Dies" del Jordi Romeu. Editat per Eumo Editorial aquest 2024 ha rebut el IV Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana. Amb el subtítol d'"Història, Cultura i Representació d'un Artefacte Revolucionari" ens exposa clarament quins són els objectius i el contingut del llibre. El text comença amb unes idees generals que anirà desenvolupant més endavant. Per als que ja estem al cas de la història de la bicicleta, aquest inici és un bon repàs al voltant d'aquest vehicle, tot i que de vegades, es fa una mica reiteratiu. Per sort, els temes posteriors estan més ben enfocats: la importància social, les repercussions en la mobilitat tant en l'àmbit rural com urbà, el paper en l'alliberament de la dona, i la projecció cultural que es concreta en diferents personatges destacats del segle XX.
En aquest llibre trobarem un posicionament més aviat neutral sobre el paper de la bicicleta enmig de la societat. Certament els condicionaments ideològics han incidit en el desenvolupament o expansió de l'ús de la bicicleta, per a bé i per a mal. Tot i ser un mitjà de transport eficient i de virtuts provades per tothom, els interessos en la seva contra continuen ben presents. A més d'estar sotmesa al maquillatge i la manipulació per part del poder i les administracions públiques. És evident que la consideració i respecte pel que fa la mobilitat personal és un símptoma de la qualitat de la societat democràtica.
En el llibre no trobarem models de mobilitat, ni la jerarquitzada dels estats del sud de la Unió Europea, ni el model global que apliquen als estats del centre i nord del continent. Això donaria per a un o més volums, i encara es podrien trobar moltes altres experiències actuals que ens relliguen l'urbanisme, la qualitat de l'aire, la salut personal, per exemple. La principal virtut d'aquest llibre és que fa una mena de reportatge al voltant de la bicicleta, i fa una recerca ben documentada del seu ús per part d'un ampli ventall de protagonistes. Des del punt de vista esportiu, des de l'àmbit cultural i de les arts, de les comunicacions en temps de pau i de guerra, etc... Per això, seria mereixedor d'un reportatge televisiu del tipus del 30 Minuts o Sense Ficció que fan a la TV3, amb permís de la Montse Armengou, qui segurament també coneix prou bé aquest tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada