dilluns, 28 de novembre del 2011

Els camps de l'Onyar

Aquest diumenge, 27 de novembre, vam fer una sortida a Caldes de Malavella. Està marcada com a ruta btt de nivell fàcil en el mapa de la comarca de la Selva, i és apta per a fer cicloturisme familiar. No vam ser gaire gent, però vam gaudir d'un bonic paisatge: els camps de l'Onyar, els quals anaven del marró tardorenc al verd dels plançons amarats per les darreres pluges. Vam quedar a l'estació de tren de Caldes, on ens vam ajuntar amb els companys que van arribar en cotxe. Des d'allà vam fer una volta pel poble: veure el centre, incloent una visita a l'esglèsia de Sant Esteve, trobar la paradeta de turisme plantada al mercat setmanal, i fer un tallat.
Vam retornar a l'estació per agafar el pas sota la via del tren. Aquest pas agafa una carretera per la dreta que s'enfila per una carena en direcció a Franciac. És molt agradable, voreja tota una sèrie de masies i camps. Pel camí ens vam trobar uns caçadors, que aprofitaven per bellugar-se acompanyats dels seus gossos. El primer fred del matí s'esvaïa per l'esforç del pedaleig, i pel sol que començava a omplir la banda de les Guilleries, mostrant-nos els cims nevats del Pirineu Occidental. Un paisatge generós des de Franciac, on vam poder gaudir de la petita esglèsia dedicada a Sant Mateu. Vam agafar la carretera per continuar fins a Riudellots de la Selva, a pocs quilòmetres de distància. Baixàvem cap al petit replà on descansa el poble a la vora del riu Onyar, el qual ha estat arranjat amb un passeig per anar a peu i en bicicleta. No teníem massa temps per a explorar, i després d'arribar-nos a l'ajuntament, vam girar cua cap a l'esglèsia, ben forta i massissa, i vam enfilar el camí cap a Sant Andreu de Salou. La pista que ens hi portava passava per un pont que creuava la via del tren, però ens vam trobar amb la sorpresa d'un rierol que ple d'aigua empenyia la sorra i la grava del seu fons. Jo vaig ficar el peu a l'aigua, l'Enric els dos, i el Lluís, l'Anna i la Montse van creuar el pas a peu descalç per a no mullar les vàmbes, tot i l'aigua ben freda i el corrent viu que s'emportava alguna bicicleta. 
Passada aquesta petita mullena, vam continuar cap amunt, pujant el turó que ens portava cap a una masia arreglada com a casa rural, i a vam girar a mà dreta fins a Sant Andreu. Per casualitat, aquell diumenge celebraven la festivitat que s'escau el dia 30. La petita esglèsia estava plena de gom a gom, i els cantaires ens feien escoltar la missa en honor del patró del poble. A fora, acompanyats d'un bon solet, ja estaven preparant una arrossada popular. Des d'allà encara podíem veure el poble de Cassà de la Selva, però volíem tornar a Caldes per a fer el dinar en una terrassa, i el temps se'ns n'anava. Per la carretera vam arribar a la cruïlla de la carretera cap a Caldes, però vam seguir una pista tot recte que ens oferia més aventures enmig dels boscos de pins i suredes. Vam arribar molt aprop de Caldes, entrant pel costat de l'Ajuntament. Algun company ja va marxar, i els altres vam anar a fer un mos en un bar a la petita rambla de Recolons. Poc després de les tres, ja tornàvem a l'estació de tren per anar a casa, cansats però satisfets. 
Podeu donar un cop d'ull a les fotografies, i ja em direu si no us ve de gust provar-la a la primavera? 

Sergi

dissabte, 12 de novembre del 2011

Bords amb i sense Bicicleta

Aquest diumenge, 13 de novembre, s'ajunten unes quantes activitats en bicicleta. Bicibaix fa una sortida més lúdica: van a l'Ecorrail del Bages. És una atracció que aprofita la via del tren que va des de Callús fins a Manresa, amb un petit trenet per portar passatgers i unes plataformes de vagoneta propulsades amb bicicletes a pedal. S'agafarà el tren fins a Manresa, d'allà el taxi fins a Callús, i després a l'inversa. Uns companys vindran en cotxe particular, però no va un sol, no!, serà cotxe compartit. Esperem que el temps aguanti i puguin gaudir de l'experiència. 
Una segona experiència no tant agradable serà la trobada que organitza el Bacc a l'estació de tren de la Renfe de Castelldefels. Han quedat a les 12 del migdia per a celebrar un funeral pel difunt carril-bici del Passeig Marítim. Un ajuntament el va fer, i un altre el treu. Es fa extrany que un canvi polític afecti a coses positives per al conjunt del poble. A Sevilla també han canviat de partit, i s'han refermat en el manteniment de les millores que ha aportat a la ciutat pacificació del trànsit, l'ampliació del transport públic, tant del tramvia com de la bicicleta. L'ajuntament de Castelldefels ha fet un comunicat públic dient que ho fan per la seguretat dels ciclistes, patinadors, vianants, etc... Gràcies, no hi ha de què! Una bona idea, per què no ho fan amb els seus cotxes?
La tercera serà la Pedalada Barcelona-Sitges organitzada per la Federació de Ciclisme que sortirà com cada any a les 10h des del camp del Barça, la qual passarà per la carretera de la Santa Creu de Calafell. Acompanyats pels mossos, en cotxe i en motocicleta. La Marta sempre ens canta l'eslògan: "la policia en bicicleta seria més coqueta!". Tot i ser una marxa, molts s'ho plantegen com una cursa. Qui estigui en forma, podrà mantenir el ritme i fer-ho sense entrebancs. 
Molts busquem diferents coses en les activitats: sigui distracció, competitivitat, esport, salut, plaer, ...depèn de cada persona. Pensem que no estem sols, i que cal respectar als altres. Doncs fa molta ràbia, quan de tant en tant, et trobes uns quants bords en bicicleta: no parlo del casc, ni de saltar-se la legislació de trànsit pensada per als cotxes. Parlo d'aquells gamberros que fan servir la bicicleta com podrien fer servir un cotxe. D'aquells que per una sensació de domini, que no tasten durant el dia, es transformen quan condueixen un vehicle. Aleshores les experiències d'aquest tipus porten molta amargor, per un mateix, quan no per a d'altres. Per sort, una bicicleta i una bona companyia poden fer miracles. Com el que expliquen a la pel.lícula titulada "Le Gamin au Velo", mal traduïda per "El noi de la bicicleta". Més adient seria la de "gamberro" o "bord", que implica la paraula francesa. Podeu anar a veure-la per copsar que cal saber perdonar-se un mateix per poder perdonar els altres. Tots tenim les nostres limitacions i mancances. Per a nosaltres, veure que en el nostre món l'esforç de les cames ens permet anar endavant i arribar a la nostra meta és el petit miracle de cada dia.
Sergi